El dilema per recobrar
la competivitat considerant necessitats de recaptació per disminuir el dèficit:
IRPF versus IVA anversos Seg. Soc.
Aquests dies s’està debatent quin
és el conjunt de mesures més encertada
per atendre els compromisos de dèficit, sense malmetre la competitivitat i afectar
la productivitat del país. Per això, hi ha que considerar els impostos
principals que nodreixen els pressupostos públics: Impost de Societat, Impost
sobre les persones públiques, Imposto sobre el Valor Afegit i transmissions,
Seguretat Social i impostos especials, entre d’altres.
És evident que la situació
econòmica i financera de l’estat Espanyol és delicada, efectuant una succinta
descripció dels principals indicadors que estan afectant a l’orientació cap el
creixement del desenvolupament de l’economia i creació de treball són els
següents:
·
Dèficit públic elevat que obliga a efectuar
retallades pressupostàries amb el conseqüent efecte sobre l’endeutament, la
qual cosa està fent augmentar la prima de risc i provocant un “efecte
desplaçament” de la inversió des del sector privat cap el sector públic, mostra
d’aquest efecte el tenim que mentre la prima de risc augmenta, els valors de
cotització en els mercats financers dels actius de les empreses disminueix.
·
L’elevada taxa d’atur, que no fa més que
agreujar els problemes dels pressupostos públics, gràcies als “estabilitzadors
automàtics”. Aquesta pressió sobre els mercat laboral, està provocant una
devaluació interna no només en salaris, sinó en el poder adquisitiu del conjunt
d’agents de la demanda agregada.
o
Disminució de les
matriculacions: 3,9%.
o
Decrement del
comerç al por menor: 4,7%.
o
Continua la tendència
negativa tot i que disminueix la seva desacceleració de les vendes de
bens i serveis de consum de grans empreses.
o
Reducció de la
producció de bens d’inversió i equipament: 6,5%.
o
Caiguda lliure del
sector de la construcció i immobiliari.
o
El ritme de creixement de les exportacions s’alenteix,
estem a un 2% quan el darrer trimestre del 2011 era del 5,4%. Influenciat per l’atonia
de la UE, tot i que les exportacions extracomunitàries van augmentar un 6,4%.
Amb tot la balança exterior –diferència entre exportacions i importacions – permetent
que el dèficit comercial es redueixi un 26%, millorant la demanda agregada i
conseqüentment el PIB.
o
Pel que fa al turisme remarcar que continua el
seu increment, tant en número de visitants (2,7%), com el número de
pernoctacions (6,1%), el que ha tingut com a conseqüència un augment de la
despesa realitzada pels visitants estrangers del 8,6%.
o
Pel cantó de l’oferta la producció industrial va
experimentar en gener un caiguda del 5,6% , tot
i que la tassa d’increment interanual va ser lleugerament positiva. Ara bé, el
número de afiliats en la seguretat social va ser negatiu:
un 4,2%. El PMI està per sota de 50% el que implica un previsió contractiva de
la capacitat productiva
o
Pel que fa als serveis,
també tenim un PMI inferior a 50.
o
El mercat de treball en
particular la xifra d’afiliats a la Seg. Social va disminuir un 2,6%.
Si analitzem aquestes dades en
conjunt des d’una perspectiva dinàmica, és a dir tenint en compte la seva
evolució, juntament als resultats del dèficit públic, les tasses d’evolució
dels preus i salaris ens adonem del següent:
·
IPC es manté un creixement del 2% en la tassa
general de inflació, per rúbriques obtenim els següents resultats:
o
Preus energia: augment del 7,9%.
o
Bens industrials no energètics: 0,1%.
o
Serveis: 1,3%.
o
Aliments: 2,8%
·
El IPC sense energia només va augmentar un 1,2%.
·
L’índex general de preus industrials va tornar a
desaccelerar-se, augmentant al 3,6%. La moderació dels preus va ser
generalitzada per components, exceptuant els de consum duradors.
Quines són les
decisions que s’haurien de prendre per millorar els objectius de dèficit, sense
afectar a la productivitat i la competitivitat, és evident que per exemple un
descens de les cotitzacions a la Seguretat Social provocaria una millora de competitivitat
exterior, rebaixant els costos empresarials i fent més atractives les nostres
exportacions, així com també tindria una influència en el sector turístic, fent
nos més competitius.
Ara bé, un
augment del Impost sobre el Valor Afegit, en el curt i mig termini tindria un
efecte positiu en l’economia, així com un increment en la recaptació pública?
Considerant l’efecte que tindria en els preus, augmentant aquells bens amb una
demanda inelàstica, com podria ser l’alimentació, els bens de primera necessitat
i energètics, què el seu consum no depèn del nivell de renda, ja que formen
part del consum autònom, ara bé cal dir que molts d’aquests bens especialment
els d’alimentació tenen el tipus reduït o superreduït i que signifiquen entre
el 5 i el 7% del PIB, només hi hauria un increment de la recaptació per part de
l’energia. Tots aquestes aspectes contribuirien a augmentar la despesa dels
turistes, un IVA més car permetria incrementar el número de bens i serveis
venuts als visitants estrangers.
Alhora que tindria un efecte negatiu amb la indústria
en general, ja que el seu PMI és negatiu, amb la majoria de bens amb una
demanada elàstica, es veurien obligats o bé a augmentar preus i reduir demanda,
conseqüentment continuar amb l’evolució negativa d’afiliats a la Seguretat Social,
o bé a disminuir marges per mantenir preus i producció la qual cosa afectaria
al impost de societats, amb la qual cosa si la base imposable és més baixa, vol
dir menys quota a repercutir. Un altre indicador és amb un context on el PMI
serveis i manufacturer són inferiors a 50, que denoten uns nivells d’activitat
i utilització de la capacitat productiva baixos, un augment de les tasses d’IVA
significaria un increment de recaptació, alhora que es mantindria neutre sense
afectar a l’economia i la millora del atur?
O bé, seria
millor augmentar el IRPF per les rendes més altes, que tenen una demanada per definició
ineslàstica, ja que només afectaria al component d’estalvi, circumstància que
gairebé seria neutra en quan a la demanda interior i exterior?
Per finalitzar
aquest anàlisi, la conclusió és la següent: una disminució de les quotes a la
Seguretat Social, especialment a aquelles empreses que són exportadores tindria
un efecte positiu en la competitivitat, augmentar l’IVA segons la meva opinió
tindria un efecte sobre la productivitat interior del país en el curt i mig
termini, s’haurà de fer però quan l’economia recobri el to de creixement, i l’augment
del IRP és una decisió encertada parcialment, ja que sempre toca pagar més als
mateixos, per tant aquí també hi hauria d’haver un equilibri territorial, no
pot ser que comunitats en una inflació més elevada, se’ls apliqui unes tarifes
més elevades, això s’ha de fer mirar, ja que el que provocarà és que cerquin
més subterfugis legals (rendes irregulars, pagaments en espècie, retenció de
beneficis...) per eludir la pressió impositiva.
Espero no
ferir cap sensibilitat per expressar una opinió que no pot coincidir amb l’expressada
per algun col·lega.
Salutacions
cordials.
