dimarts, 20 de desembre del 2011

Utilitzar el re mostreig per analitzar dades

Per tal d'esbrinar probabilitats a través de les dades que disposem, mitjançant la inferència estadística, el remostreig ens permet regenerar les dades moltes vegades de forma aleatòria, per tal d'obtenir la probabilitat futura d'una suposició a través de les dades històriques que disposem.

Aquest instrument ens servirà per efectuar-nos preguntes com ara:

- Quina és la probabilitat de que un nova tècnica d'ensenyament millori l'aprenentatge de l'estudiant?.
- Quina és la probabilitat de que la aspirina redueixi la incidència d'atacs al cor?
- Quina és la probabilitat que la Màquina 1 sigui més productiva d'un conjunt de tres màquines?

Prémer aquí per visualitzar el fitxer.

diumenge, 27 de novembre del 2011

Volar pel núvol la millor forma de trobar oportunitats de treball

Hola estar al núvol representa la millor forma de mostrar els atributs i qualitat que un ens personal o organitzatiu pot desenvolupar,  des de qualsevol perspectiva en el mercat de treball per les persones (treballadors, professionals...), una empresa o fins i tot un país. El núvol permet acumular informació, que pot anar configurant aquests atributs en forma de càpsules, que formen els elements visuals per l'observador del que som i sabem fer i com ho fem, com a persones, empresa o país.

http://www.expansion.com/2011/11/25/empleo/mercado-laboral/1322242704.html?a=c0c82938e3abbcd8638cbc5dab2302f6&t=1322391615

divendres, 25 de novembre del 2011

Developing Management Skills: Building Relationships by communicating Supportively

Thi file I add one more chapter, in which we discuss about the most important barriers fo effective communication in organizations are interpersonal. Much techological progress has been made in the last two decades in improving the accuracy of message delivery in organizations, but communication problems still persist among people, regardeless of their relationships or roles.

You could look at here

dimecres, 23 de novembre del 2011

Simular preus d'accions i modelar assignacions d'actius

Aquesta aproximació basada en una idea de anàlisis de re-mostreig, ens serveis per a determinar la incertesa en futurs rendiments suposant que el futur es comportarà com el passat, fins i tot afegint correccions d'escenaris futurs positives o negatives; com per exemple, si entre en una fase de recessió pensem que els actius tindrà un comportament un 5% inferior en quan als seus rendiments futurs respecte al passat.

Passeu i analitzeu:

dijous, 3 de novembre del 2011

Persistència i determinació són la clau de la ciència i l'evolució.

Nothing in the world can take the place of perseverance.
Talent will not; nothing is more common than unsuccessful
people with talent. Genius will not; unrewarded genius is
almost a proverb. Education will not; the world is full of
educated derelicts.

PERSISTENCE AND DETERMINATION ALONE ARE OMNIPOTENT.

AMAZING!!

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix


Es curiós el divendres, mentre prenia una copa desprès d’un sopar, una conversa em va evocar aquesta frase; em discutia una evidència constatada per la seva experiència de vint anys, menyspreat el contingut dels llibres. Per la meva banda, sense tanta vehemència i sense el sentit de posseir una veritats tant absoluta sobre el tema; li comentava que pel que havia llegit durant la meva formació, la meva pròpia experiència, el que m’havia comentat altra gent, aquella pràctica no em semblava la més adequada. Al dia següent, un altre testimoni em va corroborar la meva opinió. També és evident que des d’una perspectiva científica no es pot arribar a una afirmació sobre un opinió d’àmbit social, sinó s’ha copsat l’opinió des d’una mostra degudament estratificada. Tanmateix, si estudis reflectits en llibres, el sentit comú et diuen un cosa com a consumidor, altres consumidors t’ho reflecteixen; llavors, vol dir que alguna cosa de veritat deu haver-hi. A vegades les persones que s’encaparren amb la seva experiència, són inconscients del seu error constant, pel motiu que mai no s’han atrevit a realitzar d’altres pràctiques que pot ser tenen resultats millor o més encertats.
Penso que aquest exemple extret del llibre “Developing management skills”, podria il·lustrar el que vinc a dir:
If you place in a bottle half a dozen bees and the same number of flies, and lay the bottle down horizontally, with its base to the window, you will find that the bees will persist, till they die of exhaustion or hunger, in their endeavor to discover an issue through the glass; while the flies, in less than two minutes, will all have sallied forth through the neck on the opposite side… It is [the bees´] love of light, it is their very intelligence, that is their undoing in this experiment.. They evidently imagine that the issue from every prison must be there when the light shines clearest; and they act in accordance, and persist in too logical an action. To them glass is a supernatural mystery they never have met in nature; they have had no experience of this suddenly impenetrable atmosphere; and the greater their intelligence, the more inadmissible, more incomprehensible, will the strange obstacle appear. Whereas the feather-brained flies, careless of logic as of the enigma of crystal, disregarding the call of the light, flutter wildly, hither and thither, meeting here the good fortune that often waits on the simple, who find salvation where the wiser will perish, necessarily en by discovering the friendly opening that restores their liberty to them’
Aquesta il·lustració identifica la paradoxa inherent en l’aprenentatge a resoldre problemes de forma creativa. Per una banda, més educació i experiència podria inhibir la resolució de problemes de forma creativa y reforçar els blocs conceptuals. Al igual que les abelles en aquesta història, els individus podrien no trobar solucions pel motiu que el problema requereix menys actuació lògica segons el procediment i una forma més lúdica d’aproximació.
Per tant, aquest és el problema, no sempre pot ser vàlid el que sempre hem fet, perquè així ho hem après o bé observat a través de la nostra experiència, a través d’un entrenament i formació basada en competències, s’han de provar coses noves per no caure sempre en els mateixos errors, tot i que aquestes siguin generalment acceptats per acabar sucumbint com abelles.
Gràcies per llegir-me.

divendres, 21 d’octubre del 2011

Governar-se un mateix facilita dirigir l'entorn

L'estudi d'aquest llibre sobre habilitats directives ens permet atansar un primer objectiu: conèixer-nos a nosaltres mateixos, com a punt inicial per conèixer els altres;  partint de del coneixement i domini dels nostres valors, emocions, formes d'entendre i analitzar l'entorn; ens permet avaluar la resta de persones del nostre entorn.

Altrament, moltes situacions de la vida conjuminat amb la nostra aptitud i actitud enfront d'aquestes ens poden avocar a situacions d'estrès que poden malmetre les nostres capacitats, punts de vista i actuacions. Desenvolupar tècniques que facilitin una recuperació ràpida a aquests embats ens permet assolir l'eficiència en la nostra feina.


dimecres, 19 d’octubre del 2011

Càlcul de l'oferta òptima: Una aplicació pràctica teoria dels jocs

La teoria dels jocs ens permet esbrinar quina seria l'estratègia òptima entre les diferents opcions estratègiques (preu, quantitat, benefici...) que poden escollir diferents jugadors. En aquest fitxer analitzem de forma pràctica, com reduir el risc a perdre quan ens enfrontem a una oferta d'un producte determinada, on diferents oferents poden entrar en joc, sabent les probabilitats o no del número d'oferents que poden entrar, així com coneixent la distribució (mitja i desviació estàndard) de les diferents opcions de preu del projecte a que poden optar cadascú. És fàcil determinar aquesta dada de forma objectiva, ja que si coneixement el sector, sempre ens serà més fàcil encertar amb 95% de possibilitats quin serà el marge mínim i màxim, que estaran disposats a realitzar. A partir d'aquest supòsit objectiu, calcular l'opció amb més probabilitat d'aconseguir l'objectiu i que sigui òptim, serà molt senzill: utilitzar les taules de dades d'EXCEL.



Recursos xarxa

Aquesta pàgina és molt interessant perquè ens indica tots els recursos que tenim a l'abast en la xarxa.

http://www.humanodigital.com.ar/1000-sitios-recursos-herramientas-y-aplicaciones-online-para-la-web-2-0/#.Tp5_EJuXusp

dimarts, 18 d’octubre del 2011

La simulació de Monte Carlo: una estimació de les probabilitats d'esdeveniments incerts.

En moments d'incertesa com els actuals tenir una apreciació de les probabilitats dels diferents escenaris que es poden donar quan estimem esdeveniments incerts, aquest instrument ens pot ajudar moltíssim en la presa de decisions. El motiu rau en què la Simulació de Monte Carlo es pot aplicar a totes les variables que poden afectar a un projecte: començant per la demanda potencial (nº de consumidors, competència, preus demandats ...), el preu dels factors (matèries primeres, mà d'obra, energia...); de forma que podrem construir un arbre d'opcions que configuraran un mapa de possibles itineraris per la presa de decisions que afegiran certesa en els nostres projectes.

Passeu i mireu!!

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Modelar la vida de la maquinària i la duració d'un projecte.

En ocasions saber la probabilitat futura d'un esdeveniment ens pot ajudar en el món empresarial en l'estalvi de costos, ja que dependrà què l'element a analitzar (per exemple saber la probabilitat que una màquina s'espatlli en el procés procés o bé la probabilitat de finalitzar un determinat projecte), tingui una determinada durada, per preveure les contingències escaients: costos manteniment, substitució, reparació...

Seguidament trobareu com es calcules aquestes distribucions.

Instruments per la innovació:
Tecnologia Web 2.0

Els nous instruments que s’incorpora per la implantació de la nova tecnologia Web 2.0, implica una transformació en el flux i sentit de la informació, ja que aquestes noves eines permeten la interacció, la multi direccionalitat i l’acumulació del les fonts de creació de coneixement. Els nous instruments (wikis, blocs o quaderns de bitàcoles, sistemes de sindicació, dipòsits d’arxius multimèdia...) que ens ha aportat, tenen la facultat de poder editar informació, alhora d’emetre-la cap a tercers; és a dir, és un sistema que es retroalimenta a si mateix, oferint una interacció entre la informació - coneixement que té com a resultat una visió molt més amplia, veraç, complerta i real de l’objecte o concepte tractat.



El contingut d’aquest treball intentarà descriure detalladament com aquests instruments que permeten la construcció col•laborativa del coneixement, podem ser utilitzats i aprofitats per innovar en el si de qualsevol organització o institució i així acumular experiències, situacions, opinions, fets i successos... que aniran configurant una realitat amb tots els seus matisos i peculiaritats, d’aquesta forma pot ser consultada, analitzada i tractada, i així poder actuar sobre aquesta conduint-la en la direcció més adequada. No hem d’oblidar mai que innovar en qualsevol de les seves vessants (nous procediments per obtenir un producte, millora dels processos, millora del producte o servei, nous productes o serveis...), s’han d’orientar en tot moment als usuaris que faran ús del producte o servei, és a dir al mercat de possibles consumidors d’innovació; no té cap sentit fer un esforç per aconseguir una nova fita o objectiu de coneixement sinó disposem d’un univers o conjunt d’usuaris rellevant a qui els hi representi un benefici o valor afegit, els avenços aconseguits per aquest procés, assolint un nou estadi de coneixement.



A l’article anterior vàrem fer esment al binomi Saber fer - coneixement, com un dels eixos fonamentals que permeten avançar a les organitzacions i les institucions en un entorn en constant evolució, on les transformacions tecnològiques, socials i econòmiques, provoquen canvis que fan emergir i submergir noves necessitats de productes i serveis, com si es tractés d’un estat d’efervescència i de constant ebullició, el resultat és l’auge de nous productes i serveis i/o sectors de l’activitat, així el declivi, obsolescència i/o disfuncionalitat d’altres. La font d’energia que permet revolucionar aquest motor de progrés és l’augment de la qualitat i quantitat del saber fer a través coneixement i com incrementar aquest a través d’aquell, a més l’impuls fa precipitar els esdeveniments amb una major rapidesa, per tant és gairebé una obligació la implantació d’aquests sistemes d’informació i organització per no perdre’s el tren de la modernitat i el progrés, tenint els efectes següents segons indica Ignacio Lamarca, en el seu article “Innovació i oportunitats de negoci a l’empresa del segle XXI”: els cicles d’innovació són cada vegada més curts, el temps d’exclusivitat o avantatge competitiu dels productes en el mercat són així mateix més curts, la transparència en la cadena de valor és més nítida, la informació i els fluxos financers es mouen d’una empresa a l’altra amb major facilitat, es produeix una major convergència entre sectors, produint situacions competitives facilitades per les noves tecnologies...”. Es desprèn del que s’ha dit que la velocitat del cicle innovació – producte o servei resultant – mercat s’accelera cada cop a una major velocitat causat per la implantació d’aquests nous sistemes de coneixement basats en la tecnologia Web 2.0.
El catalitzador capaç de potenciar aquests dos pols es concreta amb que el flux d’informació sigui multidireccional i pugui alimentar-se des de qualsevol font capaç d’oferir informació que permeti l’enriquiment del coneixement, plasmant explícitament les experiències i successos que esdevenen en les tasques o rutines que es duen a terme en qualsevol procés de treball i confecció de productes i/o serveis, conjuminant aquesta acumulació de coneixement, permeten l’adaptació i la creació de nous processos, procediments, productes i/o serveis; podríem afirmar que és el mecanisme que actua com a potenciador entre la innovació i el binomi saber fer – coneixement, accedint a nivell superior com a resultat d’aquesta interrelació. Tanmateix, aconseguir aquesta fita superior també necessita d’un procediment i/o procés on s’hauran d’utilitzar unes eines que facin possible aquesta dinàmica, aquests instruments que actuen com a catalitzadors són els Wikis, els quaderns de Bitàcola o blocs, el porta foli electrònic, les xarxes socials... En definitiva el que podríem anomenar com “software social” aplicat a la innovació o la millora contínua nodrida per aquest flux d’informació, empenyent l’organització cap a un estadi de permanent evolució i canvi, inserint aquesta cultura en el seus membres i facilitant la incorporació de nous mètodes de treball basats en la creació - edició de nova informació que donarà lloc a l’obtenció de nous coneixements que emanen tant des de l’interior com de l’exterior de l’organització i on poden participar tots els estaments d’aquesta aportant la seva experiència i iniciativa, i facilitaran el procés de millora contínua al motivar la implicació en el procés de construcció de coneixement, ja que alhora que són emissor d’informació facilitaran el flux, també reben un retorn en forma coneixements més actualitzats.



El pas següent és fer una descripció d’aquest instruments, centrant-nos en les especificitats de dos d’aquests catalitzadors del flux d’informació que ens porten cap el progrés i la millora contínua, a través de la creació, edició, la col•laboració i la comunicació que en un entramat de persones i idees poden circular en vers a un propòsit concret en l’organització.


Wikis i blocs: cèl•lules interactives:

La construcció de coneixement a través de la col•laboració genera un flux d’informació multidireccional que té com a resultat l’optimització i la millora d’aquest a través de l’acumulació d’experiències i situacions originades, ja sigui per les tasques que requereixen un procés determinat, ja sigui pel que es sap d’un producte o servei; la combinació de tots aquest aspectes citats anteriorment es poden reflectir en suports que permeten l’agregació de conceptes, el resultat de l’anàlisi d’aquests pot derivar en noves formes de coneixement; el qual es manifesta en molts àmbits i nivells inter relacionats: científic, empresarial, comercials, culturals, humans, geogràfics... La xarxa pot unir tots aquests factors per configurar un nou coneixement que ens pot dur a l’aplicació de productes i serveis nous i/o millorats que assoliran noves fites de benestar a la societat. Un exemple el podríem il•lustrar amb un procés productiu, ja sigui d’un producte o servei, implantat en dos centres geogràficament diferents; a través d’una anàlisi comparatiu es detecta que un centre “A” requereix menys unitats de recursos (humans, energètics, matèries primeres, capital...) que el centre “B”; llavors a través de l’acumulació experiències detectem que l’augment d’eficiència de “A” ha estat motivat per una acumulació de factors i experiències que han derivat en un estalvi de recursos, és a dir hi hagut una agregació de coneixement suficient com per facilitar que del anàlisi efectuat, s’hagi permès un estalvi del recursos.
Al igual que els àtom configurem l’estructura de la matèria, a través de la seva estructura interna (nucli més electrons), conjuminat amb la naturalesa de l’enllaç que determina la unió d’aquells, obtenim com a resultat les diferents substàncies o matèrals. Coneixent aquesta estructura, la podem alterar amb la finalitat de produir-ne de nous, aplicables a qualsevol producte o servei. Efectuant un paral•lelisme entre els estats de la matèria i el procés de creació del binomi saber fer – coneixement ens adonem que si tenim els instruments que ens permeten copsar un realitat determinada amb tota la seva casuística a través de l’acumulació de coneixement per part de tots els factors que intervenen amb aquesta, les variacions que efectuem seran molt més encertades i gaudiran d’un grau d’incertesa menor en vers als objectius o propòsits que ens determinem, el que ens permetrà experimentar canvis amb molta més precisió i resultats molt més elevats.

Podem considerar els Wikis i els blocs com els electrons que circulen al voltant del nucli format pel binomi saber fer – coneixement, cada àtom d’informació configurarà una cèl•lula amb una estructura homogènia determinada d’informació , unida a d’altres cèl•lules obtindrem com a resultat un teixit o xarxa que través de les seves propietats tindrà unes funcions diferenciades d’altres.

1. El wiki cèl•lula oberta i àvida de coneixement

La funció dels wikis és acumular coneixement a través de les aportacions que poden ser anònimes mitjançant un document mode(com és el cas de la wikipedia) o bé thread mode (per exemple els porta folis com Google docs) que permeten firmar les aportacions efectuades. El tret definitori d’aquests fluxos d’informació és la seva obertura a un públic més ampli i general, on la informació que pot ser editada, modificada i consultada per col•lectius molt extensos i indeterminats, els configuraran un teixit molt més permeable i amb components heterogenis, obtenint una estructura amb unes relacions diferencials, resultant un flux d’informació molt més rics, però amb una naturalesa molt més general. És a dir, els wikis degut al seu grau d’obertura no poden contenir informacions sobre configuracions de teixits interns, ja que la pròpia estructura que el forma, no té coneixement del saber fer; en canvi, sí que té un coneixement molt més exhaustiu del entorn i les relacions que s’hi estableixen, és a dir del que podríem definir seguint el símil que estem aplicant: teixits externs.
2. Els blocs: cèl•lules de teixits interns

L’univers dels blocs és més restringit en quan a l’edició i la divulgació. És un mitjà molt més individualitzat de creació – edició – divulgació, el que implica que té una estructura molt més restringida i impermeable que li permet contenir informació de caire més intern per tractar-la i transformar-la per així vessar-la cap d’altres òrgans perquè realitzin la seva funció. Aleshores, les característiques que determinaran la configuració d’aquests teixits seran molt concretes i restringides a l’àmbit particular i les relacions amb el seu microentorn, tot i que també poden rebre fluxos d’informació exteriors que en determinaran el producte o servei concret que s’elabori. Els blocs també permeten la interacció i una construcció col•laborativa de coneixements, però l’abast és molt més concret, l’univers no és tant obert, es tracta d’un teixit corresponent a un òrgan intern, que té una dimensió més concreta.

Bibliografía
Article: Innovació i oportunitats de negoci a l’empresa del segle XXI, Ignacio Lamarca. Publicat al llibre “Innovació” amb patrocini de l’ACCID i CIDEM.

Trabajos citados
Article: “Herramientas para la colabaración en la enseñanza superior: Wikis y blocs”. Por Isabel Mª Solano Fernández y Isabel Gutiérrez Porlán.
Article: “Aprendizaje 2.0: web social, interacción y Educación” por Melchor Gómez García y Ángeles Gutiérrez García

dijous, 6 d’octubre del 2011

Els deu manament de Steve Jobs


1. No tienes nada que perder. Es una de las lecciones que Jobs impartió en 2005, durante su célebre discurso en la Universidad de Stanford. Acababa de superar un cáncer de páncreas.
[foto de la noticia]
2. Desarrollar tecnología de calidad es importante, pero más aún lo es un gran diseño y la facilidad de uso de los dispositivos.
3. No vivas al compás de otros, actúa. En la década de los noventa, el sistema operativo Windows, de Microsoft, ocupaba más del 90% del mercado de PC. Tras varios fracasos comerciales en este sector, Jobs reinventó el concepto de reproductor digital de música con el iPod.
4. Si no existe un mercado, invéntalo. Lo logró con el iPod, después con el iPhone y, por último, con la tableta iPad.
5. La expectación no siempre se logra con publicidad. Steve Jobs ha logrado crear necesidades de consumo antes incluso del lanzamiento de los equipos, a través de una estrategia basada fundamentalmente en el más absoluto secretismo.
6. No des nada por hecho. Los países emergentes también son mercados interesados en productos de media y alta gama.
7. Busca otras vías para rentabilizar un negocio. Al igual que han hecho tradicionalmente los fabricantes de videoconsolas, aparatos como reproductores digitales y teléfonos móviles pueden generar grandes ingresos a través de la venta de productos asociados (accesorios y, sobre todo, iTunes y la App Store).
8. Busca un enemigo. El primer gran éxito de Apple en el mercado de ordenadores se logró a partir del anuncio publicitario '1984', emitido una sola vez, durante la final de la Super Bowl. El spot mostraba a IBM como el 'Gran Hermano'. Más adelante, Microsoft, Google y Amazon han sido víctimas de severas acusaciones por parte del líder de Apple.
9. Un verdadero líder no necesita una corbata. Steve Jobs vestía siempre vaqueros y una camiseta negra. El respeto lo obtuvo gracias a sus ideas, a su compromiso con la compañía y al grado de exigencia al que sometía a sus empleados.
10. Aprende a delegar. Incluso un icono como Jobs ha sabido rodearse de un equipo preparado para continuar con la labor que él inició. Tim Cook, el nuevo consejero delegado de Apple, ha hecho ya frente a lanzamientos como el iPhone4 y el iPhone4S, presentado esta misma semana.

Homenatge a Steve Jobs

“Cuando eres joven, ves la televisión y piensas: Hay una conspiración. Las redes han conspirado para hacernos más tontos. Pero cuando maduras un poco, te das cuenta de que eso no es verdad. Las redes son un negocio que da a la gente exactamente lo que la gente quiere. Esta es una idea bastante más deprimente. La conspiración es optimista. ¡Al menos puedes disparar a los cabrones! ¡Puedes hacer una revolución! Pero las redes están ahí para dar a la gente lo que quiere. Esa es la verdad. (Wired, Febrero 1996).

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Efectes del estrès sobre la memòria i la salut.

If the stress continues, minutes later a second, less severe physiological response occurs. The hypothalamus signals the pituirary to produce a substance called ACTH. This substance stimulates the adrenal cortex to produce a set of hormones known as glucocorticoids. The action of ACTH serves to stimulate a part of the brain vital to memory and leaning, but an excess actually can be toxic. That´s why impaired memory and lower levels of cognition occur under conditions of high stress.


Si l'estrès continua, desprès d'àmplia etapa, minuts desprès a següent exposició a estrès, una inferior resposta psicològica succeeix. L'hipotàlam estimula la glàndula pitutuària a produir una substància anomenada ACTH. Aquesta substància estimula l'adrenalina cortical per produir un conjunt d'hormones anomenada glucocorticoides. L'acció del ACTH serveix per estimular una part del cervell  vital per la memòria i l'aprenentatge, tanmateix un excés pot ser tòxic. Aquest és el motiu de que la memòria queda afectada, així com nivells més baixos cognitius succeeixen sota condicions d'elevat estrès.


wawwwww Amizing. Eureca, I know, why!!!!! 

Igualtat en la feina versus jerarquia

‎...Egalitarian cultures, for exemple, and emphasize interpersonal relationships as a way to acomplish work (e.g. the United States, Norway, Reland, and Finland) face more encouter stress as a general rule than countries withe a hierarchical or position-based orientation (e.g. South Korea, India, Spain, and Israel)..

Cultures igualitàries emfatitzen en les relacions interpersonals com una forma aconseguir els objectius laborals (ejemple USA, Noruega, Irlanda i Finlandia) ha de fer front a fonts d'estrès interpersonal en una mesura superior que els  països amb una organització jeràrquica o o orientats a la posició  (per exemple, Korea del sud, India, Espanya..

dimarts, 4 d’octubre del 2011

La variable aleatòria normal

Les variables aleatòries contínues tenen un funció de densitat normal, això significa que si el número de mostres té una grandària significativa (Teorema del límit central), la distribució d'aquestes serà simètrica respecte el centre o mitjana. Això ens permetrà fer prediccions on podrem incloure dins el interval de confiança el 68% pels valors que  es trobin dins el radi d'un cop la desviació estàndard, del 95% pels valors que es trobin dos cops de la desviació estàndard  i del 98% els que es trobin a tres cops.

El càlcul d'aquesta variable és útil per efectuar previsions de demanda d'un producte o càlculs de fiabilitat del procés productiu, per citar alguns exemples.

Veure fitxer. 

El coneixement d'un mateix és la clau per conèixer els altres

Benvolgudes i benvolguts,

Aquests tinc el plaer de llegir el llibre "Developing Management skills" dels autors (David A. Whetten i Kim S. Cameron), on fa un anàlisi de quines són les habilitats que un directiu ha de posseir per assolir la seva tasca amb eficiència i eficàcia, connectant amb els seus equips i transmeten un sistema de valors positiu que permeti al equip efectuar la tasca per la qual ha estat constituït amb eficàcia; aquest llibre no només és d'aplicació a l'àmbit empresarial, sinó que també té la seva utilitat per docents, pares de família i/o qualsevol persona que tingui les tasques de liderar i dirigir un grup de persones.

Aspectes que cal tenir en compte és la diferenciació entre liderar i gestionar, tots formen part d'un tot; qualsevol persona responsable d'altres, ha de realitzar funcions de líder, així com de gestor. El component de lideratge en l'habilitat directiva rau en orientar les persones en la correcta direcció que s'han de realitzar les tasques per assolir els objectius; en canvi l'aspecte de gestió o direcció, està més preocupat per que les tasques que s'ha de fer es realitzin com s'han de fer.

El següent factor a destacar és l'autoconeixement, Sòcrates va afirmar "Conèixer-se a un mateix", com el component essencial de la nostra existència, que influeix en el nostre comportament amb els demés. Per efectuar aquest pas, hem de realitzar un esforç d'introspecció fonamental, que permeti ser conscients de quines són les nostres qualitats i característiques que determinen les nostres fortaleses i debilitats. 

Aquest auto anàlisi s'ha d'efectuar mitjançant tots aquells components que determinen el nostres comportament i relació amb els demés:

  1.  Línia de sensibilitat: estar preparat per fer a les impressions negatives que ens poden paralitzar és un factor fonamental del autoanàlisi. 
  2. Intel·ligència emocional: el coneixement i anàlisi de les nostres reaccions no racionals, així com de les persones que ens envolten, a través del reconeixement de les pròpies emocions, poder controlar-les, diagnostica i reconèixer les dels altres membres, així com l'habilitat de respondre apropiadament.
  3. Valors: les persones actuem motivats per un sistema de valors desenvolupats en el nostres entorn a través de l'educació i la relació amb les persones, que podríem classificar com valors culturals; així com un sistema de valors que són propis els components dels quals pots ser no som del tot conscients valors personals; tot aquest sistema de valor forma part d'una seqüència de maduració que evoluciona des del l'individu i la preocupació per si mateix, fins a tenir una preocupació per les circumstància i relacions del seu entorn, que fins i tot permet modificar el seu comportament, maduració de valors.
  4. Presa de decisions ètiques i valors: sovint alhora de prendre qualsevol tipus de decisió ens trobem amb una escala d'alternatives que ens porten escollir entre el dilema de les nostres preferències: en nostre profit propi o bé l'interès general; trobar el punt d'equilibri, permetrà optimitzar aquestes decisions..
  5. Estil cognitiu: reconèixer quin tipus d'estil cognitiu tenim nosaltres, com les persones que ens envolten determinarà la forma d'entendre les relacions entre els individus a partir de la forma com entenem el nostre entorn i com actuem sobre la informació que rebem;  es poden diferenciar tres estils: analític, planificació i creatiu.
  6. Actituds cap el canvi: un món canviat i turbulent que l'actual fa necessari tenir unes qualitats que ens permetin prendre decisions per liderar aquest canvi constant, per aquest motiu es fa necessari tenir un nivell de tolerància a l'ambigüitat i saber quin és el "locus" de control, en altres paraules saber si amb els nostres actes som capaços de canviar el nostre entorn o bé estem més influenciats per circumstàncies externes
El resum de tots aquests aspectes el trobarem el fitxer adjunt. Prémer aquí.

dijous, 29 de setembre del 2011

Differences versus distinctions

Differences between team works are positives, however distinctions are negative, first one help us understand potential sources of misunderstanding between people and give us clues for how we can work together more effectively. Distinction, however create social barriers between people for the express purpose of creating (or reinforcing) advantages and disadvantages, destroys trust among people.

Diferencies entre grups de treball són positives, en canvi distincions són negatives, les primeres ens ajuden a preveure potencials fonts de incomprensió i malentesos en la comunicació entre la gent, a més que ens ofereix l'oportunitat de trobar les claus de com poder treballar junts més efectivament (se'n diu complementarietat entre les persones ens ajuda a avançar i perfeccionar el nostre treball). Altrament, establir distincions genera barreres socials entre la gent (font d'enfrontaments i malbaratament d'energies) que impedeixen l'avançament creatiu del grup, destruint la confiança entre la gent.

El treball d'un bon líder és saber avaluar els punts diferencials de les persones pertanyents al grup, per trobar les sinergies perquè el grup generi valor afegit i pugui avançar atansant els objectius, conjuminant interessos divergents, transformant-los en energia complementària que permetrà assolir fites comuns. Per tant, un grup format per persones amb diferents punts de vista, opinions, valors i cultura, pot assolir quotes d'eficiència més elevada, tenir un camp de visió molt més ampli que enriqueixi el grup i prendre decisions molt més encertada que un grup homogeni, molt més tancat que no fa l'esforç de reconèixer dimensions diferenciades, no s'adapta al canvi.

dimarts, 27 de setembre del 2011

La variable aleatòria exponencial i de Poisson

Les variables aleatòries ens permeten obtenir probabilitats de paràmetres de fluxos durant un interval de temps determina, aquestes ens permeten mesurar fenomens com:


  • Número d'unitats venudes d'un producte que ha estat demandat durant un mes.
  • Número d'accidents de cotxe que té durant un any.
  • Número de demandes de remuneració de treballadors arxivades en la companyia aquest mes.
  • Número de defectes en 100 metros de seqüència, on per exemple un metro de seqüència representa el paper de temps.
Per veure com es calculen les probabilitats d'aquestes variables, podeu accedir a l'espai: Poisson i exponencia.

TUTORIAL DIGO

Tutorial DIGO

Instruccions tutorial DIGO.

dilluns, 26 de setembre del 2011

Variables binomials, hipergeomètriques i binomials negatives: paràmetres d'escenaris amb atributs diferenciats

Els diferents tipus i naturalesa dels paràmetres que configuren cadascun dels possibles  fluxos de caixa que determinaran els diferents tipus d'escenaris, provoquen que les variables tinguin comportaments i característiques diferenciades segons els atributs d'aquests paràmetres.

Així una variable binomial es caracteritza perquè cada prova és independent, discreta,  té dues sortides possibles - èxit o fracàs -, la probabilitat d'èxit roman constant.
En canvi una variable hipergeomètrica, caca prova que s'efectua disminueix les opcions, és el que es denomina extracció sense reposició, també analitzat dos possibles opcions - èxit o fracàs -, sabem la distribució de la població (per exemple el número de dones executives entre els directius de les empreses del Ibex), i analitzat la probabilitat de la grandària de la urna.
Finament tenim la variable aleatòria binomial negativa aquesta ens analitzat la probabilitat de f errades succeïts abans d'un número determinat d'èxits.

Tots aquests tipus de variables ens permeten obtenir segons una població i mostres donades les probabilitats d'èxit, es poden aplicar a quotes de mercat amb probabilitats de compra en els diferents segments de població, amb els preus dels diferents recursos utilitzats per l'empresa (personal, matèries primeres, subministraments...), dependrà de la naturalesa de les dades a analitzar.

Els següent fitxer d'Exel ens ofereix una mostra. Prémer aquí.

Les variables aleatòries estableixen les probablilitats dels escenaris

L'anàlisi de variables aleatòries ens permeten descriure la distribució (mediana, variança i desviació estàndard) del paràmetres que hem d'utilitzar per establir posteriors probabilitats d'escenaris. Aquests paràmetres consisteixen en les diferents partides que configuren els fluxos de caixa, ja sigui per la vessant dels ingressos (xifra de vendes, unitats venudes per producte, zona geogràfica, agent, així com diferents preus de venta), com pel costat dels ingressos sigui quina sigui la seva classificació: funcional (costos de personal, matèries primeres, mercaderies -marge- subministraments, amortitzacions...), costos fixos i variables, directes i indirectes...

Tots aquests paràmetres tenen una evolució futura incerta, ningú pot saber la seva evolució, tanmateix en economia tothom que es planteja una inversió, no ho fa per llançar els diners, de l'evolució positiva d'aquesta depenen inversors, treballadors i per descomptar els clients que es veuran afavorits per aquesta. Llavors, ens veiem en l'obligació d'analitzar els diferents escenaris cap on evolucionarà la inversió. Segons la magnitud i complexitat d'aquesta es poden establir diferents nivells o estadis, tanmateix a la fi i efecte d'il·lustrar-ho aquí només esmentarem tres: optimista - normal - pessimista. Per tant, dependrà de l'evolució que han experimentat les variables en l'ordre intern que depenen de l'empresa: costos salarials i organitzatius, inversions en actius fixos, costos capital... així com l'evolució futura dels paràmetres del entorn: nivell de renda dels consumidors, evolució preus matèries primeres... que establirem unes probabilitats per cadascun dels nivells o estadis abans esmentats.

Per calcular i mesurar les distribucions de variables aleatòries discretes o contínues, utilitzarem aquests els següents recursos d'Excel.

dissabte, 24 de setembre del 2011

Models de regressió multivariables: una forma de preveure events espacials

Els models de regressió ens permeten observar el comportament passat de les variables dependents que ens expliquen l'evolució de la variable independent. D'aquesta forma és com els Economistes obtenim les nostres voles de cristall anomenades economètriques, ens ajuden a preveure (Com va dir Samuelson en 1979), nou de les cinc darreres crisis; per això sí, desprès explicar amb tota mena de detalls en què ens hem equivocat!!! Bromes a part, el futur ningú el sap, per això ningú pot saber com es comportarà una variables exactament en el futur, per això els economistes ens hem inventat un altre recurs, els escenaris és a dir si les variables i amb el permís dels Deus són benèvols amb nosaltres podrem preveure un escenari optimista, ah però sí amb els teus actes ofens la ira del Olimp del consumidor, inversor o del propi Zeus, ja pots comptar amb escenaris pesimistes. Tot estarà en relació a la probabilitat de cada un dels factors, corresponents a l'entorn tant a nivell macroentorn: renda nacional, evolució del PIB, inflació, deutes públic i privat, com a nivell microentorn o sector  de l'activitat: situació i estratègies del competidors, proveïdors, clients interns o personal... Tot aquest anàlisi ja l'hen fet en fitxer anterior que a través de Taules d'Excel o l'administrador d'escenaris podríem calcular i ponderar els valors que prendran les variables en el futur segons una evolució positiva, normal o negativa.

Doncs, bé ara mostrarem amb un exemple quines són les variables, dels diferents entorns:

En el cas d'una economia a nivell macroeconòmic, podríem estudiar l'evolució del PIB (variable independent); a través del comportament de les variables independents, com són el consum privat, la inversió privada, la despesa pública, la inversió pública i el sector exterior (exportacions menys importacions).
En el cas d'una empresa les ventes podrien dependre del preus de venta del propi producte, els de la competència, la qualitat percebuda dels atributs del producte, la despesa en campanyes de publicitat, promoció, la força de vendes (telemàrqueting, venedors), el nº de competidors...
Com es pot veure, el número de variables en el cas de les empreses pot créixer molt, llavors el model de regressió d'Excel, tant sols admet 15 variables, llavors hauries de recórrer a un mètode més laboriós, tot i que sota la meva opinió obliga a l'analista a conèixer millor el negoci que s'està avaluant, per tant pot ser un mètode molt més efectiu.

En el fitxer podeu veure com es determina el nº de clients que visita el Eastland Plaza Branch de la Unió de crèdits. Visiteu-lo.

divendres, 23 de setembre del 2011

Especulació versus perversió: els mercats imperfectes


Hola a tots,

M’agradaria fer un breu comentari aquest article escrit per Juan Ramón Rallo (veure article), fent un enaltiment de l’especulació. En primer lloc, avui per avui qualsevol professional amb un mínim de coneixements d’economia, no posa en dubte l’activitat especulativa des de la seva perspectiva etimològica, de fet una de les funcions dels professionals de l’economia rau en observar, analitzar, ponderar o avaluar les variables que repercutiran en escenaris futurs l’evolució de la variable independent, seguin aquesta en forma de preus d’accions, rendibilitat d’una inversió, evolució de la xifra ventes, els preus de les matèries primeres... Per tant, un component de la nostra feina és especular, etimològicament parlant, és a dir observar amb molta atenció com evolucionen les variables depenent per prendre les decisions encertades que ens ajudin a optimitzar els resultat de les organitzacions a les quals formem part.
Jo penso que fins aquí, la funció especulativa dels mercats està molt ben assumida i entesa . Ara bé, la descripció conceptual que fa en Juan, per cert és de llibre, alhora d’aplicar-la a la realitat dels mercats no acaba de ser tant eficient com ell proposa, equilibrant de forma òptima oferta i demanda (preus i quantitats demandades i ofertes) en l’espai i en el temps. Ja que en el seu anàlisi oblida que hi ha factors que poden distorsionar aquestes lleis, pel que s’anomena “poder de mercat” o “capacitat d’influència”; és a dir, quan determinats agents amb influència provoquen distorsions en els mercats, per tal d’obtenir un lucre, legítim altrament, però que aquest pot provocar turbulències als mercats reals de bens i serveis, que afectin al funcionament normal del mercat; és quan aquesta activitat és letal pel creixement econòmic, és a dir té efectes negatius que contrauen l’activitat en contra d’expandir-la. Un exemple, penso que pot clarificar la meva exposició, si nosaltres son titulars d’unes accions d’una companyia dels sector de l’automoció, les expectatives de la qual són favorables, ja que la seva gestió és excel·lent, tanmateix, m’ajunto amb quants accionistes més o si vols operarem a descobert, ni tals sols han de ser accionistes, i comencem a operar a curt, venent drets sobre aquestes accions, apostant perquè la cotització baixarà, donant un senyal fals al mercat, per desprès adquirir el dret sobre aquesta acció a un preu molt més baix, adquirint un benefici, ens hem lucrat sense que l’activitat econòmica hagi experimentat variacions substancials, l’empresa continua venent cotxes, fent projectes d’R+D+I, expandint la seva activitat, etc, etc. Tanmateix, què ha succeït en el mercat, la percepció del valor d’aquesta companyia ha quedat trastocada, si aquesta companyia té un projecte d’expansió per exemple obrir una nova cadena de producció per produir un cotxe elèctric amb uns preus més econòmics, augmentar la demanda de vehicles i crear nous llocs de treball, no ho podrà fer, perquè els mercats financers li exigiran una prima de risc molt més elevada, pagarà més car el preu del diner i anul·larà qualsevol pla d’innovació i creixement.
En definitiva, l’activitat especulativa dels mercats és bona, són un ferm defensor del mercat com forma més eficient que potencia l’activitat econòmica, però també hem d’estar atents i penalitzar les actituds “perverses”, sobre tot perquè els mercats no són perfectes i això ho sabem tots els economistes; no tots els agents tenen accés a la mateixa informació i en ocasions aquesta està esbiaixada per determinats interessos, basats en el poder o la capacitat d’influència.
Com és pot solucionar aquest problema, és molt senzill, estem a la societat de la informació i el coneixement, en la mesura que siguem capaços d’analitzar les informacions des de diferents perspectives, és a dir fer el que científicament s’anomena “triangulació de la informació”; estic seguir que podrem anul·lar o disminuir el risc de biaix en la informació que posseïm prèviament. Vaig a citar-vos una experiència que vaig tenir la primavera del 2007, una persona de “cuyo nombre no quiero acordarme”, sabia que tenia uns petits estalvis, i em va oferir invertir en productes nord americans que oferien una rendibiltat d’entre un 15% i 20%, que eren molt populars als Estats Units; al comentar-me això, jo sabia que el PIB  a usa estava creixen no arribava al 4%, el meu raonament immediat va ser, com pot ser un producte popular que ofereixi un rendibilitat tant elevada, li vaig preguntar quina era la naturalesa de les inversions a les que es destinava el producte, inclús vaig fer referència a si eren inversions efectuades en la Xina, aquesta persona em va respondre que no eren inversions immobiliàries. Amb aquesta triangulació vaig tenir prou per prendre la decisió correcta i no invertir amb el que uns mesos més tard va ser el desencadenant de la crisis financera que estem patint i ser una víctima més d’aquestes actituds perverses, que no són més que el fruit d’aquest mecanisme psicològic humà d’un desig incessant de lucre, que ens porta a mentir i passar la patata calenta en la cadena piramidal, fins que aquesta s’acaba podrint.
Moltes gràcies.

dimecres, 14 de setembre del 2011

THE SENSITIVE LINE

Understanding and Appreciating individual Differences


Diagnosing fundamental differences in others is, similarly, an important part of being an effective manager. Diversity in a group, showing in different ways of thinking, diffrent opinions, cultural views... foster creativity, complex problem solving and likelihood that working colleagues will challenge the perspective of the authority figure; lack of diversity in the composition of key decision-making bodies makes it difficult for them to recognize changes in their environment and to respond in appropriately new and novel ways (Cameron, Kim & Whetten, 1987).

One key to helping individuals feel comfortable discussing ways in which they are different is by sharing a commitment to focusing on differences not distinctions. We observe differences; we create distinctions. Differents help us understand potential sources of misunderstanding between people and give us clues for how we can work together more effectivily. Distinctions create social barriers between people for the express purpose of creating advantages and disadvantages.

The creation of such distinctions destroys trust among people.

The point is, recognizing differences is not the same as evaluating distinctions. One is helpful; the other is hurful.

Important Areas of Self-Awareness:





  • Emotional intelligence: the ability to manage oneself and to manage relationships with others. Competencies in this area, including self-awareness, wre twice as important in contributing to excellence as cognitive intelligence (IQ) and expertise (Goleman, 1998a).
  • Personal values: are the core of the dynamics of behavior, and play so large a part in unifying personality. Two major types of value are considered: instrumental and terminal.
  • Cognitive style: which refers to the manner in which individuals gather and process information. The differences in cognitive style influence perception, learning, problem solving, decision making, communication, and creativity. 
  • Orientation toward change: fucuses on the methods people use to cope with change in their environment. Two important dimensions related with this: locus of control and intolerance of ambiguity. 
  • Core self-evaluation


dijous, 8 de setembre del 2011

L'aprenentatge actiu: la millor forma d'aprendre.

‘All genuine learning is active, not passive. It is a process of discovery in which the student is the main agent, not the teacher’ (Adler, 1982)


‘Learning is not a spectator sport. Students do not learn much just by sitting in a class listening to teacher, memorizing pre-packaged assignments, and spilling out answers. They must talk about what they are learning, write about it, relate it to past experience, apply it to their lives. They must what they learn part of themselves’ (Chickering&Gamson, 1987)

El metode Winter: fer previsions més acurades, tenint el compte l'estacionalitat i la tendència.

dilluns, 29 d’agost del 2011

La realitat augmentada: amplia i enriqueix la informació

La realitat augmentada ens mostra la "nano informació", en altres paraules pot donar-nos informació addicional continguda.

Augmented reality shows us ‘nanoinformation’ , in other words it could give us the additional information held on it.

Passin i vegin.

Les mitjanes mòbils ens permeten veure el bosc

Les mitjanes mòbils suavitzen els gràfics de les dades, permetent-nos observa la tendència de les nostres dades, així ens podem orientar cap on prendre decisions.

Veure el gràfics.

Els blocs aleatoris i l'ANOVA bidireccional

L'anàlisi factorial entre variables relacionades que ens expliquen el models, els podem obtenir gràcies a l'anàlisi ANOVA bidireccional, on trobarem el grau d'interacció entre variables.

Clicar aquí.

dijous, 25 d’agost del 2011

Què venen corbes!!

L'anàlisi de regressió multivariant, podem localitzar interaccions i no linealitats entre les variables, que tenen com efecte que les relacions de canvi entre variables no siguin una constant, sinó una relació no lineal entre les variables independents i dependents.

Per localitzar aquestes relacions i poder modelar la no linealitat i les interaccions, és a dir trobar aquelles relacions no constants i les variables multicolineals que tenen una dependència lineal entre variables, en el següent fitxer trobem les solucions.

Prémer

dimecres, 24 d’agost del 2011

Regressió lineal múltiple i factors qualitatius

Quins factors expliquen millor com evolucionaran els costos d'una empresa, com introduir factors qualitatius en les nostres prediccions, l'estacionalitat, l'estat de l'economia en l'elecció d'un president.

Es poden conèixer escenaris futurs, només si tenim les variables adequades. Veure

dimarts, 23 d’agost del 2011

La correlació entre variables un pas previ a la regressió múltiple

La correlació ens serveix per analitzar com un conjunt de variables poden estar relacionades les unes amb les altres, és a dir si hi ha un relació de creixent o inversa o simplement els moviments d'unes no tenen cap relació amb les altres.

Aquest anàlisi combinat amb l'anàlisi factorial, ens pot ajudar per establir relacions entre variables independents que ens permetin explicar el comportament de la variable dependent. Per exemple:
- El PIB variable dependent, està explicat pel consum intern, la inversió empresarial, la despeses pública i el sector exterior, recentment es podria afegir els Xinos-xanos, com a variable molt dependent.
- Les vendes d'una empresa poden estar molt relacionades amb la despesa en publicitat, la força de vendes, el preus de venta de la competència i la renda del consumidor, com a variables depedents de la vendes (v. independent)

Per determinar el grau correlació entre variables, la correlació ens ajuda a saber de quina manera estan vinculades les variables considerades. Veure fitxer.

Corba d'experiència, demanda i producció s'expressen amb regressions de potència

dilluns, 22 d’agost del 2011

L'anàlisi realista de creixements exponencials, ens ajudaria a detectar "BOMBOLLES"

CREIXEMENT EXPONENCIAL: LES PREVISIONS D'INGRESSOS, COMPTE AMB LES CORBES!!

Recta de regressió i prediccions econòmiques

La recta de regressió és un instrument molt útil per efectuar prediccions sobre variables en economia, per això els que ens dediquem a aquesta professió encertem 7 de les 4 últimes crisis. Bé, per ironitzar una mica, em quedo amb la definició de REPUBLIC.ANO que Francisco de Quevedo y Villegas va realitzar al S. XXVI.


RECTA DE REGRESSIÓ

dimecres, 17 d’agost del 2011

Anàlisi de clients

Com puc conèixer els meus clients a través de les taules dinàmiques.

"Nano Economia, l'univers dels bits, xips i clips": Taules dinàmiques i anàlisi de Pareto

"Nano Economia, l'univers dels bits, xips i clips": Taules dinàmiques i anàlisi de Pareto: "Les taules dinàmiques ens faciliten l'anàlisi de les dades per tractar de focalitzar la nostra atenció en l'examen d'un procés productiu; pe..."

Feliç 2010

Taules dinàmiques i anàlisi de Pareto

Les taules dinàmiques ens faciliten l'anàlisi de les dades per tractar de focalitzar la nostra atenció en l'examen d'un procés productiu; permeten dirigir la nostra acció al dia, operador, màquina; és a dir esbrinar quines causes i/o variables determinen el resultat final, ja sigui en un procés productiu, un servei o FINS I tot les vendes per operador, dia, zona, venedor...

Veure fitxer

dimecres, 29 de juny del 2011

Solucions a la situació econòmica actual: una anàlisi per iniciar un debat

Aquest document tracta de motivar un debat a les que són les possibles sortides i perspectives de futur de la nostra econòmia, amb l'ànim d'estimular línies de debat que permetin donar llum per una presa de decisions encertades, veure document.

divendres, 24 de juny del 2011

The Woman in White book dictation

The dictation is the best way of learning to listen to, write and keep in your mind the English sounds words. THE WOMAN IN WHITE´S BOOK.

dimarts, 21 de juny del 2011

Investigació operativa, el solver d'Excel i els problemes del transport

La investigació opertiva és un instrument matemàtiques que com he comentat amb anterioritat, en l'economia de l'empresa es fa servir per optimitzar recursos, ja sigui maximitzant producte o beneficis, o bé minimitzant costos.
En el cas del transport, quan tenim diferents centres productius i diferents destins o punts de venda, es pot utilitzar per efectuar les programacions de producció òptimes, que minitzin costos, ja siguin de transport, fixos i variables de producció, taxes i impostos sobre beneficis. Aquesta optimització es pot utilitzar per maximitzar beneficis. Veure fitxer

dimarts, 14 de juny del 2011

la investigació operativa, el solver d'Excel i la gestió dels recursos humans d'una empresa.

"El solver és una eina molt eficaç per fer càlculs d'investigació operativa o investigació lineal. En aquest exemples observem com podem optimitzar els recursos humans utilitzats en els diferents serveis, amb les restriccions que s'imposin d'horaris i les diferents segmentacions o divisions, per tal de donar resposta als diferents serveis que una empresa o institució ofereix."

Veure fitxer amb exemples

My learning English notes

Lesson 9, unit 4: Believes and convictions

dimecres, 25 de maig del 2011

Solver i investigació operativa

La funció Solver d'Excel ens permet solucionar problemes d'investigació operativa o d'optimització, on ens permet resoldre de forma eficaç problemes de maximització o minimització, és a dir si coneixem les variables d'un problema, les restricció i els objectius a optimitzar (maximitzant o minimitzant); assolirem el punt òptima i sabrem com organitzar les diferents variables per atansar l'objectiu. Recordo quan estudiava la carrera que utilitzavem aquest instrument a través d'un mètode manual anomenat SIMPLEX, per resoldre problemes de combinacions òptimes de matèries primeres per aconseguir un producte amb unes característiques determinades al mínim preu, és a dir mínim cost matèries amb la utilització dels mínim costos. Per problemes de transport: tenim diferents centres de distribució, amb mitjans de diferent capacitat que han d'efectuar el transport (mercaderies o passatgers) a diferents destinacions, localitzar la combinació adequada perquè el cost sigui mínim (interessant per companyies aèries. Problemes de distribució de recursos amb restriccions: el cas d'un hospital era l'exemple paradigmàtic, com distribuir el personal sanitari en relació a les diferents franges horàries per atendre les necessitats dels diferents serveis amb las restriccions marcades pel conveni col·lectiu d'horaris.

dijous, 19 de maig del 2011

La volatilitat i el format condicional d'Excel

El format condional d'Excel ens pot servir per il·lustrar les diferències en la volatilitat que es donen en els retorns de les inversiones entre la renda fixa i la variable; mentre que la renda fixa pràcticament no hi ha oscil·lacions, a la renda variable el color verd i vermell, corresponents amb cotitzacions altes i baixes, es donen en molt més freqüència. La volatilitat està relacionada amb la desviació estàndard, o expressat en termes matemàtiques amb els valor mitjans de la dispersió (mínims quadrats), és a dir quan un valor es pot allunyar en les seves cotitzacions en relació a la seu terme mig; la volatilitat és una mesura del risc d'una valor, una cartera o selecció de valors, podent-se calcular en vers a sí mateix o bé en relació a un índex, depenent del propòsit. Si voleu optimitzar la vostra "cartera" contracteu-me. Salut

https://docs.google.com/leaf?id=0B52ryzOtKIj0M2RlNTA5OGItMzVkYi00YzhiLTk1YWUtZTZlODU4ZGMxNDAz&hl=en

dilluns, 16 de maig del 2011

Funció DESREF: rangs dinàmics, taules de dades i optimització regla negocis

Fitxer provisional: combinant la funció DESREF d'Excel, faciliten molts càlculs feixucs en la resolució d'equacions matemàtiques (àlgebra de matrius i determinants, eren les tècniques per abreujar el càlcul de sistemes d'equacions); en aquest fitxer incomplert, s'albira com la funció DESREF d'Excel (amb els rangs dinàmics), combinada amb la funció "Taula de dades" i la condicional, podem optimitzar una cartera d'inversió a llarg termini; és a dir, ens facilitat quina és la mitjana móbil més adient segons el tipus de variable i si es tracta de comprar o vendre valors.

https://docs.google.com/leaf?id=0B52ryzOtKIj0NjcxNjg0NWMtY2RmZi00NDdkLTliZDEtMGRkNGZiY2FmN2Zl&hl=en

My learning English notes

dimarts, 10 de maig del 2011

Administrador d'escenaris amb Excel una meravella!!

L'administració de escenaris és podria resumir com pas addicional en l'anàlisi de sensibilitat, al poder efectuar variacions en tantes variables com determinaran els nostres objectius futurs. És a dir, si en un anàlisi de "costos objectiu" en un procés de producció, determinem com a variables rellevants en cost unitari futur: la mà d'obra directa, els costos de subministrament energètic i les matèries primeres (per exemple); podem establir tres, quatre o més escenaris, segons les diferents previsions. En l'anàlisi de les desviacions pressupostàries, copsarem quina és l'opció que s'acompleix, per adaptar les nostres estratègies en altres àmbits, com vendes, màrqueting o financer...
https://docs.google.com/leaf?id=0B52ryzOtKIj0MGU5MTRiY2YtZWVlNC00NTlmLWIyNzUtMGE4Y2Q4YWQwZmI5&hl=en

My learning English notes

dijous, 5 de maig del 2011

My English notes

La función de Excel Buscar Objetivo

Función de Excel: Buscar Objetivo; una herramienta muy útil para solucionar problemas complejos de ecuaciones, que se dan cotidianamente en la vida real. TIR o tasa de interés efectivo, para calcular el coste amortizado en activos i pasivos financieros (nuevo plan contable); VAN para hayar la depreciación de activos no corrientes. Juntamente con problemas típicos de física, como distancias, tiempos... que se dan cotidianamente en las empresas.

https://docs.google.com/leaf?id=0B52ryzOtKIj0NTQyYzZhZjctYTM0Mi00NzlhLTg2MDctYzRiMGM2YWJmNGY4&hl=en

diumenge, 1 de maig del 2011

Entorns virtuals d'aprenentatge

http://cv.uoc.edu/app/blogaula101/101_m1_010_01_18044_jalcoberro/1-4-exemple-d%E2%80%99un-entorn-personal-d%E2%80%99aprenentatge-personal-learning-environment/

divendres, 29 d’abril del 2011

English notes

https://docs.google.com/leaf?id=0B52ryzOtKIj0MjIzNTk1M2EtOWEzZC00MzAzLTgyYzMtMjczZjY2YzQyYjRl&hl=en

Presentation rehearse III

https://docs.google.com/leaf?id=0B52ryzOtKIj0YzhlZGViMGYtMDViOS00NjA3LWFiMDQtZTFjNTI2Nzg3Yzg0&hl=enFeliç 2010

dimecres, 20 d’abril del 2011

ANÀLISI SENSIBILITAT I TAULES DE DADES

Els anàlisis de sensibilitat a través de les taules de dades del Excel, ens permeten obtenir taules de dades en relació a dues variables: capital inicial i tipus d'interès o anys de durada del préstec, taxa d'increment de vendes i percentatge de reducció del preu... És una eina fonamental per preveure quines accions haurem d'adoptar en la presa de decisions segons els diferents escenaris futurs que se'ns plategin.

https://docs.google.com/leaf?id=0B52ryzOtKIj0MTgwNjIwNWEtODhjZS00YjNjLTk4NzAtY2EzMjJmZDlhMzRk&hl=en

dilluns, 11 d’abril del 2011

LES TAULES DE DADES I L'ESTABLIMENT D'ESCENARIS

La funció "Taula de dades" permet efectuar un anàlisi de sensibilitat, on podem preveure diferents escenaris, depenent de les oscil·lacions de dues variables, per així preveure diferents accions/decisions segons es determinin aquestes variables. Aquestes variables poden ser el benefici en funció del preu de venda i el cost variable, la quota de pagament d'una hipoteca en funció del capital finalment sol·licitat i el comportament dels tipus d'interès... 


https://docs.google.com/leaf?id=0B52ryzOtKIj0YmU0ZjNkNDgtMGE0Yi00NjZmLTliYjgtN2FiZTgwMzcwYjI3&hl=en