Les mesures fiscals que sembla
vol adoptar el govern pel 2013, si és que la pressió sobre la "prima de
risc" no els obliga a aplicar-les avanç. Aquestes mesures consisteixen en
reduir el costos socials de les empreses (que tindria un clar efecte sobre el
compte d'explotació i/o els salaris), per compensar el descens dels ingressos,
es proposa una devaluació fiscal augmentant l'IVA i els impostos especials; aquestes
mesures en teoria busquen augmentar la productivitat i la competitivitat
exterior, alhora que es manté la recaptació per impostos, millorant la
ocupació. En altres paraules, recordo quan estudiava macroeconomia, seguint les
hipòtesis de la corba de Philips (http://www.aulafacil.com/Macro/Lecc-23-macro.htm),
la qual succintament arriba a la conclusió següent: quan un país té problemes
de productivitat per uns salaris no adequats a aquesta, sinó vinculats a la
inflació, circumstància que porta a taxes elevades d'atur; una forma
d'augmentar l'ocupació és fent que els agents no anticipin la inflació, així la
negociació salarial no pressiona sobre els costos empresarials, facilitant la
contracció de més treballadors per així iniciar una espiral expansiva, fins que
els agents econòmics s’adonen en el llarg termini, sol·licitant augments
salarials que tenen com efecte un augment de l’atur.
El rere fons d’aquestes mesures rau en que un augment de l'IVA i dels impostos especials, té un clar efecte en l'índex de preus, no és neutre, ja que segons el sector de l'activitat (índex de competència, poder de mercat, productes substitutius) i el grau d'elasticitat o sensibilitat del preu del producte o servei a la quantitat demanda, l'augment del IVA es podrà repercutir als clients o bé l'haurem de restar dels marges de contribució del producte, seguint el raonament de la metodologia direct costing.
Tot i que les empreses exportadores es veuran afavorides per uns costos socials més baixos, s'obren interrogants si aquestes mesures amb una demanda interna molt baixa, ajudaran a les empreses a augmentar els seus nivells d'activitat, així com també animaran als turistes a augmentar les despeses quan ens visitin.
Si considerem els informes del banc d'espanya (http://www.bde.es/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/InformesBoletinesRevistas/BoletinEconomico/12/Abr/Fich/coy.pdf), el PMI compost o índex de gestors de compra (http://ca.wikipedia.org/wiki/Purchasing_Managers_Index) aquest indicador està per sota de 50, això significa que els nivells d'activitat de les empreses no estan ni de bo tros en els seus punts màxims; és a dir, que moltes empreses han de suportar "costos d'inactivitat" (costes de marxa en vacío), corresponents a aquelles parts del costos indirectes que no es poden cobrir per la manca d'activitat. Provocant segons el tipus de producte i mercat en el que ens trobem (pressió en les empreses i/o productes competitius), o bé pèrdues per disminució de les comandes o bé reduint marges.
Aleshores, moltes empreses en aquesta situació no s’animaran a contractar nous treballadors, ja que les expectatives del sector i/o producte no facilitaran un augmentar vendes, en aquells casos que l’augment de preus (no de marges) per rigideses del mercat no facilitaria l’augment de vendes o expansió del mercat, ja sigui motivat per què hi ha empreses amb poder de mercat per mantenir els preus o siguin líders de vendes; aleshores un augment de preus conjuminat amb una situació de contracció de renda difícilment puguin desenvolupar estratègies expansives de creixement en vendes o de diferenciació de producte (sempre considerant el mercat interior), com podria ser el cas d’empreses del sector de bens de consum durador com electrodomèstics, instal·lacions, aparell i instruments d’oficina, la indústria automobilística, el transport... Altrament, trobarem sectors que els hi reduirà marges, ja que no podran traslladar al mercat l’augment de cost del cost provocat per IVA, aquest seria el cas de les empreses que són preu acceptants, ja que el mercat per motiu de la competència o bé pel poder decisió de compra del consumidor, els augments de preus afecten a la quantitat demandada, pensem en el cas, on no hi ha una marca líder que pugui definir el preu, sinó que aquest el delimiten factors de mercat i capacitat de compra dels consumidors potencials, el sector que apliquen marges reduïts i obtenen el benefici per quotes de venda a gran escala, on predominen les estratègies de lideratge en costos, seria el cas de sectors com ara el gran consum, la alimentació i la distribució o bé el sector de l’alimentació.
El rere fons d’aquestes mesures rau en que un augment de l'IVA i dels impostos especials, té un clar efecte en l'índex de preus, no és neutre, ja que segons el sector de l'activitat (índex de competència, poder de mercat, productes substitutius) i el grau d'elasticitat o sensibilitat del preu del producte o servei a la quantitat demanda, l'augment del IVA es podrà repercutir als clients o bé l'haurem de restar dels marges de contribució del producte, seguint el raonament de la metodologia direct costing.
Tot i que les empreses exportadores es veuran afavorides per uns costos socials més baixos, s'obren interrogants si aquestes mesures amb una demanda interna molt baixa, ajudaran a les empreses a augmentar els seus nivells d'activitat, així com també animaran als turistes a augmentar les despeses quan ens visitin.
Si considerem els informes del banc d'espanya (http://www.bde.es/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/InformesBoletinesRevistas/BoletinEconomico/12/Abr/Fich/coy.pdf), el PMI compost o índex de gestors de compra (http://ca.wikipedia.org/wiki/Purchasing_Managers_Index) aquest indicador està per sota de 50, això significa que els nivells d'activitat de les empreses no estan ni de bo tros en els seus punts màxims; és a dir, que moltes empreses han de suportar "costos d'inactivitat" (costes de marxa en vacío), corresponents a aquelles parts del costos indirectes que no es poden cobrir per la manca d'activitat. Provocant segons el tipus de producte i mercat en el que ens trobem (pressió en les empreses i/o productes competitius), o bé pèrdues per disminució de les comandes o bé reduint marges.
Aleshores, moltes empreses en aquesta situació no s’animaran a contractar nous treballadors, ja que les expectatives del sector i/o producte no facilitaran un augmentar vendes, en aquells casos que l’augment de preus (no de marges) per rigideses del mercat no facilitaria l’augment de vendes o expansió del mercat, ja sigui motivat per què hi ha empreses amb poder de mercat per mantenir els preus o siguin líders de vendes; aleshores un augment de preus conjuminat amb una situació de contracció de renda difícilment puguin desenvolupar estratègies expansives de creixement en vendes o de diferenciació de producte (sempre considerant el mercat interior), com podria ser el cas d’empreses del sector de bens de consum durador com electrodomèstics, instal·lacions, aparell i instruments d’oficina, la indústria automobilística, el transport... Altrament, trobarem sectors que els hi reduirà marges, ja que no podran traslladar al mercat l’augment de cost del cost provocat per IVA, aquest seria el cas de les empreses que són preu acceptants, ja que el mercat per motiu de la competència o bé pel poder decisió de compra del consumidor, els augments de preus afecten a la quantitat demandada, pensem en el cas, on no hi ha una marca líder que pugui definir el preu, sinó que aquest el delimiten factors de mercat i capacitat de compra dels consumidors potencials, el sector que apliquen marges reduïts i obtenen el benefici per quotes de venda a gran escala, on predominen les estratègies de lideratge en costos, seria el cas de sectors com ara el gran consum, la alimentació i la distribució o bé el sector de l’alimentació.
Així doncs, un
augment de les quotes del IVA amb un context recessiu o post-recessiu (aquest
escenari és el que dibuixen les previsions del govern), quines són la millors estratègies a implementar en el marc d’un entorn
canviant i turbulent com l’actual, considerant l’eix formant des del costos
directes als indirectes que ens permetran desenvolupar l’estratègia de marges
adequada per equilibrar la nostra estructura empresarial de costos fixos a les dimensions que del mercat
per garantir la màxima eficiència en els costos variables per així aconseguir
maximitzar el resultat o minimitzar pèrdues?
Moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada