El propòsit d'aquest Bitàcola és analitzar l'efecte de les TIC i la Gestió del Coneixement com instruments que impulsen i afavoreixen la INNOVACIÓ en el si de les empreses, permetent una millora de la competitivitat i la productivitat.
dijous, 7 de juny del 2012
diumenge, 27 de maig del 2012
EMPOWERING AND DELEGATING
Dear friends,
Today I publish a new chapter of this amazing book "Developing Management Skills", which titled: Empowering and delegating. I learnt to involve other people in the different job task that each job need to performance, if employees and managers use this suggestion, the company enhance its entirely performance and workers get benefits too.
Look the file
Today I publish a new chapter of this amazing book "Developing Management Skills", which titled: Empowering and delegating. I learnt to involve other people in the different job task that each job need to performance, if employees and managers use this suggestion, the company enhance its entirely performance and workers get benefits too.
Look the file
divendres, 18 de maig del 2012
Estimar precios y demanda para un resultado óptimo
Hola,
Utilitzar las herramientas de buscar objetivo para determinar un precio con una elasticidad dada, y la de buscar objetivo para maximizar el beneficio, tanto si conocemos la elasticidad por datos acumulados del sector, como si la estimamos a través de una valoración subjetiva de precios màximos y mínimos que podríamos calcular a través de la simulación de montecarlo; nos permite calcular el precio que nos maximiza beneficios.
Esta herramienta puede ser muy útil tanto para micropymes, pymes com grandes corporaciones.
Ver fichero.
Utilitzar las herramientas de buscar objetivo para determinar un precio con una elasticidad dada, y la de buscar objetivo para maximizar el beneficio, tanto si conocemos la elasticidad por datos acumulados del sector, como si la estimamos a través de una valoración subjetiva de precios màximos y mínimos que podríamos calcular a través de la simulación de montecarlo; nos permite calcular el precio que nos maximiza beneficios.
Esta herramienta puede ser muy útil tanto para micropymes, pymes com grandes corporaciones.
Ver fichero.
Etiquetes de comentaris:
Excel,
Excel: anàlisi dades i models de negoci
dimecres, 16 de maig del 2012
Teoría de las colas: las matemáticas de espera en línea
La teoría de las colas es un buen instrumento de decisión para calcular el número de unidades de servicio que deben ofrecerse en cualquier proceso. Esto tiene aplicación no solamente en los servicios al público de comercio o cualquier tipo de servicio, sinó también en procesos productivos y logística.
Ver cálculos.
Ver cálculos.
Etiquetes de comentaris:
Excel,
Excel: anàlisi dades i models de negoci
dissabte, 12 de maig del 2012
Modelar inventaris amb demanda incerta
Gestionar inventaris implica una sèrie de despeses variables vinculades al volum d'unitats que tinguem a l'estoc; el costos de manteniment, recompte, financers, el persona a càrrec; normalment els podem tenir estandaritzats aquests costos amb un "driver cost" que ens doni una mesura exacta. Altrament, gestionar noves comandes també pot representar costos, tals com les persones a càrrec de l'emissió de la comanda, el seguiment i el control posterior a l'arribada al nostre magatzem, així com en ocasions el propi transport. Si tenim una demanda estable en el temps, sabem el termini mig d'arribada, la desviació estàndard o oscil·lacions de la nostra demanda podem esbrinar la nostra política de lots de compra, així com el punt de sol·licitud de nova comanda i el nivell d'estoc de seguretat. Interessants càlculs.
Per veure fitxer prémer aquí.
Per veure fitxer prémer aquí.
Etiquetes de comentaris:
Excel,
Excel: anàlisi dades i models de negoci
dimecres, 9 de maig del 2012
Las crisis españolas: influencia EU y comparación con Japón.
Por qué no sirve la receta Richard Koo de Japón en España?
Si bien es cierto que la crisis que estamos atravesando ha sido motivada
por una década de tipos de interés excesivamente bajos para economías
acostumbradas a lidiar con inflaciones, déficits y productividades, que no
justificaban ese precio del dinero; esta circunstancia ha motivado una “fiebre
del tocho”, donde se creía que el único valor seguro era la construcción,
debido a la falsa creencia de que nunca bajaría, conduciendo a concentraciones
de recursos humanos, materiales y financieros, que han polarizado excesivamente
las economías PIGS.
Si ampliamos nuestra perspectiva histórica, concentrándonos en el caso de
España, nos damos cuenta que hemos tenido tres grandes crisis, motivadas
siempre por los mismos factores. Si nos remontamos a los años 60 en pleno
desarrollismo, nos encontramos una España emergente que llegó a ser la 8ª
potencia mundial; España después de dos décadas de autarquismo, se abre al
mundo, sus indicadores de crecimiento equilibrado conducen a un país con cuotas
de crecimiento similares a los países emergentes, alcanzó superávit presupuestario.
Sin embargo llega la crisis del 73, caracterizada por un aumento de las
materias primeras; el sistema económico proteccionista impuesto en España,
impide trasladar los aumentos de precios a sistema productivo, lo que conduce a
que mientras los países occidentales transforman sus sistemas productivos a
mecanismos más eficientes, España se mantiene obsoleta ya que decide no
aumentar los precios a costa del déficit público, con el pensamiento que la
crisis no durará mucho: “os suena esto de algo”?
Las décadas posteriores debido a estos “pasivos del franquismo”, que han estigmatizado
España con una escasa productividad y competitividad exterior, donde el sector
de la construcción con sus largas latencias estacionales, su impulsor el
turismo, han sido motor de crecimiento de un sistema productivo obsoleto,
obligado a reconversiones industriales.
Si analizamos los indicadores España al ser un país energéticamente
dependiente del exterior, tenía que ganar competitividad devaluando la moneda,
esto traía consigo un doble efecto: tasas de inflación elevadas y tipos de
interés igualmente, de dos dígitos; la baja productividad interna y la
producción de escaso valor añadido eran los factores principales.
Finalmente añadir, que ya no recordamos la crisis de los años 80 y la de
los 90, que fueron igualmente severas, aunque menos que esta por qué éramos más
pobres. Ahora tenemos un problema, nos hemos creído ricos, hemos vivido por
encima de nuestra posibilidades y ahora no tenemos recursos para volver a la
misma situación por qué no hemos dejado de ser una España de PALETAS Y PALETOS.
Japón no es España, el milagro Japonés convirtiendo un país arruinado
después de la Segunda Guerra Mundial hasta llegar a ser un miembro de la
triada, no ha sido por azar, pese a su burbuja motivada su potencial industrial
ha tenido capacidad de sobreponerse aunque con dificultades a una política
monetaria expansiva excesivamente laxa en el tiempo; pero que a su vez también
alimentaba un sector industrial extraordinariamente competitivo, factor no
comparable en el conjunto de España, donde somos el país que viajará más rápido
pero producirá más lento, porque aún no hemos tomado conciencia que necesitamos
producir para poder permitirnos viajar a alta velocidad; necesitamos un sector
industrial más eficiente, una comunicaciones que aprovechen el enclave
estratégico de España y demostrar a Europa que sabemos hacer las cosas bien y
que podemos aportar valor, no ser un lastre. Ahora bien, si nos dedicamos a
construir vías rápidas en lugar de pensar en producir más rápidamente, para ser
más eficientes; al final tanta velocidad provocará una salida de la vía.
España requiere un cambio de modelo productivo que equilibre nuestra sector exterior y nuestra balanza de pagos, no podemos depender de las transferencias de UE, así como endeudarnos con el exterior hasta el infinito, se ha de motivar un cambio del modelo productivo que inviertan este proceso sin autarquía, esto solo se consigue producciendo más y mejor para el sector exterior.
Un saludo.
dimecres, 2 de maig del 2012
Mesures fiscals per disminuir costos y augmentar la productivitat
Les mesures fiscals que sembla
vol adoptar el govern pel 2013, si és que la pressió sobre la "prima de
risc" no els obliga a aplicar-les avanç. Aquestes mesures consisteixen en
reduir el costos socials de les empreses (que tindria un clar efecte sobre el
compte d'explotació i/o els salaris), per compensar el descens dels ingressos,
es proposa una devaluació fiscal augmentant l'IVA i els impostos especials; aquestes
mesures en teoria busquen augmentar la productivitat i la competitivitat
exterior, alhora que es manté la recaptació per impostos, millorant la
ocupació. En altres paraules, recordo quan estudiava macroeconomia, seguint les
hipòtesis de la corba de Philips (http://www.aulafacil.com/Macro/Lecc-23-macro.htm),
la qual succintament arriba a la conclusió següent: quan un país té problemes
de productivitat per uns salaris no adequats a aquesta, sinó vinculats a la
inflació, circumstància que porta a taxes elevades d'atur; una forma
d'augmentar l'ocupació és fent que els agents no anticipin la inflació, així la
negociació salarial no pressiona sobre els costos empresarials, facilitant la
contracció de més treballadors per així iniciar una espiral expansiva, fins que
els agents econòmics s’adonen en el llarg termini, sol·licitant augments
salarials que tenen com efecte un augment de l’atur.
El rere fons d’aquestes mesures rau en que un augment de l'IVA i dels impostos especials, té un clar efecte en l'índex de preus, no és neutre, ja que segons el sector de l'activitat (índex de competència, poder de mercat, productes substitutius) i el grau d'elasticitat o sensibilitat del preu del producte o servei a la quantitat demanda, l'augment del IVA es podrà repercutir als clients o bé l'haurem de restar dels marges de contribució del producte, seguint el raonament de la metodologia direct costing.
Tot i que les empreses exportadores es veuran afavorides per uns costos socials més baixos, s'obren interrogants si aquestes mesures amb una demanda interna molt baixa, ajudaran a les empreses a augmentar els seus nivells d'activitat, així com també animaran als turistes a augmentar les despeses quan ens visitin.
Si considerem els informes del banc d'espanya (http://www.bde.es/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/InformesBoletinesRevistas/BoletinEconomico/12/Abr/Fich/coy.pdf), el PMI compost o índex de gestors de compra (http://ca.wikipedia.org/wiki/Purchasing_Managers_Index) aquest indicador està per sota de 50, això significa que els nivells d'activitat de les empreses no estan ni de bo tros en els seus punts màxims; és a dir, que moltes empreses han de suportar "costos d'inactivitat" (costes de marxa en vacío), corresponents a aquelles parts del costos indirectes que no es poden cobrir per la manca d'activitat. Provocant segons el tipus de producte i mercat en el que ens trobem (pressió en les empreses i/o productes competitius), o bé pèrdues per disminució de les comandes o bé reduint marges.
Aleshores, moltes empreses en aquesta situació no s’animaran a contractar nous treballadors, ja que les expectatives del sector i/o producte no facilitaran un augmentar vendes, en aquells casos que l’augment de preus (no de marges) per rigideses del mercat no facilitaria l’augment de vendes o expansió del mercat, ja sigui motivat per què hi ha empreses amb poder de mercat per mantenir els preus o siguin líders de vendes; aleshores un augment de preus conjuminat amb una situació de contracció de renda difícilment puguin desenvolupar estratègies expansives de creixement en vendes o de diferenciació de producte (sempre considerant el mercat interior), com podria ser el cas d’empreses del sector de bens de consum durador com electrodomèstics, instal·lacions, aparell i instruments d’oficina, la indústria automobilística, el transport... Altrament, trobarem sectors que els hi reduirà marges, ja que no podran traslladar al mercat l’augment de cost del cost provocat per IVA, aquest seria el cas de les empreses que són preu acceptants, ja que el mercat per motiu de la competència o bé pel poder decisió de compra del consumidor, els augments de preus afecten a la quantitat demandada, pensem en el cas, on no hi ha una marca líder que pugui definir el preu, sinó que aquest el delimiten factors de mercat i capacitat de compra dels consumidors potencials, el sector que apliquen marges reduïts i obtenen el benefici per quotes de venda a gran escala, on predominen les estratègies de lideratge en costos, seria el cas de sectors com ara el gran consum, la alimentació i la distribució o bé el sector de l’alimentació.
El rere fons d’aquestes mesures rau en que un augment de l'IVA i dels impostos especials, té un clar efecte en l'índex de preus, no és neutre, ja que segons el sector de l'activitat (índex de competència, poder de mercat, productes substitutius) i el grau d'elasticitat o sensibilitat del preu del producte o servei a la quantitat demanda, l'augment del IVA es podrà repercutir als clients o bé l'haurem de restar dels marges de contribució del producte, seguint el raonament de la metodologia direct costing.
Tot i que les empreses exportadores es veuran afavorides per uns costos socials més baixos, s'obren interrogants si aquestes mesures amb una demanda interna molt baixa, ajudaran a les empreses a augmentar els seus nivells d'activitat, així com també animaran als turistes a augmentar les despeses quan ens visitin.
Si considerem els informes del banc d'espanya (http://www.bde.es/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/InformesBoletinesRevistas/BoletinEconomico/12/Abr/Fich/coy.pdf), el PMI compost o índex de gestors de compra (http://ca.wikipedia.org/wiki/Purchasing_Managers_Index) aquest indicador està per sota de 50, això significa que els nivells d'activitat de les empreses no estan ni de bo tros en els seus punts màxims; és a dir, que moltes empreses han de suportar "costos d'inactivitat" (costes de marxa en vacío), corresponents a aquelles parts del costos indirectes que no es poden cobrir per la manca d'activitat. Provocant segons el tipus de producte i mercat en el que ens trobem (pressió en les empreses i/o productes competitius), o bé pèrdues per disminució de les comandes o bé reduint marges.
Aleshores, moltes empreses en aquesta situació no s’animaran a contractar nous treballadors, ja que les expectatives del sector i/o producte no facilitaran un augmentar vendes, en aquells casos que l’augment de preus (no de marges) per rigideses del mercat no facilitaria l’augment de vendes o expansió del mercat, ja sigui motivat per què hi ha empreses amb poder de mercat per mantenir els preus o siguin líders de vendes; aleshores un augment de preus conjuminat amb una situació de contracció de renda difícilment puguin desenvolupar estratègies expansives de creixement en vendes o de diferenciació de producte (sempre considerant el mercat interior), com podria ser el cas d’empreses del sector de bens de consum durador com electrodomèstics, instal·lacions, aparell i instruments d’oficina, la indústria automobilística, el transport... Altrament, trobarem sectors que els hi reduirà marges, ja que no podran traslladar al mercat l’augment de cost del cost provocat per IVA, aquest seria el cas de les empreses que són preu acceptants, ja que el mercat per motiu de la competència o bé pel poder decisió de compra del consumidor, els augments de preus afecten a la quantitat demandada, pensem en el cas, on no hi ha una marca líder que pugui definir el preu, sinó que aquest el delimiten factors de mercat i capacitat de compra dels consumidors potencials, el sector que apliquen marges reduïts i obtenen el benefici per quotes de venda a gran escala, on predominen les estratègies de lideratge en costos, seria el cas de sectors com ara el gran consum, la alimentació i la distribució o bé el sector de l’alimentació.
Així doncs, un
augment de les quotes del IVA amb un context recessiu o post-recessiu (aquest
escenari és el que dibuixen les previsions del govern), quines són la millors estratègies a implementar en el marc d’un entorn
canviant i turbulent com l’actual, considerant l’eix formant des del costos
directes als indirectes que ens permetran desenvolupar l’estratègia de marges
adequada per equilibrar la nostra estructura empresarial de costos fixos a les dimensions que del mercat
per garantir la màxima eficiència en els costos variables per així aconseguir
maximitzar el resultat o minimitzar pèrdues?
Moltes gràcies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)