dijous, 18 d’octubre de 2012

Catalonia one state: a good business for the rest of Spain.


A split between Spain and Catalonia, if it will take a good direction, plenty of concord without resentment fueled by the threat of fear, it could be a good business for both parts. The reasons are the following: it is clear if we analyze macroeconomic data that Spain is in the same way that Portugal and Greece. Otherwise, Catalonia data allows us to be more optimistic, this economic area is more solvent and it could recovery quicker than Spain, however the Catalan economy has to carry the Spanish liabilities prompted by a wrong design of the Spanish political system. So, if we analyze the situation taking care of rational data, as the the Spanish ship fails, it doesn’t work with all his charge, It makes sense to flood the smaller boats still operate and with more powerful, with the intention that it will drag the rest to fruition, or they can come to fruition and help build up the big boat.

This country called Spain, there are a number of resistance from a political oligarchy, which governed Spain, only feeding and defending their own interests without considering the general interest which have ended up ruining the rest of the country. Just have to keep in mind the statements of the Virgin of Hope made ​​yesterday in Madrid, stating that the mainland has 2,000 years of history together, is ignoring the birth of modern states do not arise until the fourteenth century and fifteenth centuries, and centralized states are merely an invention of the seventeenth century absolutist Bourbon king Louis XV (the Sun King), in Roman times the Romans divided the peninsula provinces (http://luis-nuestroblogdelnara5y6.blogspot.com.es/2012/06/hispania-una-parte-del-imperio-romano.html) ), Which will turn into the Middle Ages in different kingdoms, the most important Castile and Aragon (Tarraconsensis and Carthaginians), the Islamic invasion that spanned 700 years, also makes a clear division between the northern Catalonia and other regions of Spain (http://www.elblogdesociales.com/wp-content/uploads/2010/07/europa1000.jpg) Therefore the last 2000 years can only say that we have been "together" necessarily 300 years and hardly, if this is the story that the minister wants Wert taught in schools, then I think you need to s' do watch.


Obviously they are in Europe, we must make every effort so that no Member State fall, but it has to do with intelligence, and that claims following words of Albert Einstein: "If you want to get different results, not always do the same. "So it is clear what the issues are that Spain, both economic (production model) as a financial level (banking) is not logical that if Catalonia is out, we are trapped continued sinking all. In a scenario with a higher degree of sovereignty by Catalonia, the engine could continue to work more efficiently to be more lighter load, and this inertia would drag the rest of Spain fruition.

For example, a sovereign Catalonia could afford a tax break, you could back the recently approved tax increases, since it would be "internal devaluation tax" to have a trade surplus, our current account balance (goods and services) and ende our balance of payments or financial, would be positive, could reduce social security contributions, and our business would be much more competitive, could export more, and would attract more investment rates of unemployment lower, these factors would increase our per capita income, which would consume more Spanish products and help to improve the production system from the rest of the country (Spain) and its balance with the outside; otherwise, the situation is now Spain, it would start a big impact in Catalonia, the boat does not work, adrift: no production system healthy, does not attract investments and all funds received from foreign we all know where they end up in non-productive investments that all they do is make matters worse, this drift pulls us inexorably toward us and reefs subjected to a severe crisis of social, economic and moral. So Spain must realize that the address is not correct leads, opportunities and resources has to change its direction, but was determined to continue, now, we can demand that embarranquem together.


Best regards,

ESTRUCTURES D’ESTAT PROPI: UN BON NEGOCI PER LA RESTA DE LA PENINSULA


Una divisió entre Espanya i Catalunya, ben conduïda, impregnada d’un sentit de concòrdia, sense enlairar ressentiments atiats per l’amenaça de la por, podria ser un bon negoci per ambdues parts, els motus amb els que em baso són els següents::està clar que Espanya en el seu conjunt porta malauradament el mateix camí que Portugal i Grècia. També està clar, a jutjar per les dades, que Catalunya és un territori solvent que podria sortir ràpidament de la crisis, sinó fos pels passius que arrossega a causa d'un sistema polític espanyol mal dissenyat. Aleshores, des d'un punt de vista racional, si el vaixell esponyol s’ha avariat i ja no poc navegar per excés de càrrega, el més lògic és arriar els vaixells més petits i potents que encara funcionen, amb la intenció de què puguin arrossegar la resta cap a bon port, o bé aquests puguin arribar a bon port armar-se i socórrer al vaixell gran.

Aquest país anomenat Espanya, es donen una sèrie de resistència provinents d’una oligarquia política, que ha governat Espanya, només alimentant i defensant els seus propis interessos, sense tenir en compte l’interès general, que han acabat arruïnant la resta del país. Només s’han de tenir present les declaracions de la Verge de l’Esperança que va fer ahir a Madrid, quan afirma que la Península té 2.000 anys d’història junts, està ignorant que el naixements dels estats modern no sorgeixen fins al segle XIV i XV, i els estats centralitzats no són més que una invenció del segle XVII amb el rei Borbó absolutista Lluis XV (el rei Sol), en època romana els romans ja van dividir la península en províncies (http://luis-nuestroblogdelnara5y6.blogspot.com.es/2012/06/hispania-una-parte-del-imperio-romano.html), que duran l’edat mitjana esdevindrien en els diferents regnes, els més importants són Castella i Aragó (Cartaginensis i Tarraconsensis), la invasió islàmica que es estendre durant 700 anys, també fa una divisió clara entre el que Catalunya i el nord d’Espanya de la resta del territori (http://www.elblogdesociales.com/wp-content/uploads/2010/07/europa1000.jpg) , per tant dels darrers 2000 anys es pot dir que només hem estats “units” forçosament 300 anys i amb prou feines;   si aquesta és la història que el ministre Wert vol que s’ensenyi a les escoles, doncs penso que cal que s’ho faci mirar.


Està clar que estan dins Europa, s'ha de fer tot el possible perquè cap Estat membre caigui, però s'ha de fer amb intel·ligència, i aquesta clama seguin paraules d'Albert Einstein que “si vols aconseguir resultats diferents, no facis sempre el mateix”. Llavors, està clar quin són els problemes que té Espanya, tant a nivell econòmic (model productiu), com a nivell financer (la banca); no és lògic, que si Catalunya té una sortida, continuï atrapada ens estan enfonsant a tots. En un escenari amb un major grau de sobirania per part de Catalunya, aquest motor podria continuar treballant amb major eficiència al estar més alleugerit de càrrega, i aquesta inèrcia permetria arrossegar cap bon port la resta d'Espanya.


Per exemple: una Catalunya sobirana, podria permetre's una rebaixa d'impostos, es podria retrocedir els augments d'IVA recentment aprovats, ja que no caldria "una devaluació fiscal interna", al tenir un superàvit exterior, les nostres balances per compte corrent (bens i serveis) i per ende la nostra balança de pagaments o financera, passaria a ser positiva; es podrien reduir les cotitzacions socials, així les nostres empreses serien molt més competitives, podrien exportar més, s’atrauria més inversió i tindríem unes taxes d’atur inferior; tots aquests factors permetrien incrementar la nostra renda per càpita, la qual cosa portaria a consumir més productes espanyols i contribuiria a millorar el sistema productiu de la resta del país (Espanya), així com el seu saldo amb l'exterior; altrament,  en la situació que està actualment Espanya, no tindria grans repercussions una sortida de Catalunya, ja que el vaixell no funciona, va a la deriva: no existeix un sistema productiu sa, no atreu inversions i tots els fons que rep del exterior, tots sabem on van a parar, en inversions no productives que l'únic que fan és empitjorar la situació, aquesta deriva ens arrossega inexorablement cap els esculls i ens sotmet a un greu crisis social, econòmica i moral. Així doncs, cal que Espanya s'adoni que la direcció que porta no és la correcta, ha tingut oportunitats i recursos per modificar el seu rumb, però s'ha entestat en continuar, ara no ens pot exigir que ens embarranquem plegats.


Salut