dijous, 18 d’octubre de 2012

ESTRUCTURES D’ESTAT PROPI: UN BON NEGOCI PER LA RESTA DE LA PENINSULA


Una divisió entre Espanya i Catalunya, ben conduïda, impregnada d’un sentit de concòrdia, sense enlairar ressentiments atiats per l’amenaça de la por, podria ser un bon negoci per ambdues parts, els motus amb els que em baso són els següents::està clar que Espanya en el seu conjunt porta malauradament el mateix camí que Portugal i Grècia. També està clar, a jutjar per les dades, que Catalunya és un territori solvent que podria sortir ràpidament de la crisis, sinó fos pels passius que arrossega a causa d'un sistema polític espanyol mal dissenyat. Aleshores, des d'un punt de vista racional, si el vaixell esponyol s’ha avariat i ja no poc navegar per excés de càrrega, el més lògic és arriar els vaixells més petits i potents que encara funcionen, amb la intenció de què puguin arrossegar la resta cap a bon port, o bé aquests puguin arribar a bon port armar-se i socórrer al vaixell gran.

Aquest país anomenat Espanya, es donen una sèrie de resistència provinents d’una oligarquia política, que ha governat Espanya, només alimentant i defensant els seus propis interessos, sense tenir en compte l’interès general, que han acabat arruïnant la resta del país. Només s’han de tenir present les declaracions de la Verge de l’Esperança que va fer ahir a Madrid, quan afirma que la Península té 2.000 anys d’història junts, està ignorant que el naixements dels estats modern no sorgeixen fins al segle XIV i XV, i els estats centralitzats no són més que una invenció del segle XVII amb el rei Borbó absolutista Lluis XV (el rei Sol), en època romana els romans ja van dividir la península en províncies (http://luis-nuestroblogdelnara5y6.blogspot.com.es/2012/06/hispania-una-parte-del-imperio-romano.html), que duran l’edat mitjana esdevindrien en els diferents regnes, els més importants són Castella i Aragó (Cartaginensis i Tarraconsensis), la invasió islàmica que es estendre durant 700 anys, també fa una divisió clara entre el que Catalunya i el nord d’Espanya de la resta del territori (http://www.elblogdesociales.com/wp-content/uploads/2010/07/europa1000.jpg) , per tant dels darrers 2000 anys es pot dir que només hem estats “units” forçosament 300 anys i amb prou feines;   si aquesta és la història que el ministre Wert vol que s’ensenyi a les escoles, doncs penso que cal que s’ho faci mirar.


Està clar que estan dins Europa, s'ha de fer tot el possible perquè cap Estat membre caigui, però s'ha de fer amb intel·ligència, i aquesta clama seguin paraules d'Albert Einstein que “si vols aconseguir resultats diferents, no facis sempre el mateix”. Llavors, està clar quin són els problemes que té Espanya, tant a nivell econòmic (model productiu), com a nivell financer (la banca); no és lògic, que si Catalunya té una sortida, continuï atrapada ens estan enfonsant a tots. En un escenari amb un major grau de sobirania per part de Catalunya, aquest motor podria continuar treballant amb major eficiència al estar més alleugerit de càrrega, i aquesta inèrcia permetria arrossegar cap bon port la resta d'Espanya.


Per exemple: una Catalunya sobirana, podria permetre's una rebaixa d'impostos, es podria retrocedir els augments d'IVA recentment aprovats, ja que no caldria "una devaluació fiscal interna", al tenir un superàvit exterior, les nostres balances per compte corrent (bens i serveis) i per ende la nostra balança de pagaments o financera, passaria a ser positiva; es podrien reduir les cotitzacions socials, així les nostres empreses serien molt més competitives, podrien exportar més, s’atrauria més inversió i tindríem unes taxes d’atur inferior; tots aquests factors permetrien incrementar la nostra renda per càpita, la qual cosa portaria a consumir més productes espanyols i contribuiria a millorar el sistema productiu de la resta del país (Espanya), així com el seu saldo amb l'exterior; altrament,  en la situació que està actualment Espanya, no tindria grans repercussions una sortida de Catalunya, ja que el vaixell no funciona, va a la deriva: no existeix un sistema productiu sa, no atreu inversions i tots els fons que rep del exterior, tots sabem on van a parar, en inversions no productives que l'únic que fan és empitjorar la situació, aquesta deriva ens arrossega inexorablement cap els esculls i ens sotmet a un greu crisis social, econòmica i moral. Així doncs, cal que Espanya s'adoni que la direcció que porta no és la correcta, ha tingut oportunitats i recursos per modificar el seu rumb, però s'ha entestat en continuar, ara no ens pot exigir que ens embarranquem plegats.


Salut

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada