EINES QUE LA CIÈNCIA ECONÒMICA ENS POT APORTAR PER PILOTAR LA CRISIS PROVOCADA PEL COVID-19

EINES QUE LA CIÈNCIA ECONÒMICA ENS POT APORTAR PER PILOTAR LA CRISIS PROVOCADA PEL COVID-19

diumenge, 19 abril de 2020

En aquest diumenge gris típic d’una dia de primavera d’abril de 2020, ens troben en ple confinament provocat per la pandèmia, tot just ahir el Gobierno d’Espanya va anunciar que aquest estat de confinament es mantindrà fins ben entrat el mes de maig, preveien una desescalda progressiva i asimètrica en tots els territoris; però el més destacat a efectes d’aquest l’anàlisi que aquí ens ocupa és la greu crisis que s’ha previst a instància del FMI, el qual ha anunciat que en el millor dels escenaris previstos, l’economia Espanyola caurà en un 8,00 %, on la taxa d’atur caurà fins al 21,00 %, Itàlia perdrà un 9,1 %, Alemanya el 7,00 %... . Tot i que les mesures d’estímul poden provocar un rebot en el 2021, creixent fins 4,00 %.

Des del punt de vista, tècnic aquesta crisis té una dimensió mai vista des de la crisi dels anys 30; és una crisis que presenta un xoc de demana i oferta sobtat; no ha estat fruit d’un procés de gestació con va significar el col·lapse de la crisi del 29, on es van cavalcar diferents fallides: sistema monetari basat en un tipus canvis or depenen excessivament de la liquiditat mundial aportada pel un moneda el dòlar, la bombolla financera, la crisis de demanada i l’excés d’oferta.

En aquesta ocasió, no hi ha desequilibri entre oferta i demanda agregats, sinó s’han aturat ambdós alhora.

Què pot fer la Ciència Econòmica per pilotar aquesta crisis? Quines palanques disposem els economistes i sobre quins indicadors s’han de regular aquestes palanques?

Els Estats disposen de dues palanques: política fiscal i política monetària. La primera actua sobre la despesa (compra de bens i serveis, sous funcionaris...)i les transferències (subsidis públics) que l’estat avoca a l’economia. La segona l’oferta monetària, basada en la quantitat de diners que els diferents agents contenen en una economia.

En uns moments com els actuals, ningú qüestiona que aquestes dues palanques s’han de mantenir a màxima potència, és a dir que els moments de crisis de xoc d’oferta i demanda agregada, requereix d’una política fiscal expansiva, és a dir que el pressupost públic entri en dèficit i augmenti el deute públic; l’altra palanca, els Bancs Centrals han d’avocar diners en l’economia intentant que els diners circulin, el fàcil accés al crèdit i la poca preocupació pel retorn poden estimular oferta i demanda, també es pot crear diner comprant actius monetaris públics i privats (monetitzant el deute), el que es diu en termes col·loquials donar-li a la màquina de fer bitllets.

A grans trets aquesta és la descripció de les dues  palanques que els Estats disposen per poder pilotar les economies dels diferents països. Ara bé, quins són els indicadors que han de guiar la mesura en la que s’accionen, en economia tenim indicadors com: demanda agregada, oferta agregada, taxa d’atur, dèficit o superàvit exterior, inflació... indicador avançats com els PMI (pourchasing manager indicator), compra de bens de consum llarga durada, preus immobles... Tots aquests indicador són estàtics, ens ofereixen una dada resultat d’unes polítiques, és a dir el PIB caurà en un 8,00 %, la taxa d’atur serà del 20,00 %.

Aquests indicadors estàtics no ens serveixen per prendre decisions a nivell econòmics, com per exemple quin és nivell d’endeutament òptim, quina és la quantitat de crèdits que s’han oferir, quan de deute s’ha de comprar d’un estat per part del Banc central.

L’economia disposa d’indicadors dinàmics que permeten aportar llum sobre aquestes decisions que s’han de prendre, per arribar a aquests indicadors els quals no citaré tots perquè s’han de fer estudis estadístics correlacionals sobre variables obtingudes d’anàlisis factorials; però sí que citaré al meu entendre alguns dels principals. Abans però començaré per entendre aquests indicador començaré per la descripció del que se s’entén per multiplicador de la despesa pública i multiplicador del diner.

Què és el multiplicador de la despesa i del diner? Els economistes no us confoneu no són Jesus Crist, no multipliquem els pans i els peixos, però sí que disposem d’aquest eina que permet que cada euros que s’avoca a l’economia es transformi en un múltiple d’aquesta, és a dir si jo avoco un euro a un agent econòmic aquest adquirirà un bé o servei oferit , l’oferent disposarà d’aquest bé o servei, pagarà impostos, estalviarà i es gastarà el restant, per tant si fem el seguiment d’aquest euro, implicarà que un euro esdevindrà en quantitat superior de despesa, això implica té una translació a nivell agregat, algú dirà si això és cert, perquè no ens endeutem fins aconseguir la plena ocupació; doncs les coses no són tan fàcils, hi ha altre indicadors que es poden desequilibrar com són inflació, dèficit exterior, prima de rics derivada d’insolvències. Penseu per un moment, si disposem d’una renda infinita, qui tindria incentiu a treballar, aquesta és la qüestió bàsica, els estímuls s’han d’equilibrar fins al punt de satisfer necessitats, però complint amb l’altre part de l’equació: oferint els bens i serveis necessaris perquè els agents puguin satisfer les seves necessitats.

En España el multiplicador de la despesa pública està al voltant del 2,00 %

Què és Multiplicador del diner? El sistema bancari té la facultat d’incrementar la quantitat de dener que circula en economia, és a dir per cada euro que s’avoca a l’economia quants acaben circulant, és a dir per cada unitat de diner que un banc presta quants euros esdevenen; s’explica fàcilment, ja vaig demano un préstec d’un euros, el banc diposita aquest euro al meu compte, amb aquest euro adquiriré bens i serveis a l’economia, entregant aquest al venedor que ingressarà al seu banc, aquest bans amb aquest dipòsit, sotmès a les restriccions de coeficients de caixa i impostos, prestarà una part, que seguirà el mateix procés, esdevenint en quantitat superior.

Aquest multiplicador es troba també al  voltant del 2,00 %.

Bé, si els economistes tenim aquests dos instruments, la pregunta fàcil és doncs, ja està augmentem el dèficit públic i multipliquem la quantitat de diners, i sortim de la crisis en un vist i no vist. Aquesta és la trampa que vàrem caure en l’anterior crisis, quan el govern de Zapatero, va dissenyar els plans per sortir de la crisis augmentant la despesa pública; què va succeeir? Per què no va funcionar una política fiscal expansiva fent augmentar el dèficit fiscal del 60,00 % del PIB al 80,00 %, sense que tingués una translació amb un augment de taxa d’ocupació la renda nacional. Aquí introduirem els indicadors dinàmics, que bàsicament relacionen dues variables i llurs canvis relatius en vers a temps.

Quins instruments hem d’utilitzar per localitzar aquests indicadors: un el primer és la correlació estadística entre dues variables, el segon és la elasticitat o grau de sensibilitat d’una variable en vers a l’altra.

La correlació estadística ens indica com una variable està vinculada a l’altra, així sí augmento el despesa pública quan disminueix l’atur, correlació negativa; però aquest indicador no és suficient, pel motiu que pot haver-hi moments que està estretament correlaciona i d’altres que no; això va passar a la crisis del 2009. Aquí entrem en l’explicació dinàmica, el grau d’elasticitat va variar, és a dir els canvis introduïts en una variable (despesa pública), no es traduïa en un augment de l’ocupació, és a dir vam entrar en un tram inelàstic de la corba, quina és l’explicació d’això; el dèficit exterior, cada euro gastat en la proporció que es destinava a la importació era cada cop major, és a dir la despesa pública generava un deute interior, però no ocupació.  Es va arribar a la paradoxa que sector en que Espanya era capdavantera, és van arruïnar provocant una demanada exterior d’aquests productes, com és el cas de l’energia solar.

Aquí introduïm l’indicador dinàmica general que en economia es diu propensió marginal a  aquest concepte posa en relació dues variable però no en termes absoluts, sinó en termes relatius, és a dir per cada increment que faig en una variable, quin efecte té la variable desitjada, tenint en compte la progressió en la seva evolució.

Doncs bé quines variables tenen un alt grau de correlació amb les polítiques fiscals i monetàries expansives que els moments actuals requereixen; en primer lloc, penseu per el punt de partida és un als índex d’atur, gran part de la producció està parada, la inflació subjacent està controlada, com aquesta crisis va per barris és possible que augmenti en alguns productes, i d’altres disminueix per diferents raons; disminució oferta o disminució de demanda; exemples, algun té ànims d’anar a fer turisme a ... poden haver diferents productes que es produeixin o no puguin arribar al mercat, per tant pressionaran sobre d’altres (elasticitat creuada de la demanda positiva).  Però en general és possible que ens troben en una situació de deflació.

Doncs, bé quins són els indicadors que en una etapa inicial estaran correlacionats i evolucionaran favorablement a les polítiques fiscal i monetàries expansives: l’atur, el sector exterior, els tipus d’interès i els tipus de canvi.

Ara bé, això pot anar canviant amb el temps, l’elasticitat o pendent de la corba anirà suavitzant, quins serà l’indicador, l’augment del dèficit exterior, és a dir si per cada euro que s’avoca addiciona a l’economia, augmenta el dèficit exterior (balança comercial: exportacions – importacions), vol dir que estem contribuint a generar llocs de treball a l’exterior, no al interior de país. Per tant, cal estar amatent a aquest indicador, quins altres indicador estan correlacionats, la inflació subjacent.

Altres indicadors que cal actuar en política monetària, els balanços dels bancs, i tipus de crèdit que atorguen. Els crèdits al consum no s’han de castigar, però sí que s’han d’estimular els crèdits a les PIMES, i sobre tot seguint un indicador de productivitat, quin serà aquest indicador, el increment de vendes o xifra de negoci per treballador, o millor el increment de la xifra de negoci per l’increment de cada treballador addicional contractat, amb les empreses que puguin oferir aquest indicador positiu, se’ls hauria d’oferir crèdit amb tipus negatius.

Bé fins a aquí la meva humil aportació, espero que serveixi de suport i ajuda en guiar les accions del govern.

Dedicat al Reino de espanya i sobre tot a la República Catalana