dijous, 29 de setembre del 2011

Differences versus distinctions

Differences between team works are positives, however distinctions are negative, first one help us understand potential sources of misunderstanding between people and give us clues for how we can work together more effectively. Distinction, however create social barriers between people for the express purpose of creating (or reinforcing) advantages and disadvantages, destroys trust among people.

Diferencies entre grups de treball són positives, en canvi distincions són negatives, les primeres ens ajuden a preveure potencials fonts de incomprensió i malentesos en la comunicació entre la gent, a més que ens ofereix l'oportunitat de trobar les claus de com poder treballar junts més efectivament (se'n diu complementarietat entre les persones ens ajuda a avançar i perfeccionar el nostre treball). Altrament, establir distincions genera barreres socials entre la gent (font d'enfrontaments i malbaratament d'energies) que impedeixen l'avançament creatiu del grup, destruint la confiança entre la gent.

El treball d'un bon líder és saber avaluar els punts diferencials de les persones pertanyents al grup, per trobar les sinergies perquè el grup generi valor afegit i pugui avançar atansant els objectius, conjuminant interessos divergents, transformant-los en energia complementària que permetrà assolir fites comuns. Per tant, un grup format per persones amb diferents punts de vista, opinions, valors i cultura, pot assolir quotes d'eficiència més elevada, tenir un camp de visió molt més ampli que enriqueixi el grup i prendre decisions molt més encertada que un grup homogeni, molt més tancat que no fa l'esforç de reconèixer dimensions diferenciades, no s'adapta al canvi.

dimarts, 27 de setembre del 2011

La variable aleatòria exponencial i de Poisson

Les variables aleatòries ens permeten obtenir probabilitats de paràmetres de fluxos durant un interval de temps determina, aquestes ens permeten mesurar fenomens com:


  • Número d'unitats venudes d'un producte que ha estat demandat durant un mes.
  • Número d'accidents de cotxe que té durant un any.
  • Número de demandes de remuneració de treballadors arxivades en la companyia aquest mes.
  • Número de defectes en 100 metros de seqüència, on per exemple un metro de seqüència representa el paper de temps.
Per veure com es calculen les probabilitats d'aquestes variables, podeu accedir a l'espai: Poisson i exponencia.

TUTORIAL DIGO

Tutorial DIGO

Instruccions tutorial DIGO.

dilluns, 26 de setembre del 2011

Variables binomials, hipergeomètriques i binomials negatives: paràmetres d'escenaris amb atributs diferenciats

Els diferents tipus i naturalesa dels paràmetres que configuren cadascun dels possibles  fluxos de caixa que determinaran els diferents tipus d'escenaris, provoquen que les variables tinguin comportaments i característiques diferenciades segons els atributs d'aquests paràmetres.

Així una variable binomial es caracteritza perquè cada prova és independent, discreta,  té dues sortides possibles - èxit o fracàs -, la probabilitat d'èxit roman constant.
En canvi una variable hipergeomètrica, caca prova que s'efectua disminueix les opcions, és el que es denomina extracció sense reposició, també analitzat dos possibles opcions - èxit o fracàs -, sabem la distribució de la població (per exemple el número de dones executives entre els directius de les empreses del Ibex), i analitzat la probabilitat de la grandària de la urna.
Finament tenim la variable aleatòria binomial negativa aquesta ens analitzat la probabilitat de f errades succeïts abans d'un número determinat d'èxits.

Tots aquests tipus de variables ens permeten obtenir segons una població i mostres donades les probabilitats d'èxit, es poden aplicar a quotes de mercat amb probabilitats de compra en els diferents segments de població, amb els preus dels diferents recursos utilitzats per l'empresa (personal, matèries primeres, subministraments...), dependrà de la naturalesa de les dades a analitzar.

Els següent fitxer d'Exel ens ofereix una mostra. Prémer aquí.

Les variables aleatòries estableixen les probablilitats dels escenaris

L'anàlisi de variables aleatòries ens permeten descriure la distribució (mediana, variança i desviació estàndard) del paràmetres que hem d'utilitzar per establir posteriors probabilitats d'escenaris. Aquests paràmetres consisteixen en les diferents partides que configuren els fluxos de caixa, ja sigui per la vessant dels ingressos (xifra de vendes, unitats venudes per producte, zona geogràfica, agent, així com diferents preus de venta), com pel costat dels ingressos sigui quina sigui la seva classificació: funcional (costos de personal, matèries primeres, mercaderies -marge- subministraments, amortitzacions...), costos fixos i variables, directes i indirectes...

Tots aquests paràmetres tenen una evolució futura incerta, ningú pot saber la seva evolució, tanmateix en economia tothom que es planteja una inversió, no ho fa per llançar els diners, de l'evolució positiva d'aquesta depenen inversors, treballadors i per descomptar els clients que es veuran afavorits per aquesta. Llavors, ens veiem en l'obligació d'analitzar els diferents escenaris cap on evolucionarà la inversió. Segons la magnitud i complexitat d'aquesta es poden establir diferents nivells o estadis, tanmateix a la fi i efecte d'il·lustrar-ho aquí només esmentarem tres: optimista - normal - pessimista. Per tant, dependrà de l'evolució que han experimentat les variables en l'ordre intern que depenen de l'empresa: costos salarials i organitzatius, inversions en actius fixos, costos capital... així com l'evolució futura dels paràmetres del entorn: nivell de renda dels consumidors, evolució preus matèries primeres... que establirem unes probabilitats per cadascun dels nivells o estadis abans esmentats.

Per calcular i mesurar les distribucions de variables aleatòries discretes o contínues, utilitzarem aquests els següents recursos d'Excel.

dissabte, 24 de setembre del 2011

Models de regressió multivariables: una forma de preveure events espacials

Els models de regressió ens permeten observar el comportament passat de les variables dependents que ens expliquen l'evolució de la variable independent. D'aquesta forma és com els Economistes obtenim les nostres voles de cristall anomenades economètriques, ens ajuden a preveure (Com va dir Samuelson en 1979), nou de les cinc darreres crisis; per això sí, desprès explicar amb tota mena de detalls en què ens hem equivocat!!! Bromes a part, el futur ningú el sap, per això ningú pot saber com es comportarà una variables exactament en el futur, per això els economistes ens hem inventat un altre recurs, els escenaris és a dir si les variables i amb el permís dels Deus són benèvols amb nosaltres podrem preveure un escenari optimista, ah però sí amb els teus actes ofens la ira del Olimp del consumidor, inversor o del propi Zeus, ja pots comptar amb escenaris pesimistes. Tot estarà en relació a la probabilitat de cada un dels factors, corresponents a l'entorn tant a nivell macroentorn: renda nacional, evolució del PIB, inflació, deutes públic i privat, com a nivell microentorn o sector  de l'activitat: situació i estratègies del competidors, proveïdors, clients interns o personal... Tot aquest anàlisi ja l'hen fet en fitxer anterior que a través de Taules d'Excel o l'administrador d'escenaris podríem calcular i ponderar els valors que prendran les variables en el futur segons una evolució positiva, normal o negativa.

Doncs, bé ara mostrarem amb un exemple quines són les variables, dels diferents entorns:

En el cas d'una economia a nivell macroeconòmic, podríem estudiar l'evolució del PIB (variable independent); a través del comportament de les variables independents, com són el consum privat, la inversió privada, la despesa pública, la inversió pública i el sector exterior (exportacions menys importacions).
En el cas d'una empresa les ventes podrien dependre del preus de venta del propi producte, els de la competència, la qualitat percebuda dels atributs del producte, la despesa en campanyes de publicitat, promoció, la força de vendes (telemàrqueting, venedors), el nº de competidors...
Com es pot veure, el número de variables en el cas de les empreses pot créixer molt, llavors el model de regressió d'Excel, tant sols admet 15 variables, llavors hauries de recórrer a un mètode més laboriós, tot i que sota la meva opinió obliga a l'analista a conèixer millor el negoci que s'està avaluant, per tant pot ser un mètode molt més efectiu.

En el fitxer podeu veure com es determina el nº de clients que visita el Eastland Plaza Branch de la Unió de crèdits. Visiteu-lo.

divendres, 23 de setembre del 2011

Especulació versus perversió: els mercats imperfectes


Hola a tots,

M’agradaria fer un breu comentari aquest article escrit per Juan Ramón Rallo (veure article), fent un enaltiment de l’especulació. En primer lloc, avui per avui qualsevol professional amb un mínim de coneixements d’economia, no posa en dubte l’activitat especulativa des de la seva perspectiva etimològica, de fet una de les funcions dels professionals de l’economia rau en observar, analitzar, ponderar o avaluar les variables que repercutiran en escenaris futurs l’evolució de la variable independent, seguin aquesta en forma de preus d’accions, rendibilitat d’una inversió, evolució de la xifra ventes, els preus de les matèries primeres... Per tant, un component de la nostra feina és especular, etimològicament parlant, és a dir observar amb molta atenció com evolucionen les variables depenent per prendre les decisions encertades que ens ajudin a optimitzar els resultat de les organitzacions a les quals formem part.
Jo penso que fins aquí, la funció especulativa dels mercats està molt ben assumida i entesa . Ara bé, la descripció conceptual que fa en Juan, per cert és de llibre, alhora d’aplicar-la a la realitat dels mercats no acaba de ser tant eficient com ell proposa, equilibrant de forma òptima oferta i demanda (preus i quantitats demandades i ofertes) en l’espai i en el temps. Ja que en el seu anàlisi oblida que hi ha factors que poden distorsionar aquestes lleis, pel que s’anomena “poder de mercat” o “capacitat d’influència”; és a dir, quan determinats agents amb influència provoquen distorsions en els mercats, per tal d’obtenir un lucre, legítim altrament, però que aquest pot provocar turbulències als mercats reals de bens i serveis, que afectin al funcionament normal del mercat; és quan aquesta activitat és letal pel creixement econòmic, és a dir té efectes negatius que contrauen l’activitat en contra d’expandir-la. Un exemple, penso que pot clarificar la meva exposició, si nosaltres son titulars d’unes accions d’una companyia dels sector de l’automoció, les expectatives de la qual són favorables, ja que la seva gestió és excel·lent, tanmateix, m’ajunto amb quants accionistes més o si vols operarem a descobert, ni tals sols han de ser accionistes, i comencem a operar a curt, venent drets sobre aquestes accions, apostant perquè la cotització baixarà, donant un senyal fals al mercat, per desprès adquirir el dret sobre aquesta acció a un preu molt més baix, adquirint un benefici, ens hem lucrat sense que l’activitat econòmica hagi experimentat variacions substancials, l’empresa continua venent cotxes, fent projectes d’R+D+I, expandint la seva activitat, etc, etc. Tanmateix, què ha succeït en el mercat, la percepció del valor d’aquesta companyia ha quedat trastocada, si aquesta companyia té un projecte d’expansió per exemple obrir una nova cadena de producció per produir un cotxe elèctric amb uns preus més econòmics, augmentar la demanda de vehicles i crear nous llocs de treball, no ho podrà fer, perquè els mercats financers li exigiran una prima de risc molt més elevada, pagarà més car el preu del diner i anul·larà qualsevol pla d’innovació i creixement.
En definitiva, l’activitat especulativa dels mercats és bona, són un ferm defensor del mercat com forma més eficient que potencia l’activitat econòmica, però també hem d’estar atents i penalitzar les actituds “perverses”, sobre tot perquè els mercats no són perfectes i això ho sabem tots els economistes; no tots els agents tenen accés a la mateixa informació i en ocasions aquesta està esbiaixada per determinats interessos, basats en el poder o la capacitat d’influència.
Com és pot solucionar aquest problema, és molt senzill, estem a la societat de la informació i el coneixement, en la mesura que siguem capaços d’analitzar les informacions des de diferents perspectives, és a dir fer el que científicament s’anomena “triangulació de la informació”; estic seguir que podrem anul·lar o disminuir el risc de biaix en la informació que posseïm prèviament. Vaig a citar-vos una experiència que vaig tenir la primavera del 2007, una persona de “cuyo nombre no quiero acordarme”, sabia que tenia uns petits estalvis, i em va oferir invertir en productes nord americans que oferien una rendibiltat d’entre un 15% i 20%, que eren molt populars als Estats Units; al comentar-me això, jo sabia que el PIB  a usa estava creixen no arribava al 4%, el meu raonament immediat va ser, com pot ser un producte popular que ofereixi un rendibilitat tant elevada, li vaig preguntar quina era la naturalesa de les inversions a les que es destinava el producte, inclús vaig fer referència a si eren inversions efectuades en la Xina, aquesta persona em va respondre que no eren inversions immobiliàries. Amb aquesta triangulació vaig tenir prou per prendre la decisió correcta i no invertir amb el que uns mesos més tard va ser el desencadenant de la crisis financera que estem patint i ser una víctima més d’aquestes actituds perverses, que no són més que el fruit d’aquest mecanisme psicològic humà d’un desig incessant de lucre, que ens porta a mentir i passar la patata calenta en la cadena piramidal, fins que aquesta s’acaba podrint.
Moltes gràcies.

dimecres, 14 de setembre del 2011

THE SENSITIVE LINE

Understanding and Appreciating individual Differences


Diagnosing fundamental differences in others is, similarly, an important part of being an effective manager. Diversity in a group, showing in different ways of thinking, diffrent opinions, cultural views... foster creativity, complex problem solving and likelihood that working colleagues will challenge the perspective of the authority figure; lack of diversity in the composition of key decision-making bodies makes it difficult for them to recognize changes in their environment and to respond in appropriately new and novel ways (Cameron, Kim & Whetten, 1987).

One key to helping individuals feel comfortable discussing ways in which they are different is by sharing a commitment to focusing on differences not distinctions. We observe differences; we create distinctions. Differents help us understand potential sources of misunderstanding between people and give us clues for how we can work together more effectivily. Distinctions create social barriers between people for the express purpose of creating advantages and disadvantages.

The creation of such distinctions destroys trust among people.

The point is, recognizing differences is not the same as evaluating distinctions. One is helpful; the other is hurful.

Important Areas of Self-Awareness:





  • Emotional intelligence: the ability to manage oneself and to manage relationships with others. Competencies in this area, including self-awareness, wre twice as important in contributing to excellence as cognitive intelligence (IQ) and expertise (Goleman, 1998a).
  • Personal values: are the core of the dynamics of behavior, and play so large a part in unifying personality. Two major types of value are considered: instrumental and terminal.
  • Cognitive style: which refers to the manner in which individuals gather and process information. The differences in cognitive style influence perception, learning, problem solving, decision making, communication, and creativity. 
  • Orientation toward change: fucuses on the methods people use to cope with change in their environment. Two important dimensions related with this: locus of control and intolerance of ambiguity. 
  • Core self-evaluation


dijous, 8 de setembre del 2011

L'aprenentatge actiu: la millor forma d'aprendre.

‘All genuine learning is active, not passive. It is a process of discovery in which the student is the main agent, not the teacher’ (Adler, 1982)


‘Learning is not a spectator sport. Students do not learn much just by sitting in a class listening to teacher, memorizing pre-packaged assignments, and spilling out answers. They must talk about what they are learning, write about it, relate it to past experience, apply it to their lives. They must what they learn part of themselves’ (Chickering&Gamson, 1987)

El metode Winter: fer previsions més acurades, tenint el compte l'estacionalitat i la tendència.