dissabte, 17 de novembre de 2012

WHY INTERNAL TAX DEVALUTION IS NOT WORK

INCOME STATEMENT FORMAT FROM INTERNATIONAL COMPANIES:

= SALES (gross)
...
- sales reduction.

= SALES (net)
- direct material costs.
- direct productions costs
- job order production.

= CONTRIBUTION I

- fixed production costs.

= CONTRIBUTION II

- special direct costs distribution and marketing
- distribution and marketing costs

= CONTRIBUTION III

- design/r&d
- order centre
- quality assurance

= CONTRIBUTION IV

- administration
-/+ production variaces
-/+ miscellaneaus absorption areas

= CONTRIBUTION V = OPERATING REPORT

-/+ miscelaneous expenses/earnings

= EBIT

-/+ FINANCING BALANCE

= EBT

% rete of retorn.

As you have seen INTERNATIONAL COMPANIES CAN CHOICE HOW PRICES AND CONTRIBUTIONS MARGINS COULD BE DIFFERENT DEPENDING ON THE MARKET ELASTICITY, SO VAT (IVA) IS A REASON FOR KEEP THE PRIZE DOWN IN OTHER TO KEEP THE PROFITS AT THE SAME LEVEL.

SO, IF FRANCE REDUCE VAT AND SPAIN GET UP VAT, INTERANTIONAL COMPANIES DO WITH THEIR PRICES AND CONTRIBUTION MARGINS THE SAME IN OPPOSED DIRECTION. AND OUR FOREING DEFICIT KEEP IN THE SAME LAVEL, WITH A DIFFERENCE, OUR COMPANIES WILL LOST COMPETITIVITY.

dimarts, 13 de novembre de 2012

L’EXERCICI DEL DRET DE VAGA ÉS MOLT LEGÍTIM PERÒ OBSOLET

La manifestació del dret de vaga neix com un mecanismes de defensa dels treballadors a rel de les condicions infrahumanes que imposa els processos d’industrialització derivats de la revolució Industrial originats en decurs del segle XIV, on neix una nova classe social la burgesia amb poder adquisitiu suficient com gaudir de l’esforç de la classe treballadora explotada per obtenir un producte destinat a satisfer les necessitats de les classes benestants. Ara bé, què succeeix a partir de mitjans del segle XX fruit dels avenços en el progrés tècnic i econòmic, els processos d’estandardització evolucionen cap mètodes de producció més diferenciats, permeten ampliar la gama de producció de forma que es beneficiïn cada cop més els diferents estrats socials, és a dir aquest procés de transformació permet produir un producte exclusiu per la burgesia, recordem la frase de Henri Ford “no m’importa produir cotxes de qualsevol color sempre que sigui negre”, vehicles accessibles per classes benestants, aquesta evoluciona cap la producció diferenciada per models que permet un ventall de possibilitats més ampli en quan a gamma i preus, ampliant la capacitat de consum cap estrats socials amb menor poder adquisitiu, aquí hem de destacar mètodes de gestió empresarial innovadors com el ideat per Jonh Nash amb el famós equilibri competitiu, on no cal adreçar els objectius de la producció a un únic públic objectiu per a perseguir la rendibilitat, sinó que podem distribuir els costos amb un marge més petit a una gamma més amplia, satisfent necessitats d’un ventall social cada cop més estens de las societat. Doncs, bé el dret de vaga en les etapes inicials d’aquest capitalisme era socialment efectiu, ja que impedia a la única classe social que es beneficiava dels fruits del treball de les classes populars. Ara bé, què succeeix en economies modernes i avançades, suficientment diversificades, on tothom gaudeix d’una àmplia gamma de productes i serveis? A qui beneficia una parada general en la producció de bens i serveis ( on metro, bus, escoles, hospitals...) es paralitzen aconseguint un estalvi d’energia i recursos per la nació, no és si més no una retallada addicional a les que ja han consumat el govern? Aquestes són qüestions que m’envaeixen, quan examino amb tots els meus respectes aquest dret inalienable que tot treballador té, quan els seus drets fonamentals es vulneren. Jo penso que la millor forma de lluitar contra la indignitat del malestar actual, és cercar formes i relacions productives que amb el mateix o inferior esforç beneficiïn cada cop a més població, això ens farà pròspers a tots i millorarà les nostres vides, en la meva opinió hem de donar un pas addicional com societat per incorporar noves formes productives i relacions laborals que facilitin integrar models productius més competitius. Tinc la sensació que estem restaurant l’antic règim, sucumbint als desitjos més conservadors d’una classes benestant aristocràtica-burgesa-treballadora que ja li estan bé les coses com estan. Amb tots els meus respectes i tant debò estigui equivocat. Afegitó: al meu entendre hem de buscar altre formes de mostrar el descontent, aquesta fórmula en la societat del coneixement és mostrant alternatives, buscant noves relacions, contruint noves arquitectures de funcionament que permetin una millor eficiència i eficàcia en els esforços del conjunt de la societat per produir bens i serveis que satisfacin més necessitats amb menys recursos.

diumenge, 11 de novembre de 2012

Valor actual i TIR: permeten avaluar projectes futurs


  Quan estem davant un projecte d’inversió, sigui quina sigui la magnitud d’aquest, haurem d’avaluar un fluxos de caixa futurs, els quals estaran formats per diferents corrents  de despeses que ens generaran ingressos,  projectats en el temps determinaran la magnitud del projecte, el qual el podrem comparar amb altres projectes utilitzant el criteri del valor actual.

dijous, 18 d’octubre de 2012

Catalonia one state: a good business for the rest of Spain.


A split between Spain and Catalonia, if it will take a good direction, plenty of concord without resentment fueled by the threat of fear, it could be a good business for both parts. The reasons are the following: it is clear if we analyze macroeconomic data that Spain is in the same way that Portugal and Greece. Otherwise, Catalonia data allows us to be more optimistic, this economic area is more solvent and it could recovery quicker than Spain, however the Catalan economy has to carry the Spanish liabilities prompted by a wrong design of the Spanish political system. So, if we analyze the situation taking care of rational data, as the the Spanish ship fails, it doesn’t work with all his charge, It makes sense to flood the smaller boats still operate and with more powerful, with the intention that it will drag the rest to fruition, or they can come to fruition and help build up the big boat.

This country called Spain, there are a number of resistance from a political oligarchy, which governed Spain, only feeding and defending their own interests without considering the general interest which have ended up ruining the rest of the country. Just have to keep in mind the statements of the Virgin of Hope made ​​yesterday in Madrid, stating that the mainland has 2,000 years of history together, is ignoring the birth of modern states do not arise until the fourteenth century and fifteenth centuries, and centralized states are merely an invention of the seventeenth century absolutist Bourbon king Louis XV (the Sun King), in Roman times the Romans divided the peninsula provinces (http://luis-nuestroblogdelnara5y6.blogspot.com.es/2012/06/hispania-una-parte-del-imperio-romano.html) ), Which will turn into the Middle Ages in different kingdoms, the most important Castile and Aragon (Tarraconsensis and Carthaginians), the Islamic invasion that spanned 700 years, also makes a clear division between the northern Catalonia and other regions of Spain (http://www.elblogdesociales.com/wp-content/uploads/2010/07/europa1000.jpg) Therefore the last 2000 years can only say that we have been "together" necessarily 300 years and hardly, if this is the story that the minister wants Wert taught in schools, then I think you need to s' do watch.


Obviously they are in Europe, we must make every effort so that no Member State fall, but it has to do with intelligence, and that claims following words of Albert Einstein: "If you want to get different results, not always do the same. "So it is clear what the issues are that Spain, both economic (production model) as a financial level (banking) is not logical that if Catalonia is out, we are trapped continued sinking all. In a scenario with a higher degree of sovereignty by Catalonia, the engine could continue to work more efficiently to be more lighter load, and this inertia would drag the rest of Spain fruition.

For example, a sovereign Catalonia could afford a tax break, you could back the recently approved tax increases, since it would be "internal devaluation tax" to have a trade surplus, our current account balance (goods and services) and ende our balance of payments or financial, would be positive, could reduce social security contributions, and our business would be much more competitive, could export more, and would attract more investment rates of unemployment lower, these factors would increase our per capita income, which would consume more Spanish products and help to improve the production system from the rest of the country (Spain) and its balance with the outside; otherwise, the situation is now Spain, it would start a big impact in Catalonia, the boat does not work, adrift: no production system healthy, does not attract investments and all funds received from foreign we all know where they end up in non-productive investments that all they do is make matters worse, this drift pulls us inexorably toward us and reefs subjected to a severe crisis of social, economic and moral. So Spain must realize that the address is not correct leads, opportunities and resources has to change its direction, but was determined to continue, now, we can demand that embarranquem together.


Best regards,

ESTRUCTURES D’ESTAT PROPI: UN BON NEGOCI PER LA RESTA DE LA PENINSULA


Una divisió entre Espanya i Catalunya, ben conduïda, impregnada d’un sentit de concòrdia, sense enlairar ressentiments atiats per l’amenaça de la por, podria ser un bon negoci per ambdues parts, els motus amb els que em baso són els següents::està clar que Espanya en el seu conjunt porta malauradament el mateix camí que Portugal i Grècia. També està clar, a jutjar per les dades, que Catalunya és un territori solvent que podria sortir ràpidament de la crisis, sinó fos pels passius que arrossega a causa d'un sistema polític espanyol mal dissenyat. Aleshores, des d'un punt de vista racional, si el vaixell esponyol s’ha avariat i ja no poc navegar per excés de càrrega, el més lògic és arriar els vaixells més petits i potents que encara funcionen, amb la intenció de què puguin arrossegar la resta cap a bon port, o bé aquests puguin arribar a bon port armar-se i socórrer al vaixell gran.

Aquest país anomenat Espanya, es donen una sèrie de resistència provinents d’una oligarquia política, que ha governat Espanya, només alimentant i defensant els seus propis interessos, sense tenir en compte l’interès general, que han acabat arruïnant la resta del país. Només s’han de tenir present les declaracions de la Verge de l’Esperança que va fer ahir a Madrid, quan afirma que la Península té 2.000 anys d’història junts, està ignorant que el naixements dels estats modern no sorgeixen fins al segle XIV i XV, i els estats centralitzats no són més que una invenció del segle XVII amb el rei Borbó absolutista Lluis XV (el rei Sol), en època romana els romans ja van dividir la península en províncies (http://luis-nuestroblogdelnara5y6.blogspot.com.es/2012/06/hispania-una-parte-del-imperio-romano.html), que duran l’edat mitjana esdevindrien en els diferents regnes, els més importants són Castella i Aragó (Cartaginensis i Tarraconsensis), la invasió islàmica que es estendre durant 700 anys, també fa una divisió clara entre el que Catalunya i el nord d’Espanya de la resta del territori (http://www.elblogdesociales.com/wp-content/uploads/2010/07/europa1000.jpg) , per tant dels darrers 2000 anys es pot dir que només hem estats “units” forçosament 300 anys i amb prou feines;   si aquesta és la història que el ministre Wert vol que s’ensenyi a les escoles, doncs penso que cal que s’ho faci mirar.


Està clar que estan dins Europa, s'ha de fer tot el possible perquè cap Estat membre caigui, però s'ha de fer amb intel·ligència, i aquesta clama seguin paraules d'Albert Einstein que “si vols aconseguir resultats diferents, no facis sempre el mateix”. Llavors, està clar quin són els problemes que té Espanya, tant a nivell econòmic (model productiu), com a nivell financer (la banca); no és lògic, que si Catalunya té una sortida, continuï atrapada ens estan enfonsant a tots. En un escenari amb un major grau de sobirania per part de Catalunya, aquest motor podria continuar treballant amb major eficiència al estar més alleugerit de càrrega, i aquesta inèrcia permetria arrossegar cap bon port la resta d'Espanya.


Per exemple: una Catalunya sobirana, podria permetre's una rebaixa d'impostos, es podria retrocedir els augments d'IVA recentment aprovats, ja que no caldria "una devaluació fiscal interna", al tenir un superàvit exterior, les nostres balances per compte corrent (bens i serveis) i per ende la nostra balança de pagaments o financera, passaria a ser positiva; es podrien reduir les cotitzacions socials, així les nostres empreses serien molt més competitives, podrien exportar més, s’atrauria més inversió i tindríem unes taxes d’atur inferior; tots aquests factors permetrien incrementar la nostra renda per càpita, la qual cosa portaria a consumir més productes espanyols i contribuiria a millorar el sistema productiu de la resta del país (Espanya), així com el seu saldo amb l'exterior; altrament,  en la situació que està actualment Espanya, no tindria grans repercussions una sortida de Catalunya, ja que el vaixell no funciona, va a la deriva: no existeix un sistema productiu sa, no atreu inversions i tots els fons que rep del exterior, tots sabem on van a parar, en inversions no productives que l'únic que fan és empitjorar la situació, aquesta deriva ens arrossega inexorablement cap els esculls i ens sotmet a un greu crisis social, econòmica i moral. Així doncs, cal que Espanya s'adoni que la direcció que porta no és la correcta, ha tingut oportunitats i recursos per modificar el seu rumb, però s'ha entestat en continuar, ara no ens pot exigir que ens embarranquem plegats.


Salut

dimarts, 11 de setembre de 2012

CATALAN RESILIANCE


Today Catalonia celebrates a victory: we survive as culture, we resilience as nation, we resist as a culture people, we strive against three hundred years of oppression, we do our best to build together a future; however, the rest of Spain doesn’t want the same, they are only interesting on stemming from  our effort, their doesn´t mind our feelings like a people, their doesn’t care our daily effort to achieve our progress.

Today Catalan people demonstrate in favour of our right as and our different values, language and culture, we’ll try to show to rest of world that we are people who deserve to design the ways of our destiny, who like to go with the rest of Europe, including Spain.

Today, Catalonia will be ready to walk alone without help, we show to the world that we are able to contribute with commitment and concord to a peaceful and  better world, we strive to achieve and spread the progress to other people from everywhere, our values and behavior come from try very hard every day with our work to achieve our ambitious proposes to contribute to the human progress, without  renouncing to our deserve social welfare, so we won’t give up our right as a nation, and we won’t forget our duties as a people with ourselves and with the rest of the people who we go with.

Best regards.

DIADA DE HISTÒRIA DE CATALUNYA


Avui Catalans és un dia de glòria,

avui Catalans alcem la veu per la nostra llibertat,

avui Catalans desitgem pau i concòrdia,

avui Catalans mostrarem fermament la nostra lleialtat,

 

avui Catalans reclamem els nostres drets,

avui Catalans lloem els nostres tarannà i valors

avui Catalans defensem les nostres arrels

avui Catalans manifestem sense temors

 

avui Catalans aclamem amb nostra unió

avui catalans que reconeixem també les nostres obligacions

avui Catalans protestarem contra l’opressió

avui Catalans deixarem enrere les nostres resignacions

 

Avui tots plegats manifestarem un clam unànime en favor de la llibertat que mereixem com a poble, els nostres drets i deures amb pau, concòrdia i una gran mostra de civisme.

 

Molt bona diada a tots.  

DIADA DE CATALUNYA


DIADA DE HISTÒRIA DE CATALUNYA

Avui Catalans és un dia de glòria,

avui Catalans alcem la veu per la nostra llibertat,

avui Catalans desitgem pau i concòrdia,

avui Catalans mostrarem fermament la nostra lleialtat,

 

avui Catalans reclamem els nostres drets,

avui Catalans lloem els nostres tarannà i valors

avui Catalans defensem les nostres arrels

avui Catalans manifestem sense temors

 

avui Catalans aclamem amb nostra unió

avui catalans que reconeixem també les nostres obligacions

avui Catalans protestarem contra l’opressió

avui Catalans deixarem enrere les nostres resignacions

 

Avui tots plegats manifestarem un clam unànime en favor de la llibertat que mereixem com a poble, els nostres drets i deures amb pau, concòrdia i una gran mostra de civisme.

 

Molt bona diada a tots.  

 

CATALAN RESILIANCE

Today Catalonia celebrates a victory: we survive as culture, we resilience as nation, we resist as a culture people, we strive against three hundred years of oppression, we do our best to build together a future; however, the rest of Spain doesn’t want the same, they are only interesting on stemming from  our effort, their doesn´t mind our feelings like a people, their doesn’t care our daily effort to achieve our progress.

Today Catalan people demonstrate in favour of our right as and our different values, language and culture, we’ll try to show to rest of world that we are people who deserve to design the ways of our destiny, who like to go with the rest of Europe, including Spain.

Today, Catalonia will be ready to walk alone without help, we show to the world that we are able to contribute with commitment and concord to a peaceful and  better world, we strive to achieve and spread the progress to other people from everywhere, our values and behavior come from try very hard every day with our work to achieve our ambitious proposes to contribute to the human progress, without  renouncing to our deserve social welfare, so we won’t give up our right as a nation, and we won’t forget our duties as a people with ourselves and with the rest of the people who we go with.

Best regards.

divendres, 24 d’agost de 2012

Del latifundi al minifundi: una connexió d’altra velocitat


Q

uan estudiava Física i Química durant el batxillerat, recordo que un corrent elèctric s’estableix quan els electrons (càrrega negativa dels àtoms) generats mitjançant un camp magnètic es desplacen a través d’un fil conductor des d’un pol negatiu a un positiu per diferència de potencial. Doncs bé, aquest conglomerat de països que formen la Unió Celti-Ibèrica de comunitats cafeïnades, on hi ha camp magnètic que genera càrrega negativa que flueix a gran velocitat cap els pols negatius, generant un corrent d’alta velocitat està a punt de saturar el seu nucli per la histèresis induïda per una diagnosis errònia de la composició dels materials del nucli.

Els problemes s’ha de solucionar des de les arrels, no amb remeis superficials que només tenen com efecte aturar momentàniament la inflació. En aquesta confederació de comunitats cafeïnades, tenim una diferència de potencial de molt altra velocitat (abreujarem a partir d’ara amb AVE), formades per materials latifundistes i minifundistes. I ara torno als meus estudis de batxillerat, segons em ve a la memòria (tot i haver estudiat amb continguts històric i geogràfics generats en temps del gran pare dictador del que els polítics actuals –esquerres i dretes- són hereus); una de les causes de l’endarreriment d’aquesta confederació de comunitats descafeïnades, ha estat les formes d’organització tant de la terra com del treball, clarament ineficients, com han estat els latifundis i minifundis, que provoquen unes estructures poc productives per alimentar aquesta diferència de potencial del corrent que flueix des entre dos pols positius i negatius, provocant grans onades de migracions d’elements positius i negatius sense desnaturalitzar la composició dels nuclis; aquestes estructures productives tenen uns cicles d’histèresis clarament saturables, tot i tenir un fil conductor (AVE) de molt alta velocitat, el potencial generat pels motors amb nuclis de cicle d’histèresis curt fan que quedin saturats, amb el risc que indueix a provocar un curt circuït per no poder absorbir tot aquest potencial.

Per tant doncs, construint línies de molt altra velocitat, sinó no hi ha un canvi de l’estructures dels nuclis d’aquests pols negatius, per transformar-los en positiu, permeten que flueixi el corrent d’alta tensió sense que es col·lapsi el sistema; connectant-los amb els corredors necessaris perquè arribi el corrent amb la intensitat necessària perquè el nucli d’aquesta estructura no es saturi, i el motor que acciona pugui fer el treball necessari per desenvolupar la màxima força i velocitat.  Per tant, no per molt córrer arribaran més lluny, sinó es tracta de córrer a la velocitat necessària per que el cicle d’histèresis no es saturi i el motor pugui desenvolupar la màxima força del seu potencial.

Moltes gràcies per llegir-me.

Del latifundi al minifundi: una connexió d'altra velocitat

Els conceptes físics d'histèresis, diferència de potencial i corrents d'electrons, ens poden utilitzar com envidència empírica de les composicions i estructures que configuren els diferents nuclis de comunitats autònomes de la Unió celtíbera descafeïnada.

Prémer aquí per veure document

Del latifundi al minifundi: una connexió d'alta velocitat


divendres, 3 d’agost de 2012

Una aproximació a les perspectives sobre els futurs i els preus dels cereals.


Amb relació a una  pregunta que em va un estudiant  formular, sobre una sequera als EEUU podria fer augmentar el preu del blat, vaig contestar entre d’altres argumentacions que els futurs et podrien donar una resposta, he trobat aquesta plana on podràs localitzar tota la informació sobre cotitzacions de matèries primeres i llurs futurs:




Per què entenguis una mica com funciona el mercat mundial dels cereals, en el teu anàlisi has d’identificar qui són els principals productors: EEUU, Rússia i Argentina, entre d’altres.

Altrament, tu ho saps millor que jo el blat i els cereals en general, és un producte que es pot emmagatzemar durant anys, per tant es pot comprar quan el seu preu és baix per vendre’l quan augmenta.

També hi ha mercats organitzats on aquesta mercaderia cotitza segons paràmetres d’oferta i demanda, aquestes oferta i demanda es veu condicionada per un factor especulatiu (en sentit positiu), el qual provoca que dins la pròpia oferta i demanda hi hagi un component no destinat al consum, sinó que prové de decisions en vers a expectatives; aquest component és positiu, ja que provoca una oscil·lació en el preu, motivat per situacions en les que l’oferta disminueix o bé la demanda augmenta, com pots llegir en el següent article:


Per tant, el component especulatiu malgrat que en moltes ocasions se’l culpabilitza de l’encariment dels preus, el que està fent és evitar oscil·lacions encara majors dels preus, tant a la baixa com a l’alça, una situació de sobre oferta que faria disminuir els preus per sota els costos de producció, provocaria que molts productors deixessin de cultivar aquest cultiu per passar-se a un altre on té millors expectatives, generant un gran augment pel següent període perquè disminuiria l’oferta; en canvi, si quan el preu està baix, els especuladors entren en el mercat, augmenten la demanda, facilitant que els preus no tingui un descens tant abrupte, molts productors poden continuar produint en anys següent; i l’inrevés, una previsió de disminució d’oferta, aquest blat emmagatzemat en èpoques de preus baixos, facilita que quan entra al mercat no augmenti tant; el resultat és:  per una banda una producció més regular i les oscil·lacions dels preus són molt més suaus, com pots llegir en l’article:


Quina és la situació actual del mercat mundial, primer anem a confirmar la meva conjectura inicial amb una radiografia de productors i importadors globals de cereals:

-        http://sp.rian.ru/infografia/20100812/127436933.html (són dades del 2009-2010)

Segons aquesta informació t’adonaràs que EEUU és el principal exportador mundial amb una quota del 30% del blat de moro i blat, seguida de la UE amb un 9%, Canadà un 8%, Ucraïna un 7,5%, Argentina un 7,5%, Rússia 7,3% i Austràlia 6,8%. 

Què succeiria amb el preu mundial si el màxim productor mundial de cereals EEUU, suspengués les seves exportacions o bé reduís la quantitat exportada, que de fet va succeir durant l’administració Bush quan el preu del petroli va atansar els 168 dollars el barril (veure article annex 1: http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&frm=1&source=web&cd=6&ved=0CIgBEBYwBQ&url=http%3A%2F%2Fwww.centrodenavegacion.org.ar%2Fnovedades%2Ffeb2007%2FOjo%2520con%2520el%2520biocombustible.doc&ei=lpEbUPb1NsXLhAezqIHoCA&usg=AFQjCNE7aI5q6jNry7qWpiAZuWlp68S84Q&sig2=bqTQo9FX2Iwn6bHwunYPEw )?

Doncs t’ho resumeixo amb la següent gràfica:

En primer lloc, del article se’n desprèn que entre un 25% i un 50% de la producció de cereals se’n va destinar a la producció de biocombustibles, això significa en termes mundials un reducció de la seva capacitat  d’exportació d’entre aproximadament d’una tercera part. Per tant, la gràfica quedaria de la següent forma (no s’ha utilitzat dades reals, per una anàlisi més detallats hauríem de prendre dades reals, per elaborar les gràfiques i obtenir graus de senilitat o elasticitat per saber els pendents d’oferta i demanda).


Com pots veure (tot i que el gràfic està al revés, ja que s’hauria d’invertir, però he aprofitat un gràfic que tenia fet), doncs com pots observar el preu mundial augmenta.

Aquest efecte és a curt termini, ja que com molt bé saps, un preu mundial superior, és un incentiu a una major producció, molts països transformen els seus conreus cap aquest tipus de cultiu augmentant la producció i transformant la seva importància relativa dins la distribució del comerç mundial, no he trobat dades actuals, però n’estic segur que ha canviat en els darrers anys; fent una estimació personal, estic segur que Argentina i Brasil han augmentat la seva producció i importància relativa, juntament amb Rússia, Ucraïna i la EU; com reflecteix l’article sobre la sequera a Rússia que ha tingut un important repercussió amb el preu dels cereals, o bé les restriccions que la UE ha promulgat contra les importacions Argentines a rel de la nacionalització de IPF.  

Per tant, com pots veure la situació i perspectives dels mercats de cereals en general i del blat en particular han canviat en els darrers anys; el que implica que una sequera a EEUU, ja no és tant determinant en el preu mundial, sens dubte pot tenir efectes, però no són tant importants com ho van ser en el passat, quan era el principal productor i exportador mundial. Tot i això, s’hauria de fer una anàlisi molt més acurat cercant dades de sèries històriques per tal d’observar quines són les perspectives reals.
















                      

























Annex 1:




Ojo con el biocombustible: Los peligros del etanol



POR JAVIER BLAS
El autor -en su Blog de la OPEP- plantea una visión diferente sobre la producción de biocombustibles para sustituir el crudo.

LONDRES ( Expansión). En un cínico diálogo en la serie 'The Wing West' (Warner Channel), el candidato demócrata a la presidencia de USA, Bob Russell, discute con su jefe de gabinete, Will Bailey, sobre si apoyar o no los subsidios para el etanol justo antes de un discurso en Iowa, el Estado del maíz por excelencia en USA.

-Se necesita más petróleo para transportarlo, cultivarlo y fertilizarlo del que ahorramos con el -argumenta Russell.

-¿Señor, no estará pensando en cambiar el discurso?

-No te preocupes. No soy un suicida. Voy a hacer la promesa [de apoyar los subsidios si es elegido Presidente].

Con Iowa jugando un papel clave en las primarias estadounidenses -en la campaña de 2008 será el 1er. Estado en elegir a un candidato- pocos políticos se atreven a cometer el suicidio de no apoyar la mezcla de subsidios, maíz y etanol.

En la campaña de 2004, sólo el republicano-centrista John McCain lo hizo, con resultados negativos.

El cinismo de 'El ala oeste de la Casa Blanca' en su episodio de la sexta temporada 'King Corn' ['El rey maíz'] es clave para entender otro punto de vista sobre el discurso sobre el estado de la Unión de 2007 de George W. Bush, en el que el Presidente de USA respaldó un drástico incremento en la producción del etanol como contrapeso a la "dependencia del petróleo extranjero".

Bush ha prometido que USA producirá en 2017 alrededor de 35.000 millones de galones [3,78 litros por galón] de etanol al año, frente a los actuales 5.000 millones. La nueva cifra quintuplica el objetivo de 7.500 millones marcado hasta ahora para 2012. La mayoría del etanol en USA utiliza maíz, soja y otros cereales como materia prima.

"Durante demasiado tiempo nuestra nación ha dependido del petróleo extranjero", dijo Bush en su discurso. "Y esa dependencia nos hace más vulnerables a regímenes hostiles y a los terroristas, quienes pueden provocar grandes disrupciones al trasiego de petróleo, elevar el precio del petróleo y causar un grave daño a nuestra economía".

El anuncio de Bush representa un paso más en una política que ya tiene casi 3 décadas.

Desde 1978, con la ley de fiscalidad energética [Energy Tax Act], USA ha subvencionado la industria del etanol. Los simpatizantes de la industria, entre los que se encuentran los granjeros que cultivan el maíz, aseguran que el etanol es un sustituto de la gasolina que ayuda a reducir la dependencia energética y mejora el medioambiente.

Sin embargo, existen grandes dudas de que ese sea el caso. La Agencia Internacional de la Energía, por ejemplo, señala en su reciente 'Perspectivas Energéticas Mundiales 2006' que la fabricación del etanol consume el equivalente a un 80% de la energía que genera y apenas reduce las emisiones contaminantes.

"Las cosechas tradicionales, como maíz y otros cereales, [...] requieren de tierras de cultivo de primera calidad y un uso substancial de fertilizantes y pesticidas químicos", dice la agencia. Y añade: "La producción de esas cosechas aumentará la competencia mundial por tierras arables, aumentará la presión para convertir bosques en campos, y elevará el precio de los alimentos y los piensos".

De hecho, el precio del maíz en Chicago se ha duplicado en los últimos doce meses, hasta alcanzar un máximo de 10 años. En España, el precio al por mayor del trigo ha subido un 30%. Tal es la subida, que se ha acuñado el término 'etanoinflación' para definir el incremento del precio de alimentos básicos debido al consumo de cereales para la fabricación de etanol.

Muchos temen que de seguir así, se producirá una batalla entre quienes quieran usar el maíz para fabricar combustibles a base de etanol y quienes pretendan continuar usando el maíz como alimento.

De hecho, para lograr los objetivos de Bush y suponiendo que la mayoría del incremento de la producción de etanol tenga como material prima el maíz, se estima que será necesario plantar otros 30 millones de hectáreas de nuevos campos con ese vegetal.

Hoy, los campos de maíz en USA ya ocupan 32 millones de hectáreas, por lo que para doblar la superficie u otros cultivos serán desplazados o será necesario convertir más bosques en campos.

"El mayor desafío será lograr la creciente cosecha necesaria para aumentar la producción de etanol", dice Kevin Norrish, de Barclays Capital en Londres.

"La agricultura intensiva requerida para lograr las cosechas extras difícilmente se puede considerar como 'verde'. De hecho, la producción de etanol a partir del maíz es intensiva en energía y menos eficientes que otras formas, como la producción a partir de caña de azúcar".

Norrish estima que hoy en día el 25% de la producción estadounidense de maíz se destina al etanol y que esa cifra subirá en diez años al 60% si los planes de Bush salen adelante, lo que provocaría dramáticos incrementos en el precio del maíz.

Otros estudios, como el de Alexander Farrell en 'Science' son algo más positivos, pero aún así destacan que hoy en día la fabricación de etanol consume un mínimo de un 77% de la energía que luego libera y, en algunos caso, hasta el 94%. En cuanto a las emisiones, Farrell señala que el ahorro es de entre el 6% y el 23% con respecto a la gasolina.

Todo podría cambiar si se produce un avance tecnológico que haga competitivo el denominado -etanol-celulosa-, que se podría obtener de desechos orgánicos. Pero nadie espera que ese avance se produzca, como pronto, hasta 2015 ó 2020.

Paul Sankey, de Deutsche Bank en Nueva York, ve problemas similares: "La mitad del objetivo de producción depende de una tecnología (etanol-celulosa) que hoy en día es increíblemente cara".

¿Cómo ha sobrevivido la industria del etanol hasta ahora con todo en contra? Ayudas fiscales. Grandes ayudas fiscales. Cada galón de etanol recibe una ayuda fiscal de alrededor de US$ 0,50, que según el grupo 'Taxpayer for common sense', que vigila el uso de los impuestos en Washington, "sólo tiene un propósito: impulsar artificialmente la producción de maíz y etanol".

De hecho, el argumento de que la producción de etanol tiene algo que ver con la defensa del medioambiente y no con la protección de los políticamente influyentes granjeros del maíz y la industria del maíz se viene abajo al comprobar que USA grava con un arancel de US$ 0,54 por galón la importación de etanol extranjero.

"Esto muestra a las claras que la política sobre etanol está enfocada a apoyar la producción doméstica de maíz y etanol que a proveer a los ciudadanos de un combustible barato y eficiente", dice 'Taxpayer for common sense'.


dimarts, 31 de juliol de 2012

dijous, 7 de juny de 2012

Efecte desplaçament: una anàlisi per proposar millores i solucions a la situació de crisis actual

Descarregar fitxer prémer aquí
Efecte desplaçament: una anàlisi per proposar millores i solucions a la situació de crisis actual



Segons Mondigliani Miller, la valoració d’un actiu financer a llarg termini ve determinar pel descompte de fluxos futurs, com una acció en principi no té cap venciment definit pel principi d’empresa en funcionament, utilitzarem com càlcul per mesurar el valor d’una acció una renda perpetua, és a dir pel quocient entre els fluxos esperats futurs i la rendibilitat esperada:




Els beneficis esperats estaran en funció de l’evolució històrica en la distribució de dividends, per les estratègies i polítiques (comercials, expansió, adquisicions o fusions i/o reestructuracions empresarials) de l’empresa en el futur, condicionada per la volatilitat del sector de l’activitat en el que operen.

Tanmateix, la rendibilitat esperada estarà condicionada per una banda per la rendibilitat dels títols de renda fixa de deute públic, per altra hi ha dos components de risc addicionals que influeixen amb la tassa de rendibilitat esperada: el risc sistemàtic o volatilitat del conjunt de valors cotitzats en un mercat, conjuminat amb el risc individual que cada empresa presenta segons la seva posició competitiva. Per tant, la fórmula definitiva ens resultarà del següent forma:






D’aquesta fórmula es dedueix que qualsevol variació en la prima de risc té un efecte inversament proporcional al valor teòric de l’acció. Per tant, hi ha una correlació negativa igual a 1 entre prima de risc i el valor accions o en l’agregat del índex borsari corresponent, com per exemple l’IBEX. Veure càlculs efectuats sobre els històrics de tres valors cotitzats (Repsol, ACS i ACERINOX).

En un context de risc país com l’actual, on la prima de risc té una clara influència en la inversió privada en renda variable, com demostra la correlació inversa entre renda fixa i renda variable, provocada per l’efecte atracció del la prima risc de la renda fixa emesa per l’estat sobre l’oferta de diner, genera una reducció del valor de cotització de la renda variable, ja que aquesta es valora a partir dels rendiments que aquestes empreses poden donar a partir dels seus actius, els quals a curt termini no són susceptibles de variacions; per tant, si augmenta la prima de risc, com els beneficis esperats no poden augmentar en el curt termini, “ceteris paribus” un risc sistemàtic i individual de cada empresa, el valor teòric de cotització de els accions disminueix. Aquest fenomen s’anomena “efecte desplaçament” o “crowding out.

Ara bé, dins el marc de la unió Europea, considerant la situació macroeconòmica del país, en concret una taxa d’atur disparada, nivell d’endeutament en el sector privat (economies domèstiques i sector financers) i el sector públic amb greus dificultats, un dels sectors que havia estat motors de l’activitat (sector immobiliària i de la construcció) completament paralitzats: quines possibles vies de sortida podem tenir? Quines polítiques s’haurien de seguir per estimular la inversió, atraure inversió exterior i aconseguir un creixement sostingut? Quines són les oportunitats i amenaces?

Tractaré analitzar tot seguit la realitat que ens envolta per tal d’intentar albirar possibles solucions o vies de sortida.

En primer lloc, hem de descompondre els problemes en tres o quatre eixos principals:

-        Sector públic i el problema del deute.

-        Sector privat: focalitzat en el sector financer.

-        Sector privat: focalitzat en el sector empresarial no financer.

-        Economies domèstiques: atur, renda i demanda agregada.



1.     Sector públic i problema del deute:




La situació econòmica general depauperada per l’explosió de la bombolla immobiliària que alimentava un creixement econòmic basat en el consum i l’endeutament de les economies domèstiques, ha esdevingut amb una situació que es tradueix en termes macroeconòmics en elevades taxes d’atur, problemes d’endeutament de les economies domèstiques, dificultats de productivitat internes i competitivitat exterior, reflectides en l’evolució d’una balança de pagaments negativa que provoca una dependència del finançament exterior. La conseqüència de l’evolució negativa de tots aquests indicadors macroeconòmics és l’augment de la prima de risc  que ha de pagar tant el sector exterior, com el sector financers i sector privat per finançar-se.

Ara bé, segons s’articulin les polítiques públiques i privades, aquests efectes adversos es poden revertir i canalitzar per generar unes expectatives positives capaces d’invertir la tendència, l’estratègia a seguir és molt senzilla, tot i que ha de permetre oscil·lacions estacionals a l’alça, el motiu rau en el funcionament dels mercat secundaris, la renda pública opera al descompte, la qual cosa significa que les carteres generades pels inversors institucionals, sempre i quan el tipus d’interès baixin, poden rendibilitzar per sobre del tipus d’interès immunitzat prèviament en la cartera que garanteix un rendibilitat mínima a la cartera. Sabent aquest funcionament, articular les polítiques que permetin augments de la prima de risc i disminucions de la prima de risc, jugant entre el llarg termini i el curt termini, facilitaran el finançament del sector públic, marcant una clara tendència cap a la disminució de la prima de risc; ara bé dependrà del destí on s’apliquin aquests recursos, perquè aquesta tendència confirmi el retorn de la inversió, per això s’han de focalitzar en millorar la productivitat interna i la competitivitat exterior.

El funcionament d’una cartera immunitzada de renda fixa és el següent: un inversor institucional cap diners corresponent a l’estalvi dels inversors o dipositants que tenen un perfil inversor determinat, normalment centrat en llarg termini i unes taxes de rendibilitat mitjanes; per garantir aquesta inversió la cartera s’immunitza a través del  l’instrument de càlcul anomenat duració, fórmula que tracta d’equilibrar el risc del preu i risc d’inversió d’una cartera formada per diferents tipus de renda fixa amb rendiments i venciments diferents, el que significa que amb una estructura del tipus d’interès plana, la duració de la cartera és una mitjana aritmètica de les duracions dels títols que integren la cartera, ponderades pel percentatge de la cartera invertit en cada títol, la fórmula és la següent:






D’aquesta fórmula es desprèn a través del estudi de l’elasticitat dels títol, que les variacions relatives entre els preus dels títols no estan afectades pels canvis que pateixi el tipus d’interès, sempre que la seva duració sigui la mateixa. Per tant, independentment de les seves característiques, els títols amb la mateixa duració són intercanviables pel fa al risc del tipus d’interès[1].

A partir d’aquest anàlisi de l’elasticitat de la duració podem arribar a una expressió que ens indica que el risc de reinversió i el risc de preu tenen una relació inversa respecte del tipus d’interès, teorema de la immunització de carteres:




L’aplicació d’aqueta fórmula a una cartera ja constituïda ens indica que un decrement del tipus d’interès, té com efecte un augment del valor de liquidació de la, a causa de la relació inversa entre el valor financer i el tipus de valoració. Altrament, com la reinversió es produirà a un tipus inferior, aleshores el valors de renda variable seran més atractius, provocant un incentiu a comprar renda variable que analitzarem en el proper capítol, alhora que augmentem la rendibilitat de la cartera que teníem immunitzada.

En termes gràfics l’evolució de la tendència estacionalitzada en el mig i llarg termini podria ser la següent si la política d’inversió pública segueix una estratègia cap a l’economia productiva, seguirà aquest perfil:


Per què succeeixi aquesta tendència descendent què hauria de succeir en l’economia Espanyola? Bàsicament que les expectatives dels principals indicadors donin senyals de poder-se disminuir, és evident que les estratègies que s’haurien de seguir des del punt de vista de la despesa pública, haurien d’estar encaminades a millorar la productivitat dels sectors productius que aporten major competitivitat al model productiu espanyol, és a dir que permeten aconseguir millorar les exportacions dels sectors motors de l’economia espanyola, pensar en construir un corredor central per exportar pernil de pota negra, no penso que pugui ajudar a millorar la competitivitat; ara bé, donar sortida efectiva per tren a tots els productes hortícoles que es produeixen al llevant, així com tota la producció industrial de la costa mediterrània, sí que pot contribuir a millorar les expectatives i ajudar a les regions productores de pota negra a aconseguir economies més productives. Millorant la seva educació, per tant invertint més en educació no pas en cosir en vies de ferro desertes el territori.

  



2.     Sector privat: sector financer




Els efectes de l’expansió del crèdit per finançar el consum privat i la bombolla immobiliària, mitjançant un endeutament exterior, ha tingut com a conseqüència que els problemes de solvència i liquiditat que han està sofrint el sector financer espanyol.  Els efectes d’aquest problemes de solvència i liquiditat es manifesten en una deficient circulació del flux de diner, aquest flux és necessari per alimentar el muscle de l’activitat productiva per efectuar inversions, generar llocs de treball i estimular l’economia.

Altrament, la situació de desconfiança no ajuda gaire a aquesta situació, ja que obliga als bancs a re capitalitzar-se per assegurar una major solvència, alhora que a provisionar actius financers i no financers amb un grau de depreciació més alt del normal. No hem d’oblidar que a la comptabilitat dels bancs es regeixen per les NIIF, on els actius es valoren aplicant criteris de valoració segons el mercat, el que implica establir valoracions segons les expectatives del mercat (valor net realitzable, valor en ús, valor actual cost amortitzat...), tots aquests mètodes de valoració tenen un component conjuntural en el seu mesurament, és a dir que el factor desconfiança de l’economia espanyola té una clara repercussió. Per exemple, si una entitat té una cartera d’edificis la valoració que se’n farà d’aquest no serà la mateix, si la perspectiva és que es puguin vendre en el termini de dos anys que en el termini de cinc anys, ja que el càlcul del valor actual no obtindrà el mateix valor. La depreciació provocada per crèdits de dubtós cobrament no serà la mateixa si en percentatge hi ha més gent que pugui fer front als seus crèdits.

És evident que la proposta adoptada per la Unió Europea sembla la més intel·ligent, recolzant la banda mitjançant el fons de rescat europeu a través del FROG; ara bé, algunes entitats hauran de ser supervisades amb mecanismes de control que considerin paràmetres econòmics i no polítics la gestió d’aquestes.

Els bancs han de guanyar diners al igual que qualsevol empresa, però hi ha dos camins per guanyar diners: el primer, alimentant la bombolles que orienten i focalitzen els recursos en sectors d’elevat risc, provocat per la pròpia febre de creixement que atrau recursos humans, materials i financers, fins que s’esgota de manera ràpida, finalitzant amb una paràlisis que esfondra l’economia; o bé, distribuir el risc de negoci en sectors productius diversificats que produeixin riquesa i benestar en la població en el mig i llarg termini, assegurant un bones rendibilitats dels actius i préstecs efectuats per la banca comercial. Aquesta és l’estratègia que ha de seguir la banca si vol aconseguir un retorn de la inversió i rendibilitats adequades, és a dir el que s’anomena suport a l’economia productiva, i defugir de l’economia especulativa, sense renunciar-hi.

(Càlcul analítics sobre gestió de carteres de crèdit i gestió estratègica per més endavant).





3.     Sector privat: una aproximació al sector empresarial no financer




En el primer punt hem fet al·lusió al efecte desplaçament de la inversió pública per la inversió privada, fent un descomposició analítica sobre els factors que provoquen aquesta, on evidenciat que la prima de risc és un dels factors que intervenen en el curt termini en la cotització en els mercats de les empreses present en els mercats organitzats; ara bé, aquesta afirmació és vàlida en el curt termini, ja que les empreses no poden efectuar canvis substancials en els actius que produeixen el seu valor afegit.

Ara bé, si considerem el mig i llarg termini, una cotització de baixa fa que millorin les expectatives individuals, ja que a mateix benefici en termes absoluts un valor cotitzat inferior fa que el valor de la rendibilitat sigui més alt. Aquest efectes és positiu, ja que permet un augment de romanent o les reserves, és a dir disminueix el palanquejament[2] i augmenta auto capitalització. Aquesta circumstància té com efecte un augment de la disciplina dels dirigents i directius alhora d’endegar  nous projectes d’inversió, disminuït la minsa visió enlluernada per resplendor de les polítiques monetàries expansives amb crèdit abundant i tipus d’interès baixos, els quals contribuïen a alimentar la bombolla immobiliària provocant un efecte “febre de l’or”; on les empreses centraven els seus recursos inversors en actius financers especulatius, més que no pas en actius no corrents de les pròpies expectatives de negoci o bé de la cartera de control. Aquesta situació és tan vàlida per empreses que cotitzen en mercats organitzats com ara també empreses no cotitzades.

Tot que les empreses no cotitzades, la seva valorització no està en relació amb la dependència dels mercats organitzats de capitals, sí que el destí de les seves inversions tant financeres com de la pròpia activitat es veu influenciada per aquesta situació.

Per tant, ara és el moment del canvi de model productiu, ja que les grans empreses poden generar oportunitats de negoci a les petites i mitjanes empreses, si aquetes despleguen projectes coordinats en xarxa que recolzin el creixement de les grans empreses cotitzades.

Un altre aspecte a considerar són les mesures fiscals per mantenir els ingressos fiscals i disminuir costos, una rebaixa de les cotitzacions a la Seguretat Social, significaria una disminució de costos per les empreses (si es permetessis bonificacions per les empreses que contractessin llocs de treball focalitzades en l’exportació, en la mesura que no es consideri una ajuda d’estat, aquest opció seria òptima), conjuminat amb un augment de tipus impositiu aplicable a grans empreses en trams de beneficis superior a una determinada quantitat aquesta mesura seria un revulsiu tant per l’increment de l’activitat pel mercat interior, com exterior.

(el desenvolupament analític dels efectes l’efectuaré previ cobrament...)





4.     Economies domèstiques: atur, qualificació,  renda i demanda agregada.




Les economies domèstiques veuen minvades les seves possibilitats de consum per una banda per les expectatives d’atur, per altra pel gran endeutament que arrosseguen desprès de la “belle époque” que hem travessat i finalment, per la devaluació interna que hem hagut de suportar. Alhora, també hem hagut de fer front a un augment impositiu que ha disminuït el poder adquisitiu.

Amb aquesta situació, només resta millorar la formació tant de la mà d’obra ocupada, com de la desocupada, perquè podem estar preparats per fer front al canvi de model productiu que hem de fer front.

L’austeritat serà un valor que ens permetrà alliberar temps per augmentar la nostra qualificació i habilitats que poden permetre a les empreses arranjar nous projectes d’inversió i abastar nous mercats.

Per tant, tot i l’elevat endeutament, si som capaços d’aconseguir donar aquest pas addicional, el país es pot col·locar en un posició competitiva millor per endegar la sortida de la crisis.


http://cincodias.com/cincodias/2013/11/12/mercados/1384284428_267336.html




[1] Hicks va calcular l’elasticitat del valor d’un títol Vr respecte del factor financer amb el tipus de mercat (1+ Im). L’elasticitat ens informa de la relació entre els canvis percentuals d’una funció respecte d’una variable.
[2] http://www3.cfo.com/article/2012/4/capital-markets_milano-theriault-fortuna-wacc-tsr?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+cfo%2Fdaily_briefing+%28Latest+Articles+from+CFO.com%29


Descarregar fitxer