Es curiós el divendres,
mentre prenia una copa desprès d’un sopar, una conversa em va evocar aquesta
frase; em discutia una evidència constatada per la seva experiència de vint
anys, menyspreat el contingut dels llibres. Per la meva banda, sense tanta
vehemència i sense el sentit de posseir una veritats tant absoluta sobre el
tema; li comentava que pel que havia llegit durant la meva formació, la meva
pròpia experiència, el que m’havia comentat altra gent, aquella pràctica no em
semblava la més adequada. Al dia següent, un altre testimoni em va corroborar
la meva opinió. També és evident que des d’una perspectiva científica no es pot
arribar a una afirmació sobre un opinió d’àmbit social, sinó s’ha copsat l’opinió
des d’una mostra degudament estratificada. Tanmateix, si estudis reflectits en
llibres, el sentit comú et diuen un cosa com a consumidor, altres consumidors t’ho
reflecteixen; llavors, vol dir que alguna cosa de veritat deu haver-hi. A
vegades les persones que s’encaparren amb la seva experiència, són inconscients
del seu error constant, pel motiu que mai no s’han atrevit a realitzar d’altres
pràctiques que pot ser tenen resultats millor o més encertats.
Penso que aquest exemple extret
del llibre “Developing management skills”, podria il·lustrar el que vinc a dir:
“If
you place in a bottle half a dozen bees and the same number of flies, and lay
the bottle down horizontally, with its base to the window, you will find that
the bees will persist, till they die of exhaustion or hunger, in their endeavor
to discover an issue through the glass; while the flies, in less than two
minutes, will all have sallied forth through the neck on the opposite side… It
is [the bees´] love of light, it is their very intelligence, that is their
undoing in this experiment.. They evidently imagine that the issue from every
prison must be there when the light shines clearest; and they act in
accordance, and persist in too logical an action. To them glass is a
supernatural mystery they never have met in nature; they have had no experience
of this suddenly impenetrable atmosphere; and the greater their intelligence,
the more inadmissible, more incomprehensible, will the strange obstacle appear.
Whereas the feather-brained flies, careless of logic as of the enigma of
crystal, disregarding the call of the light, flutter wildly, hither and
thither, meeting here the good fortune that often waits on the simple, who find
salvation where the wiser will perish, necessarily en by discovering the
friendly opening that restores their liberty to them’
Aquesta il·lustració
identifica la paradoxa inherent en l’aprenentatge a resoldre problemes de forma
creativa. Per una banda, més educació i experiència podria inhibir la resolució
de problemes de forma creativa y reforçar els blocs conceptuals. Al igual que
les abelles en aquesta història, els individus podrien no trobar solucions pel
motiu que el problema requereix menys actuació lògica segons el procediment i
una forma més lúdica d’aproximació.
Per tant, aquest és el
problema, no sempre pot ser vàlid el que sempre hem fet, perquè així ho hem
après o bé observat a través de la nostra experiència, a través d’un
entrenament i formació basada en competències, s’han de provar coses noves per
no caure sempre en els mateixos errors, tot i que aquestes siguin generalment
acceptats per acabar sucumbint com abelles.
Gràcies per llegir-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada