Moving average trend curve: a tool could make us understand patterns data behaviors

Randomized Blocks and Two-Way ANOVA a way to determine the forecast dependent variables blending two factors

Analysis ANOVA ONE-WAY: PRACTICES DRUG TEMPERTATURE YIELD AND DOCTORS' PATIENS STAY IN HOSPITAL

Analysis of Variance: One-Way ANOVA. Shows us how data changes could become to different economic conclusions.

Modeling Nonlinearities and Interactions

Modeling Nonlinearities and Interactions

How can I Predict sales from my company?

Trump's reelectio fail forecast

By using regression we could predict behavio of our cost

Correlation between stokcs gives us how two return stocks might be related.

correlation is a tool which it is useful to understand the relation between figures

The Power curve: how estimate the demand each price

How we can model the growth of a cmpany's revenue over time?

 

Eines que ens aporta la Ciència Econòmica per combatre els efectes del COVID: augment despesa pública amb una perfecta mobilitat de capitals, efectes sobre la balança comercial i l’increment de la renda i en el mercat laboral.

 

El procés de negociació del Gobierno de España amb la UE per aconseguir fons (140.000,00 milions),  una part en forma de transferències directes (72.700,00 euros) i l’altra part en forma de crèdits, ha estat una negociació llarga i feixuga, no absent de polèmiques i tripijocs entre els diferents agents interpel·lats, ja sigui a nivell de governs en l’àmbit europeu, ja sigui motivat per diatribes entre partits polítics que configuren l’arc parlamentari del Regne d’Espanya.

Prescindint de la picabaralla política i centrant-nos en l’àmbit estricament tècnic per tal d’analitzar els efectes macroeconòmics que implicaran les mesures adoptades en el Consell d’Europa.

Del anàlisis de la situació global contingudes en el informe sobre les Previsions Econòmiques a Europa, obtenim la situació de les següents variables:

-          La previsió de contracció del comerç mundial serà del 11 ½ %.

-          Les polítiques expansives dels principals bancs centrals provoquen un augment de la liquiditat global, aquesta liquiditat global s’aboca a economies emergents i Europa, en la certa de rendibilitats més elevades, tot i assumir major risc.

-          Europa és receptora en part d’aquest liquiditat, ho demostra per l’apreciació del Euro respecte al Dòlar, el Yen i el Yuan.

-          La moderació dels preus de l’energia està propiciant un control dels preus a Europa, malgrat les polítiques fiscals expansives.

Amb aquest context, si analitzem en quin escenari macroeconòmic ens trobem, es podria dir que ens trobem enfront una perfecta mobilitat de capital i tipus de canvi flexibles. D’acord amb aquestes premisses els economistes sabem que l’eficàcia de les polítiques fiscals expansives és nul·la o gaire bé imperceptible, per tant aquesta polítiques ens condemnaran a coexistir amb un tipus d’interès que s’igualin al tipus d’interès mundial, que ve marcat per les rendibilitats dels països emergents i altes taxes d’atur, amb un descens de la renda per càpita sobre tot a les economies perifèriques més afectades per la pandèmia.

 

QUÈ S’HA DE FER?

 

A falta de fer una anàlisi molt més rigorós, la meva idea és que el BCE ha d’actuar comprant més deute privat i públic, ha de permetre tipus d’interès negatius al finançament d’aquelles empreses que augmentin la seva productivitat, i aquesta productivitat tingui en compte no només la factors interns, sinó també externalitats (economia verda = green new deal).

Com pot una empresa demostrar que està augmentant la seva productivitat? Molt fàcil, existeixen tres paràmetres fàcils de controlar: la xifra negocis, despeses personal i/o número de persones contractades i cost de la Seguretat social. El motiu perquè aquests tres paràmetres ens ajudaran: si una empresa augmenta la xifra de negocis, augmenta la despesa de personal, vol dir que és més competitiva i s’està expansionant, sigui quina sigui la seva estratègia: lideratge en costos o diferenciació de producte.

 

Si a nivell europeu aconseguim millorar la productivitat, serem més competitius, si som més competitius, malgrat escenaris amb Euro apreciat, per l’atracció de capital i polítiques fiscals expansives, podem augmentar el nivell de renda i millorar l’atur, compensant els efectes negatius que han delmat l’economia Europea.

 

L’altra opció que tenim és que el Banc Central Europeu operi perquè el tipus de canvi sigui fix, però aquest situació implicarà una reducció de reserves.

 

 

AL CORRUPTE REGNE D’ESPANYA PER UNA REPÚBLICA CATALANA.

Eines de la Ciència Econòmica per fer front al la crisis del Covid-19: els determinants de la demanda versus Xovinisme francès

Another exemple how we could optimize using sensitivity analysis by data table

Economic tools: Sensitivity Analysis with Data Table, the way to reckon scenarios

EINES DE LA CIÈNCIA ECONÒMICA PER PILOTAR LA CRISIS DEL COVID II (2ª PART)

En el post anterior vaig parlar del necessitat de centrar-se en instruments que estimulin la productivitat per poder fer front al increment del dèficit públic  que abocarà a un deute públic insostenible per una economia com la del GOBIERNO DE ESPANYA.

El motiu pel que la PRODUCTIVITAT és essencial rau en un raonament molt senzill: l'increment de productivitat representa que cada treballador aporta més unitats monetàries al PIB, així de senzill; llavors, si aportem més al PIB per treballador, vol dir que es recaudarà més impostos.

Quina és la forma de incrementar la productivitat, algú dirà redueixo el salari dels treballador, algú altre dirà traure un fuet i fuetejar-nos als treballadors perquè treballem més hores per menys salaris, així no arribarem a cobrar la pensió, segurament les extremes dretes més recalcitrants estan pensant amb això. DONCS NO, errada amb majúscules. Tronant al símil del sinistre del vols d'Air France en mig de l'Atlantic; ara mateix hem travessat una tempesta, per evitar que les turbulències trenquessin l'avio tenim els motors a plena potència, hem arribat al punt màxim i l'avió ha entrat en pèrdua, és a dir, que estem caient a plom tot i que tenim la màxima potència.

Què tocaria fer ara quan l'economia està desplomant-se? Doncs, toca redreçar l'avió perquè la potència dels motors puguin impulsar-lo. El mateix passa amb l'economia, en el post anterior vaig comentar que la robòtica i automatització de processos són un instrument de molta vàlua; però des que vaig escriure aquell post fins aleshores, he llegit articles que provocaria acomiadaments massius, per l'efecte substitució home màquina.

Aquest efecte substitució home màquina  no es real, si atenem a l'estructura de costos de les empreses. Totes les organitzacions tenen aquesta estructura de costos:

                                    - Costos fixos
                                    - Costos variables

Si atenem a organitzacions més complexes tenim un altra subdivisió en les dues categories anteriors: costos directe i indirectes. 

Suposem que les empreses es concentren en millorar la seva productivitat mitjançant la robotització i automatització de processos, què serà necessari incrementar els costos fixos, ja que aquesta robotització implica fortes inversions en el conjunt de l'economia, per tant què li passarà a les empreses, que amb una estructura de costos fixos més elevats necessita incrementar la xifra de vendes per assolir el llindar de rendibilitat. LLavors què passarà, algú ha vist que un robot pogui substituir totes les funcions del ésser humà? La resposta és negativa, encara estem molt lluny d'aquest escenari, per problemes de capacitat de processament, problemes de hardware...(The Globotics UPHEVAL from Richard Baldwin).

 Llavors a què conduirà la major robotització: estimularà l'increment del cost variable pel factor.humà. que es complementaria a tot procés de producció.

POLÍTIQUES MONETÀRIES EXPANSIVES VINCULADES A LA PRODUCTIVITAT:

Per que una pol´tica monetària expansiva no condueixi a un augment de preus, per tant a l'especulació;  sinó a un increment de la inversió productiva a  què creieu que ha d'anar vinculat?
doncs els comptes anuals ens ofereixen tres paràmetre que ens permeten dirigir l'increment del crèdit, quins són:

                                 - Increment xifra de negocis.
                                 - Increment dels costos de seguretat Social.
                                 - Increment de la plantilla.

Si aquests tres paràmetre incrementen proporcionalment tenim la certesa que com a societat estem fent els deures, seguint amb el símil de l'avió haurem anivellat el morro perquè els motors desenvolupin la màxima potència i redrecin la caiguda de l'aeronau, perquè torni a reprendre el creixement.


Al GOBIERNO DE ESPANYA I PER UNA REPÚBLICA CATALANA. 

ESTABILITZADORS AUTOMÀTICS DEL PRESSUPOST PÚBLIC: INCREMENT DEL DÉFICIT QUE PORTA UNA CÀRREGA DEL DEUTE PÚBLIC QUE POT SIGNIFICAR INCREMENTS DELS IMPOSTOS FUTURS: LA PRODUCTIVITAT CLAU PER EVITAR-HO

Descarregar document

L’anàlisi de sensibilitat una eina molt útil en temps d’incertesa pel COVID

<

DESCARREGAR DOCUMENT

Indicadors que la Ciència Econòmica ens ofereix per orientar i pilotar la sortida de la crisis provocada pel COVID-19

Indicadors que la Ciència Econòmica ens ofereix per orientar i pilotar la sortida de la crisis provocada pel COVID-19

Iniciem aquest mes de maig  amb les expectatives que estem iniciem les fases de dissecada del confinament que ha obligat a paralitzar les economies de la major part de països del món; un cop sembla que iniciem la cinglera, no es pot evitar pensar amb o els efectes econòmics dramàtics amb que assestarà a les nostres societats, provocant una pertorbació econòmica d’una magnitud tal que dificultarà en gran mesura les lectures dels indicadors econòmics. Si fem un exercici de analogia amb  el pilotatge d’una aeronau, no puc evitar pensar en la catàstrofe que va afectar el vol 447 d’Air France entre Rio de Janeiro i Paris, l’aeronau es va estavellar al bell mig de l’Atlàntic per un problema amb els censors de velocitat ( tubs de Pitot) al travessar una zona de convergència Tropical on les corrents càlides i fredes s’alternen creant grans turbulències que conjuminant amb desorientació dels pilots per una informació contradictòria va provocar que l’avió entrés en pèrdua i es precipités al mig de l’Atlàntic.

Si observem el paral·lelisme amb la situació econòmica actual es poden establir analogies que ens permeten obtenir lliçons per poder aplicar al pilotatge de la nostra economia, tant des de la perspectiva de les palanques i instruments que s’han d’accionar des de l’Estat, com des de la perspectiva de l’empresa.

No hi ha que la pandèmia i la zona de convergència tropical són dos elements pertorbadors dins les rutes que els diferents països han decidit emprendre per atansar els seus objectius. El mateix va succeir aquell dia fatídic, diferents avions que seguien la mateix ruta, van prendre diferents camins la major part van decidir esquivar la tempesta, mentre que el vol 447 va decidir travessar la pertorbació, pots ser pensant que el Airbus A330-203 estaven dotats  amb sistemes (financers , ah! Aquests sistemes pertanyen als països) més avançats fins a les hores. Un cop dins la tempesta l’avió patir diferents dificultats per les turbulències per les quals es va veure afectat, aquesta situació va provocar que els sistemes automàtics desconnectessin passat al modo manual, ja que els programes no estaven preparats per processar una informació tant contradictòria i dispar. I aquí volia arribar, els avions en els que s’han d’impulsar les economies dels Reino de Espanya i la futura República Catalana, estan travessant una pertorbació per la qual els models que inspiren els indicadors econòmics no tenen precedents, afrontem un xoc de demanda i d’oferta. El govern de moment ha fet el mateix que va intentar el pilot de l’avió les palanques dels motors de monetaris i fiscal a màxima potència, per intentar remuntar la pertorbació, per evitar la pertorbacions que podrien partir l’economia.

Tanmateix, què li va succeir al vol 447, va desnivellar l’avió inclinant cap a munt amb motors a màxima potència, com no tenien indicacions correctes, l’avió va anar pujant fins que arriba un punt que no té força, llavors entra en pèrdua, què vol dir que cau a plom. És en la situació en la que ens trobem en aquest moments, el PIB està caient dràsticament: serveis, turisme, indústria... el 70 % del PIB està a zero. El pilot tenia poca experiència i mentre l’avió estava en pèrdua, no entenia el motiu pel qual l’avió es precipitava, quan sembla ser que una simple maniobra de anivellament i reorientar l’energia del motors els hagués salvat. Doncs bé, intentarem oferir instruments que ens permetin orientar l’energia dels motors per poder salvar aquesta nefasta situació.

Les matemàtiques ens ofereixen una sèrie d’instruments que ens permeten calcular indicadors basats en les dades, per intentar accionar sobre les variables significatives, permeten anivellar l’avió i fer-se amb el control per poder orientar l’economia a una zona més tranquil·la i seguir el rumb que ens permeti assolir els objectius.

En un post anterior vaig parlar de derivades i correlació de variables, ara un parlaré de sèries numèriques i com calcular estacionalitat i desestacionalitzar, més endavant parlarem de volatilitats o càlcul d’una mitjana o centre en una dispersió de dades que ens permet saber el grau de variació del centre, en finances la volatilitat s’utilitza per saber el grau de risc que té una determinada acció, és a dir a major volatilitat d’un valor més és la probabilitat que té d’oscil·lar la seva cotització i aquestes variacions poden ser positives o negatives . En pròxims post parlaré de la optimització i econometria, quan els models poden passar de ser homocedàstics a heterocedàstics, és a dir que la seva variàncies dels errors de les variables explicatives no són constants, és dir tenim un caos, els sensor pitot del avió s’han congelat i no ens aporten una informació coherent.

Què ha passat en les dades d’anàlisi ara mateix, doncs que a causa del xoc de demanda i oferta, moltes dades acumulades que ens ofereixen les mitjanes mòbils ens les quals es basen els anàlisi dels indicadors econòmics tant a nivell macro de l’economia d’un país, com micro els KPI (Key permoface indicators), ara mateix ofereixen informacions contradictòries. Per posar-vos un exemple, el Catedràtic d’Economia Aplicada Josep Oliver en el seu anàlisi que va fer el dia 1 de maig, va comparar les dades d’increment de l’atur en aquesta situació amb les del 2008. Per tant, què vull dir, que ara mateix les dades estacionalitzades i desestacionalitzades, per obtenir aquest KPI, mai s’han considerar històrics recents, s’han de tenir en compte períodes en que la caiguda del PIB ha estat similar, el 2008 podria servir tot i que no per totes les situacions.

Un altre factor a tenir en compte és la caiguda del volum, molt important, ja que al igual que passa en la finances, les variacions dels indicadors és a dir la seva volatilitat, pot ser ara mateix molt més elevada, ja que a volum més baixos, la variacions podem ser molt més elevades, inferint conclusions incorrectes amb el pilotatge de les nostres economies; per tant, el nivell de risc o oscil·lacions de demanda pot ser deteminant alhora d’inferir que entrem en una espiral alcista, quan la tendència no és aquesta ja que l’avió va una potència i inclinacions inadequada.

Bé, amb tota la modèstia i humilitat, no pretenc més que inspirar una guia als autèntics heroics d’aquest país, els nostres treballadors i treballadores i els nostre empresaris que lluiten cada dia per aconseguir mantenir llurs aeronaus al aire i aconseguir assolir els seus objectius.

AL REINO DE ESPAÑA I PER UNA REPÚBLICA CATALANA.

BASTA YA!!! UNA ESPAÑA QUE CONSIDERA SÚBDITOS Y NO CIUDADANOS. BASTA YA!!!

BASTA YA!!! UNA ESPAÑA QUE CONSIDERA SÚBDITOS Y NO CIUDADANOS. BASTA YA!!!

En esta crisis asistimos día sí y día también a una lucha política por encabezar la toma de decisones relacionada con la crisis provocada por el COVID, utilizando estrategias comunicativas y toma de decisiones que más que atender a las distintas realidades generadas por las diferentes intensidades en las que nos ha afectado esta pandemia, se orienta a una motivación política que busca conseguir la authoritas (poder moral)  versus potestas (poder político), pero que pienso que están más orientados al imperium o poder absoluto.  Señor Sanchez usted toma decisiones de forma unilaterial sin tener en cuenta la opinión de los comunidades quienes también ostentan la POTESTAS. Esto significa que usted ha menospreciado la AUTORITAS, utilizado el imperium o poder absoluto.

Partiendo de la base que el comportamiento del virus no entiende de fronteras, y el grado de afectación no es homogéneo en todo el país; mi pregunta  estriba en: cuál es el motivo que le ha inducidos a considerar que hemos de entrar JUNTOS en esta crisis y des escalar asimétricamente.

Por qué cuando el contagio se extendía todo el territorio se trató homogéneamente, y la des escalada del confinamiento, se va a tratar diferenciadamente.

¿No será que más que atender a datos objetivos para tratar la pandemia, estas decisiones se deben a razones estratégicas y políticas?

No será que se considera al conjunto de la ciudadanía como súbditos y no ciudadanos, y dentro de estos súbditos existen diferentes estratos de privilegios.

Si se atiende a criterios racionales y de salud pública, por qué se toman decisiones de centralización, quedando desamparado el territorio y/o centros de atención a  las personas; creo que ha quedado bien claro que la centralización ha provocado errores graves como tomar decisiones  tardías en el confinamiento, provocando el extrés del sector sanitario, centralizar y confiscar el material de protección (los llamos EPIS), ha desprotegido a muchos profesionales que cuyo finalidad era estar en primera línea de defensa contra la pandemia

El dar relevancia al ejercito y la policía, y debilitando a los verdaderos profesionales que pueden y deben atender a los ciudadanos en un problema de salud pública,  subvencionar la presan para divulgar información propicia para el gobierno, nos aleja del discurso lógico del trato que merece la ciudadanía y nos acerca a un discurso mítico, donde hay unos vencedores benefactores hijos de una casta. Todos estos son síntomas de un ESTADO ESPAÑOL DECADENTE Y DÉBIL QUE NECESITA DEL IMPERIUM PARA CONSEGUIR UNA POTESTAS PERO QUE LE ALEJA DE LA AUTORITAS.

Está claro que centralizar la toma de decisiones económicas va a provocar que la distorsión y asimetría en la percepción de las ayudas y transferencias que deben percibir aquellos ciudadanos que más lo necesitan va a ser clamorosa, y en frete a esa impertinencia quien más se va beneficiar van a ser los miembros de esa casta de súbditos que creen que son los merecedores de... No sería más sensato que quien tiene que decidir la dirección de las ayudas públicas es quien está más cerca de los ciudadanos, ya que quien más lejos menos ciudadanos ve a más súbditos somete.

No será que la toma de decisiones de este país se hace más pensado que un élite de súbditos que en el conjunto de la ciudadanía? y que lo que se pretende es culpabilizar un sector de la población del desastre: es decir a los catalanes independentistas

AL REINO DE ESPAÑA Y POR UNA REPÚBLICA CATALANA

EINES QUE LA CIÈNCIA ECONÒMICA ENS POT APORTAR PER PILOTAR LA CRISIS PROVOCADA PEL COVID-19

EINES QUE LA CIÈNCIA ECONÒMICA ENS POT APORTAR PER PILOTAR LA CRISIS PROVOCADA PEL COVID-19

diumenge, 19 abril de 2020

En aquest diumenge gris típic d’una dia de primavera d’abril de 2020, ens troben en ple confinament provocat per la pandèmia, tot just ahir el Gobierno d’Espanya va anunciar que aquest estat de confinament es mantindrà fins ben entrat el mes de maig, preveien una desescalda progressiva i asimètrica en tots els territoris; però el més destacat a efectes d’aquest l’anàlisi que aquí ens ocupa és la greu crisis que s’ha previst a instància del FMI, el qual ha anunciat que en el millor dels escenaris previstos, l’economia Espanyola caurà en un 8,00 %, on la taxa d’atur caurà fins al 21,00 %, Itàlia perdrà un 9,1 %, Alemanya el 7,00 %... . Tot i que les mesures d’estímul poden provocar un rebot en el 2021, creixent fins 4,00 %.

Des del punt de vista, tècnic aquesta crisis té una dimensió mai vista des de la crisi dels anys 30; és una crisis que presenta un xoc de demana i oferta sobtat; no ha estat fruit d’un procés de gestació con va significar el col·lapse de la crisi del 29, on es van cavalcar diferents fallides: sistema monetari basat en un tipus canvis or depenen excessivament de la liquiditat mundial aportada pel un moneda el dòlar, la bombolla financera, la crisis de demanada i l’excés d’oferta.

En aquesta ocasió, no hi ha desequilibri entre oferta i demanda agregats, sinó s’han aturat ambdós alhora.

Què pot fer la Ciència Econòmica per pilotar aquesta crisis? Quines palanques disposem els economistes i sobre quins indicadors s’han de regular aquestes palanques?

Els Estats disposen de dues palanques: política fiscal i política monetària. La primera actua sobre la despesa (compra de bens i serveis, sous funcionaris...)i les transferències (subsidis públics) que l’estat avoca a l’economia. La segona l’oferta monetària, basada en la quantitat de diners que els diferents agents contenen en una economia.

En uns moments com els actuals, ningú qüestiona que aquestes dues palanques s’han de mantenir a màxima potència, és a dir que els moments de crisis de xoc d’oferta i demanda agregada, requereix d’una política fiscal expansiva, és a dir que el pressupost públic entri en dèficit i augmenti el deute públic; l’altra palanca, els Bancs Centrals han d’avocar diners en l’economia intentant que els diners circulin, el fàcil accés al crèdit i la poca preocupació pel retorn poden estimular oferta i demanda, també es pot crear diner comprant actius monetaris públics i privats (monetitzant el deute), el que es diu en termes col·loquials donar-li a la màquina de fer bitllets.

A grans trets aquesta és la descripció de les dues  palanques que els Estats disposen per poder pilotar les economies dels diferents països. Ara bé, quins són els indicadors que han de guiar la mesura en la que s’accionen, en economia tenim indicadors com: demanda agregada, oferta agregada, taxa d’atur, dèficit o superàvit exterior, inflació... indicador avançats com els PMI (pourchasing manager indicator), compra de bens de consum llarga durada, preus immobles... Tots aquests indicador són estàtics, ens ofereixen una dada resultat d’unes polítiques, és a dir el PIB caurà en un 8,00 %, la taxa d’atur serà del 20,00 %.

Aquests indicadors estàtics no ens serveixen per prendre decisions a nivell econòmics, com per exemple quin és nivell d’endeutament òptim, quina és la quantitat de crèdits que s’han oferir, quan de deute s’ha de comprar d’un estat per part del Banc central.

L’economia disposa d’indicadors dinàmics que permeten aportar llum sobre aquestes decisions que s’han de prendre, per arribar a aquests indicadors els quals no citaré tots perquè s’han de fer estudis estadístics correlacionals sobre variables obtingudes d’anàlisis factorials; però sí que citaré al meu entendre alguns dels principals. Abans però començaré per entendre aquests indicador començaré per la descripció del que se s’entén per multiplicador de la despesa pública i multiplicador del diner.

Què és el multiplicador de la despesa i del diner? Els economistes no us confoneu no són Jesus Crist, no multipliquem els pans i els peixos, però sí que disposem d’aquest eina que permet que cada euros que s’avoca a l’economia es transformi en un múltiple d’aquesta, és a dir si jo avoco un euro a un agent econòmic aquest adquirirà un bé o servei oferit , l’oferent disposarà d’aquest bé o servei, pagarà impostos, estalviarà i es gastarà el restant, per tant si fem el seguiment d’aquest euro, implicarà que un euro esdevindrà en quantitat superior de despesa, això implica té una translació a nivell agregat, algú dirà si això és cert, perquè no ens endeutem fins aconseguir la plena ocupació; doncs les coses no són tan fàcils, hi ha altre indicadors que es poden desequilibrar com són inflació, dèficit exterior, prima de rics derivada d’insolvències. Penseu per un moment, si disposem d’una renda infinita, qui tindria incentiu a treballar, aquesta és la qüestió bàsica, els estímuls s’han d’equilibrar fins al punt de satisfer necessitats, però complint amb l’altre part de l’equació: oferint els bens i serveis necessaris perquè els agents puguin satisfer les seves necessitats.

En España el multiplicador de la despesa pública està al voltant del 2,00 %

Què és Multiplicador del diner? El sistema bancari té la facultat d’incrementar la quantitat de dener que circula en economia, és a dir per cada euro que s’avoca a l’economia quants acaben circulant, és a dir per cada unitat de diner que un banc presta quants euros esdevenen; s’explica fàcilment, ja vaig demano un préstec d’un euros, el banc diposita aquest euro al meu compte, amb aquest euro adquiriré bens i serveis a l’economia, entregant aquest al venedor que ingressarà al seu banc, aquest bans amb aquest dipòsit, sotmès a les restriccions de coeficients de caixa i impostos, prestarà una part, que seguirà el mateix procés, esdevenint en quantitat superior.

Aquest multiplicador es troba també al  voltant del 2,00 %.

Bé, si els economistes tenim aquests dos instruments, la pregunta fàcil és doncs, ja està augmentem el dèficit públic i multipliquem la quantitat de diners, i sortim de la crisis en un vist i no vist. Aquesta és la trampa que vàrem caure en l’anterior crisis, quan el govern de Zapatero, va dissenyar els plans per sortir de la crisis augmentant la despesa pública; què va succeeir? Per què no va funcionar una política fiscal expansiva fent augmentar el dèficit fiscal del 60,00 % del PIB al 80,00 %, sense que tingués una translació amb un augment de taxa d’ocupació la renda nacional. Aquí introduirem els indicadors dinàmics, que bàsicament relacionen dues variables i llurs canvis relatius en vers a temps.

Quins instruments hem d’utilitzar per localitzar aquests indicadors: un el primer és la correlació estadística entre dues variables, el segon és la elasticitat o grau de sensibilitat d’una variable en vers a l’altra.

La correlació estadística ens indica com una variable està vinculada a l’altra, així sí augmento el despesa pública quan disminueix l’atur, correlació negativa; però aquest indicador no és suficient, pel motiu que pot haver-hi moments que està estretament correlaciona i d’altres que no; això va passar a la crisis del 2009. Aquí entrem en l’explicació dinàmica, el grau d’elasticitat va variar, és a dir els canvis introduïts en una variable (despesa pública), no es traduïa en un augment de l’ocupació, és a dir vam entrar en un tram inelàstic de la corba, quina és l’explicació d’això; el dèficit exterior, cada euro gastat en la proporció que es destinava a la importació era cada cop major, és a dir la despesa pública generava un deute interior, però no ocupació.  Es va arribar a la paradoxa que sector en que Espanya era capdavantera, és van arruïnar provocant una demanada exterior d’aquests productes, com és el cas de l’energia solar.

Aquí introduïm l’indicador dinàmica general que en economia es diu propensió marginal a  aquest concepte posa en relació dues variable però no en termes absoluts, sinó en termes relatius, és a dir per cada increment que faig en una variable, quin efecte té la variable desitjada, tenint en compte la progressió en la seva evolució.

Doncs bé quines variables tenen un alt grau de correlació amb les polítiques fiscals i monetàries expansives que els moments actuals requereixen; en primer lloc, penseu per el punt de partida és un als índex d’atur, gran part de la producció està parada, la inflació subjacent està controlada, com aquesta crisis va per barris és possible que augmenti en alguns productes, i d’altres disminueix per diferents raons; disminució oferta o disminució de demanda; exemples, algun té ànims d’anar a fer turisme a ... poden haver diferents productes que es produeixin o no puguin arribar al mercat, per tant pressionaran sobre d’altres (elasticitat creuada de la demanda positiva).  Però en general és possible que ens troben en una situació de deflació.

Doncs, bé quins són els indicadors que en una etapa inicial estaran correlacionats i evolucionaran favorablement a les polítiques fiscal i monetàries expansives: l’atur, el sector exterior, els tipus d’interès i els tipus de canvi.

Ara bé, això pot anar canviant amb el temps, l’elasticitat o pendent de la corba anirà suavitzant, quins serà l’indicador, l’augment del dèficit exterior, és a dir si per cada euro que s’avoca addiciona a l’economia, augmenta el dèficit exterior (balança comercial: exportacions – importacions), vol dir que estem contribuint a generar llocs de treball a l’exterior, no al interior de país. Per tant, cal estar amatent a aquest indicador, quins altres indicador estan correlacionats, la inflació subjacent.

Altres indicadors que cal actuar en política monetària, els balanços dels bancs, i tipus de crèdit que atorguen. Els crèdits al consum no s’han de castigar, però sí que s’han d’estimular els crèdits a les PIMES, i sobre tot seguint un indicador de productivitat, quin serà aquest indicador, el increment de vendes o xifra de negoci per treballador, o millor el increment de la xifra de negoci per l’increment de cada treballador addicional contractat, amb les empreses que puguin oferir aquest indicador positiu, se’ls hauria d’oferir crèdit amb tipus negatius.

Bé fins a aquí la meva humil aportació, espero que serveixi de suport i ajuda en guiar les accions del govern.

Dedicat al Reino de espanya i sobre tot a la República Catalana

POR UN PUNYADO DE EUROS: CORONAVIRUS PARA TODOS

POR UN PUÑADO DE EUROS: CORNAVIRUS PARA TODOS

Hoy sábado 11 de abril, el gobierno va a anunciar el levantamiento de las medidas de confinamiento general, cuál es la razón si todos los técnicos consultados afirman que sería lo más sensato prolongar el confinamiento una o dos semanas más. 

Pues el motivo no puede ser otro la presión que los miembros del gobierno reciben de los agentes económicos. Como economista y experto en empresa reconozco que empresas no pueden sustitir sin su activdad, però menos puede subsistir sin actividad, sin ingresos; però, menos puede subsistir sin la motiviación de sus trabajadores. 

Alguién se ha planteado que motivición va a tener un trabajador que "amenazado" por un ambiente virusrápidos y sus patronos protegidos en sus despachos, van a iniciar sus trabajos? Alguién se ha planteado que ante una amenaza generalizada, el sistema sanitario va a colapsar, no podrán ser atendidos en condiciones por el sistema de salud? 

Alguien ha tenido en cuenta que mientras el sistema esté sobresaturado, otras afecciones no podrán tener la atención que merecen? 

Dónde están los políticos críticos ante esta situación? 

Desisto de España y los poderes políticos fácticos que lo gobiernan, no piensan en el bienestar del pueblo, sinó el enriquicimiento propio: ESTO ES INCONSTINTUCIONAL.

UNA MUESTRA MÁS QUE LA CONSTITUCIÓN (PROSTICIÓN APLICADA) ES UN INSTRUMENTO QUE SE UTILIZA PARA APLACAR A LA POBLACIÓN EN FAVOR DE LOS INTERESES DEL PODERO CABALLERO DON DINERO.

POR UN PUÑADO DE EUROS.

CORONAVIRUS: UNA UNIÓ VÍRICA MORTAL

La falàcia de la UNIÓ D'ESPANYA: UN DEBAT INFECTAT PEL VIRUS

Començo aquest post amb un relat sobre 17 comuns autònoms esfondrats en un pou, entre aquests hi ha uns quants que per la seva circumstància estan preparats i amb força per sortir del pou abans, que l'aigua negui el pou, aquest poden aïllar-se i sortir del pou abans, essent més forts tenen recursos per tirar recursos cordes, menjar, medicaments i respiradors a la resta de comuns esfondrats en el pou. 

Llavors, un il·luminat diu no tots units sortirem millor del pou, mentre l'aigua està negant-los. 

Apliqueu la lògica a aquest relat: tots morts però junts, abans que salvats i estalvis.

SOLUCIONS PER SORTIR DE CRISIS PROVOCADA PEL CORONAVIRUS: PUTTING OUT SYSTEM

PUTTING OUT SYSTEM: UNA SOLUCIÓ PER SORTIR DE LA CRISIS

Començo aquest post amb aquest concepte anomenat "producció fora del sistema" amb la intenció d'oferir un ventall de possibles sortides a la recessió que esdevindrà un cop es superi aquesta pandèmia. 

Què és el PUTTIN-OUT SYSTEM, doncs d'una forma sintètica es podria afirmar que es un sistema de producció domèstic què permetrà agilitzar i adaptar la producció d'una manera molt eficaç i eficient als requeriments que demanda la societat actual: millorant el medi ambient, la qualitat de vida de les persones, automatització i robotització...

Hem vist aquests dies que mitjançant impressores 3D s'ha produït un respirador aquí Catalunya per atendre la creixent demanda de pacients afectats per Covit 19. Multiplicant la producció en diferents punts fins i tot en diferents centres de producció. Si féssim extensió aquesta producció als diferents llars de Catalunya, us podeu imaginar la quantitat d'elements que es podrien produir des de casa sense necessitat d'acudir a un centre de treball; amb sistemes eficients d'oferta i demanda, quants elements nous es podrien produir, com es podria ampliar la quantitat de bens i serveis només amb un ordinador i una impressora en cada llar.

En propers dies desenvolupo aquesta idea.

Definició en Anglès del PUTTING OUT SYSTEM:

Domestic system, also called putting-out system, production system widespread in 17th-century western Europe in which merchant-employers “put out” materials to rural producers who usually worked in their homes but sometimes laboured in workshops or in turn put out work to others.