Com créixer en situacions de crisis: la Gestió del Coneixement com a factor essencial per la innovació

 

Les circumstàncies actuals de la nostra economia i les nostres empreses, caracteritzades a nivell general per una restricció en el finançament, que afecta a l'economia real, és a dir a l demanda de bens i serveis, que està obligant a la reestructuració del nostre sistema productiu, hem d'afegir els següents factors que tenen una repercussió directa en aquesta situació, l'autor Daniel Pink ha designat aquests com la triple A: Àsia, automatització i abundància; desenvolupant aquests conceptes arribem a la conclusió que la població activa del nostres país ha de fer front a aquest tres reptes: per una banda la competència de productes fabricats amb uns costos laborals molt més barats que els nostres, factor que obligar a mecanitzar i automatitzar molts processos productius de bens i serveis per fer front a aquesta ferotge competència, la combinació d'aquests dos factor té com efecte l'excés de bens i serveis que arriben a saturar el mercat.

Enfront a aquesta situació descrita, la pregunta és: nosaltres tant a nivell individual, com col·lectivament en l'àmbit de les empreses i les institucions, com hem d'actuar? Sembla que hi ha unanimitat en que la solució està en millorar els processos d' INNOVACIÓ.

Tant a nivell institucional com en l'àmbit mercantil d'empreses i corporacions flueix aquest concepte com l'esperança per fer front a l'amenaça que representa aquesta triple A, què té com efecte la destrucció de llocs de treball i tancament d'empreses als que estem assistim.

Doncs bé, la paraula INNOVACIÓ té moltes connotacions i es pot articular en formes molt concretes segons quina sigui la realitat concreta on s'adapti. Tanmateix, aquesta emana d'un binomi comú sigui on sigui on s'instal·li: coneixement i el que sabem fer
amb aquest. Aquests dos elements van units i són indissociables de tot procés de millora, ja que hi ha una unió simbiòtica entre ambdós conceptes: a partir del que sabem fer adquirim coneixement i aquest es pot millorar i perfeccionar (innovació) a partir de que se sap fer.

L'element d'unió que és capaç d'unir aquests dos conceptes esmentats en el paràgraf anterior s'anomena: GESTIÓ DEL CONEIXEMENT. Amb aquest instrument podrem acumular coneixement que ens permetrà saber fer, alhora a partir d'aquest saber fer i aquest coneixement en tota mena d'organització, serem capaços d'implementar processos de millora i innovació. Il·lustrarem amb petit exemple aquest argument que és extensible a una gran generalitat de casos, imagineu que treballeu en una organització que té dos centres productius en dos ubicacions geogràfiques allunyades, que efectuen les mateixes tasques o serveis, a través d'una acumulació de coneixement s'han aconseguit millores considerables en el producte final en un d'aquests centres: s'ha innovat; si aquests dos centres estan connectats entre si, poden transferir el coneixement que els ha permès millorar el seu saber fer a l'altre centre, amb la qual cosa ha avocat a un millora substancial del procés conjunt de l'organització, és a dir s'ha donat un procés d'innovació gràcies a una gestió del coneixement, que ha permès copsar de forma explícita l'experiència les diferents tasques I activitats que es realitzen durant el procés, acumulant coneixement, l'anàlisi del qual ens ha portat a un procés de millora i així obtenir un producte o servei amb uns atributs més adaptats a les necessitats dels seus usuaris o compradors.

En conclusió, aquests estudis us heu plantejat iniciar del Grau d'Administració i Direcció d'Empreses, us aportarà el valor afegit següent: a través de la formació que endegareu adquirireu coneixement, que us permetrà incrementar el vostre saber fer, l'aprenentatge que aprendreu a acumular i analitzar a través de la GESTIÓ DEL CONEIXEMENT, mitjançant el qual tindreu opcions i alternatives per a millorar els diferents processos en els que participeu, que significa que esdevindreu en una cèl·lula addicional en l'engranatge de la INNOVACIÓ.