WHY INTERNAL TAX DEVALUTION IS NOT WORK

INCOME STATEMENT FORMAT FROM INTERNATIONAL COMPANIES:

= SALES (gross)
...

- sales reduction.

= SALES (net)
- direct material costs.
- direct productions costs
- job order production.

= CONTRIBUTION I

- fixed production costs.

= CONTRIBUTION II

- special direct costs distribution and marketing
- distribution and marketing costs

= CONTRIBUTION III

- design/r&d
- order centre
- quality assurance

= CONTRIBUTION IV

- administration
-/+ production variaces
-/+ miscellaneaus absorption areas

= CONTRIBUTION V = OPERATING REPORT

-/+ miscelaneous expenses/earnings

= EBIT

-/+ FINANCING BALANCE

= EBT

% rete of retorn.

As you have seen INTERNATIONAL COMPANIES CAN CHOICE HOW PRICES AND CONTRIBUTIONS MARGINS COULD BE DIFFERENT DEPENDING ON THE MARKET ELASTICITY, SO VAT (IVA) IS A REASON FOR KEEP THE PRIZE DOWN IN OTHER TO KEEP THE PROFITS AT THE SAME LEVEL.

SO, IF FRANCE REDUCE VAT AND SPAIN GET UP VAT, INTERANTIONAL COMPANIES DO WITH THEIR PRICES AND CONTRIBUTION MARGINS THE SAME IN OPPOSED DIRECTION. AND OUR FOREING DEFICIT KEEP IN THE SAME LAVEL, WITH A DIFFERENCE, OUR COMPANIES WILL LOST COMPETITIVITY.

L’EXERCICI DEL DRET DE VAGA ÉS MOLT LEGÍTIM PERÒ OBSOLET

La manifestació del dret de vaga neix com un mecanismes de defensa dels treballadors a rel de les condicions infrahumanes que imposa els processos d’industrialització derivats de la revolució Industrial originats en decurs del segle XIV, on neix una nova classe social la burgesia amb poder adquisitiu suficient com gaudir de l’esforç de la classe treballadora explotada per obtenir un producte destinat a satisfer les necessitats de les classes benestants. Ara bé, què succeeix a partir de mitjans del segle XX fruit dels avenços en el progrés tècnic i econòmic, els processos d’estandardització evolucionen cap mètodes de producció més diferenciats, permeten ampliar la gama de producció de forma que es beneficiïn cada cop més els diferents estrats socials, és a dir aquest procés de transformació permet produir un producte exclusiu per la burgesia, recordem la frase de Henri Ford “no m’importa produir cotxes de qualsevol color sempre que sigui negre”, vehicles accessibles per classes benestants, aquesta evoluciona cap la producció diferenciada per models que permet un ventall de possibilitats més ampli en quan a gamma i preus, ampliant la capacitat de consum cap estrats socials amb menor poder adquisitiu, aquí hem de destacar mètodes de gestió empresarial innovadors com el ideat per Jonh Nash amb el famós equilibri competitiu, on no cal adreçar els objectius de la producció a un únic públic objectiu per a perseguir la rendibilitat, sinó que podem distribuir els costos amb un marge més petit a una gamma més amplia, satisfent necessitats d’un ventall social cada cop més estens de las societat. Doncs, bé el dret de vaga en les etapes inicials d’aquest capitalisme era socialment efectiu, ja que impedia a la única classe social que es beneficiava dels fruits del treball de les classes populars. Ara bé, què succeeix en economies modernes i avançades, suficientment diversificades, on tothom gaudeix d’una àmplia gamma de productes i serveis? A qui beneficia una parada general en la producció de bens i serveis ( on metro, bus, escoles, hospitals...) es paralitzen aconseguint un estalvi d’energia i recursos per la nació, no és si més no una retallada addicional a les que ja han consumat el govern? Aquestes són qüestions que m’envaeixen, quan examino amb tots els meus respectes aquest dret inalienable que tot treballador té, quan els seus drets fonamentals es vulneren. Jo penso que la millor forma de lluitar contra la indignitat del malestar actual, és cercar formes i relacions productives que amb el mateix o inferior esforç beneficiïn cada cop a més població, això ens farà pròspers a tots i millorarà les nostres vides, en la meva opinió hem de donar un pas addicional com societat per incorporar noves formes productives i relacions laborals que facilitin integrar models productius més competitius. Tinc la sensació que estem restaurant l’antic règim, sucumbint als desitjos més conservadors d’una classes benestant aristocràtica-burgesa-treballadora que ja li estan bé les coses com estan. Amb tots els meus respectes i tant debò estigui equivocat. Afegitó: al meu entendre hem de buscar altre formes de mostrar el descontent, aquesta fórmula en la societat del coneixement és mostrant alternatives, buscant noves relacions, contruint noves arquitectures de funcionament que permetin una millor eficiència i eficàcia en els esforços del conjunt de la societat per produir bens i serveis que satisfacin més necessitats amb menys recursos.

Valor actual i TIR: permeten avaluar projectes futurs

—  Quan estem davant un projecte d’inversió, sigui quina sigui la magnitud d’aquest, haurem d’avaluar un fluxos de caixa futurs, els quals estaran formats per diferents corrents  de despeses que ens generaran ingressos,  projectats en el temps determinaran la magnitud del projecte, el qual el podrem comparar amb altres projectes utilitzant el criteri del valor actual.

Catalonia one state: a good business for the rest of Spain.

A split between Spain and Catalonia, if it will take a good direction, plenty of concord without resentment fueled by the threat of fear, it could be a good business for both parts. The reasons are the following: it is clear if we analyze macroeconomic data that Spain is in the same way that Portugal and Greece. Otherwise, Catalonia data allows us to be more optimistic, this economic area is more solvent and it could recovery quicker than Spain, however the Catalan economy has to carry the Spanish liabilities prompted by a wrong design of the Spanish political system. So, if we analyze the situation taking care of rational data, as the the Spanish ship fails, it doesn’t work with all his charge, It makes sense to flood the smaller boats still operate and with more powerful, with the intention that it will drag the rest to fruition, or they can come to fruition and help build up the big boat.

This country called Spain, there are a number of resistance from a political oligarchy, which governed Spain, only feeding and defending their own interests without considering the general interest which have ended up ruining the rest of the country. Just have to keep in mind the statements of the Virgin of Hope made ​​yesterday in Madrid, stating that the mainland has 2,000 years of history together, is ignoring the birth of modern states do not arise until the fourteenth century and fifteenth centuries, and centralized states are merely an invention of the seventeenth century absolutist Bourbon king Louis XV (the Sun King), in Roman times the Romans divided the peninsula provinces (http://luis-nuestroblogdelnara5y6.blogspot.com.es/2012/06/hispania-una-parte-del-imperio-romano.html) ), Which will turn into the Middle Ages in different kingdoms, the most important Castile and Aragon (Tarraconsensis and Carthaginians), the Islamic invasion that spanned 700 years, also makes a clear division between the northern Catalonia and other regions of Spain (http://www.elblogdesociales.com/wp-content/uploads/2010/07/europa1000.jpg) Therefore the last 2000 years can only say that we have been "together" necessarily 300 years and hardly, if this is the story that the minister wants Wert taught in schools, then I think you need to s' do watch.


Obviously they are in Europe, we must make every effort so that no Member State fall, but it has to do with intelligence, and that claims following words of Albert Einstein: "If you want to get different results, not always do the same. "So it is clear what the issues are that Spain, both economic (production model) as a financial level (banking) is not logical that if Catalonia is out, we are trapped continued sinking all. In a scenario with a higher degree of sovereignty by Catalonia, the engine could continue to work more efficiently to be more lighter load, and this inertia would drag the rest of Spain fruition.

For example, a sovereign Catalonia could afford a tax break, you could back the recently approved tax increases, since it would be "internal devaluation tax" to have a trade surplus, our current account balance (goods and services) and ende our balance of payments or financial, would be positive, could reduce social security contributions, and our business would be much more competitive, could export more, and would attract more investment rates of unemployment lower, these factors would increase our per capita income, which would consume more Spanish products and help to improve the production system from the rest of the country (Spain) and its balance with the outside; otherwise, the situation is now Spain, it would start a big impact in Catalonia, the boat does not work, adrift: no production system healthy, does not attract investments and all funds received from foreign we all know where they end up in non-productive investments that all they do is make matters worse, this drift pulls us inexorably toward us and reefs subjected to a severe crisis of social, economic and moral. So Spain must realize that the address is not correct leads, opportunities and resources has to change its direction, but was determined to continue, now, we can demand that embarranquem together.

Best regards,

ESTRUCTURES D’ESTAT PROPI: UN BON NEGOCI PER LA RESTA DE LA PENINSULA

Una divisió entre Espanya i Catalunya, ben conduïda, impregnada d’un sentit de concòrdia, sense enlairar ressentiments atiats per l’amenaça de la por, podria ser un bon negoci per ambdues parts, els motus amb els que em baso són els següents::està clar que Espanya en el seu conjunt porta malauradament el mateix camí que Portugal i Grècia. També està clar, a jutjar per les dades, que Catalunya és un territori solvent que podria sortir ràpidament de la crisis, sinó fos pels passius que arrossega a causa d'un sistema polític espanyol mal dissenyat. Aleshores, des d'un punt de vista racional, si el vaixell esponyol s’ha avariat i ja no poc navegar per excés de càrrega, el més lògic és arriar els vaixells més petits i potents que encara funcionen, amb la intenció de què puguin arrossegar la resta cap a bon port, o bé aquests puguin arribar a bon port armar-se i socórrer al vaixell gran.

Aquest país anomenat Espanya, es donen una sèrie de resistència provinents d’una oligarquia política, que ha governat Espanya, només alimentant i defensant els seus propis interessos, sense tenir en compte l’interès general, que han acabat arruïnant la resta del país. Només s’han de tenir present les declaracions de la Verge de l’Esperança que va fer ahir a Madrid, quan afirma que la Península té 2.000 anys d’història junts, està ignorant que el naixements dels estats modern no sorgeixen fins al segle XIV i XV, i els estats centralitzats no són més que una invenció del segle XVII amb el rei Borbó absolutista Lluis XV (el rei Sol), en època romana els romans ja van dividir la península en províncies (http://luis-nuestroblogdelnara5y6.blogspot.com.es/2012/06/hispania-una-parte-del-imperio-romano.html), que duran l’edat mitjana esdevindrien en els diferents regnes, els més importants són Castella i Aragó (Cartaginensis i Tarraconsensis), la invasió islàmica que es estendre durant 700 anys, també fa una divisió clara entre el que Catalunya i el nord d’Espanya de la resta del territori (http://www.elblogdesociales.com/wp-content/uploads/2010/07/europa1000.jpg) , per tant dels darrers 2000 anys es pot dir que només hem estats “units” forçosament 300 anys i amb prou feines;   si aquesta és la història que el ministre Wert vol que s’ensenyi a les escoles, doncs penso que cal que s’ho faci mirar.


Està clar que estan dins Europa, s'ha de fer tot el possible perquè cap Estat membre caigui, però s'ha de fer amb intel·ligència, i aquesta clama seguin paraules d'Albert Einstein que “si vols aconseguir resultats diferents, no facis sempre el mateix”. Llavors, està clar quin són els problemes que té Espanya, tant a nivell econòmic (model productiu), com a nivell financer (la banca); no és lògic, que si Catalunya té una sortida, continuï atrapada ens estan enfonsant a tots. En un escenari amb un major grau de sobirania per part de Catalunya, aquest motor podria continuar treballant amb major eficiència al estar més alleugerit de càrrega, i aquesta inèrcia permetria arrossegar cap bon port la resta d'Espanya.


Per exemple: una Catalunya sobirana, podria permetre's una rebaixa d'impostos, es podria retrocedir els augments d'IVA recentment aprovats, ja que no caldria "una devaluació fiscal interna", al tenir un superàvit exterior, les nostres balances per compte corrent (bens i serveis) i per ende la nostra balança de pagaments o financera, passaria a ser positiva; es podrien reduir les cotitzacions socials, així les nostres empreses serien molt més competitives, podrien exportar més, s’atrauria més inversió i tindríem unes taxes d’atur inferior; tots aquests factors permetrien incrementar la nostra renda per càpita, la qual cosa portaria a consumir més productes espanyols i contribuiria a millorar el sistema productiu de la resta del país (Espanya), així com el seu saldo amb l'exterior; altrament,  en la situació que està actualment Espanya, no tindria grans repercussions una sortida de Catalunya, ja que el vaixell no funciona, va a la deriva: no existeix un sistema productiu sa, no atreu inversions i tots els fons que rep del exterior, tots sabem on van a parar, en inversions no productives que l'únic que fan és empitjorar la situació, aquesta deriva ens arrossega inexorablement cap els esculls i ens sotmet a un greu crisis social, econòmica i moral. Així doncs, cal que Espanya s'adoni que la direcció que porta no és la correcta, ha tingut oportunitats i recursos per modificar el seu rumb, però s'ha entestat en continuar, ara no ens pot exigir que ens embarranquem plegats.


Salut

CATALAN RESILIANCE

Today Catalonia celebrates a victory: we survive as culture, we resilience as nation, we resist as a culture people, we strive against three hundred years of oppression, we do our best to build together a future; however, the rest of Spain doesn’t want the same, they are only interesting on stemming from  our effort, their doesn´t mind our feelings like a people, their doesn’t care our daily effort to achieve our progress.

Today Catalan people demonstrate in favour of our right as and our different values, language and culture, we’ll try to show to rest of world that we are people who deserve to design the ways of our destiny, who like to go with the rest of Europe, including Spain.

Today, Catalonia will be ready to walk alone without help, we show to the world that we are able to contribute with commitment and concord to a peaceful and  better world, we strive to achieve and spread the progress to other people from everywhere, our values and behavior come from try very hard every day with our work to achieve our ambitious proposes to contribute to the human progress, without  renouncing to our deserve social welfare, so we won’t give up our right as a nation, and we won’t forget our duties as a people with ourselves and with the rest of the people who we go with.

Best regards.

DIADA DE HISTÒRIA DE CATALUNYA

Avui Catalans és un dia de glòria,

avui Catalans alcem la veu per la nostra llibertat,

avui Catalans desitgem pau i concòrdia,

avui Catalans mostrarem fermament la nostra lleialtat,

 

avui Catalans reclamem els nostres drets,

avui Catalans lloem els nostres tarannà i valors

avui Catalans defensem les nostres arrels

avui Catalans manifestem sense temors

 

avui Catalans aclamem amb nostra unió

avui catalans que reconeixem també les nostres obligacions

avui Catalans protestarem contra l’opressió

avui Catalans deixarem enrere les nostres resignacions

 

Avui tots plegats manifestarem un clam unànime en favor de la llibertat que mereixem com a poble, els nostres drets i deures amb pau, concòrdia i una gran mostra de civisme.

 

Molt bona diada a tots.