Benvolgudes/ts,
Tinc el plaer d’adreçar-me a
vosaltres (en Català, tot i que també ho podria fer en Anglès o Francès, si fos
necessari), perquè estic considerant la possibilitat d’iniciar el procés d’expatriació
cap al Canadà en el cas que tingui opcions laborals adequades al meu nivell de
qualificació (sóc economista assessor comptable i fiscal i he treballat com a
tutor a la Universitat Oberta de Catalunya).
Tot i que estic fent l’exploració
pel meu propi compte mitjançant la informació que sigui capaç d’aplegar tant a la
xarxes socials, com a internet en general; agrairia poder obtenir orientació i
recomanacions per part vostra, ja que sou els que esteu vivint la realitat del
país, alhora que intentar establir una
xarxa de contactes que em facilités el procés d’integració.
La situació tant a Catalunya, com
a Espanya és d’emergència nacional, tal com l’ha qualificat el nostre apreciat
president Artur Mas, no li falta raó, tot i que sóc conscient que està molt
limitat en la seva actuació, pel que ells qualifica d’assetjament permanent i
constant de l’estat Espanyol que està ofegant les Institucions, defenestrant
les opcions i possibilitats d’un poble amb iniciativa, empenta i emprenedoria,
signes inequívocs de la identitat del poble Català.
Tanmateix, aquests no han estat
únicament els motius que m’ha avocat a
prendre aquesta decisió, sinó tot un seguit d’esdeveniments personals que han potenciat
la meva desafecció del que són les meves rels. Molt m’estimo aquest país i la
seva gent, tanmateix quan observes tot un seguit de fets que afecten
directament a la teva vida, fent trontollar la teva integritat i els projectes que
havies preparat, infringit la teva llibertat, així com els espais personals,
vulnerant el teu àmbit de dignitat, no et quedar més remei què prendre una
decisió dràstica, basada en buscar i construir una nova vida en altre país, on
pugui tenir noves oportunitats i nous horitzons.
Sóc una persona voluntariosa, col·laborativa,
constructiva i positiva; amb esperit i iniciativa; tot i els embats que m’ha
donat la vida, he procurat no perdre mai aquests valors que considero essencials
per al desenvolupament i el progrés qualsevol
organització social. Tanmateix, la situació actual que emmarca les relacions
polítiques, socials i econòmiques; on els polítics no governen per l’interès
general, sinó s’està veient cada cop més que les institucions no serveixen el
país i la seva gent, ans al contrari, estan al servei dels interessos
particulars d’uns grups conformant per oligarquies que no permeten un
desenvolupament just i adequat als esforços i mèrits que una persona pugui
efectuar, avortant qualsevol iniciativa innovadora i constructiva . Aquesta
situació està esdevenint en una crisis social i econòmica, que els que tenim
una edat, uns estudis i hem llegit una mica, és cíclica i repetitiva, fruit d’una
societat i unes institucions (Espanyoles més que Catalanes) que estan més
preocupades per cohesionar, uniformitzar i fusionar un país heterogeni, plural
i divers; que no pas en donar servei a les veritables realitats diferenciades
que requereixen un tracte específic, provocant el fenomen de la “integració inversa” de les nacions o
societats que són dominades o influenciades per altres, és a dir que la
societat menys evolucionada, intenta implantar els seu fonaments socials,
polítics i econòmics, a la societat més evolucionada, volent implantar fórmules
de vida, organització social i política, per extraure’n els rendiment en
benefici propi, això només fa que alimentar en espiral la decadència d’ambdues
parts, ja que el contagi abasta la contaminació provocada per la mediocritat,
amb tots els meus respectes cap a les persones. Aquest situació seria
sostenible a llarg termini, si la
societat que exerceix el poder coercitiu, tingués uns estàndards superiors tant
a nivell d’organització social, cultural i econòmic, que les societats o
nacions influenciades, com ha estat el cas dels imperis que han exercit la seva
hegemonia durant segles, vegis com exemple l’Imperi Romà; ells tenien l’oportunitat
d’exercir aquesta influència perquè gaudien d’un nivell de desenvolupament superior
en tots els àmbits de l’esfera político-social-econòmica: organitzacions
urbanística, dret, lleis i organització
social, desenvolupament tècnic i econòmic; per tant, els hi resultava
relativament fàcil dominar i in-fluir en las societats dominades.
En el cas d’aquest país no és
així, a la vista està el procés continuo de decadència i depauperació a la que
estan sotmeten les elits oligarques del Estat Espanyol, a reu del territori en
nom d’una unitat d’un conglomerat de pobles, que no es existeix de fet, al no
gaudir d’aquesta supremacia, demostrant la seva inoperància malbaratant
recursos públics i privats que condueixen a la ineficàcia i ineficiència del
país (construint línies d’AVE sense límit, aeroports sense avions, índex de
polítics per càpita més elevat dels països occidentals...), circumstància que
està causant estralls no només en l’economia present, sinó que està hipotecant
el futur de les properes generacions.
Personalment me’n he casat de
lluitar i esmerçar estèrils esforços en edificar una vida on aquests embats continus
i constants, tant del entorn general, com de l’entorn personal induït per
aquest; els quals t’avoquen a una deriva constant i una incertesa permanent,
esdevenint en un soscavament que delma tota la força i empenta que et poden
oferir els valors anteriorment citats (determinació, esperit col·laboratiu i constructiu,
positivitat i altruisme).
Per aquest motiu, prego
sol·licitar el vostre suport per tal d’orientar els meus esforços en la
direcció correcta, i així poder preparar els arranjaments necessaris per tal d’iniciar
els procés d’expatriació amb garanties.
Una forta abraçada des de
Barcelona i moltes gràcies per llegir-me.
Salutacions cordials.
