divendres, 13 d’abril del 2012

Recaptació, dèficit, productivitat i competitivitat


El dilema per recobrar la competivitat considerant necessitats de recaptació per disminuir el dèficit: IRPF versus IVA anversos Seg. Soc.

Aquests dies s’està debatent quin és el conjunt de  mesures més encertada per atendre els compromisos de dèficit, sense malmetre la competitivitat i afectar la productivitat del país. Per això, hi ha que considerar els impostos principals que nodreixen els pressupostos públics: Impost de Societat, Impost sobre les persones públiques, Imposto sobre el Valor Afegit i transmissions, Seguretat Social i impostos especials, entre d’altres.

És evident que la situació econòmica i financera de l’estat Espanyol és delicada, efectuant una succinta descripció dels principals indicadors que estan afectant a l’orientació cap el creixement del desenvolupament de l’economia i creació de treball són els següents:

·       Dèficit públic elevat que obliga a efectuar retallades pressupostàries amb el conseqüent efecte sobre l’endeutament, la qual cosa està fent augmentar la prima de risc i provocant un “efecte desplaçament” de la inversió des del sector privat cap el sector públic, mostra d’aquest efecte el tenim que mentre la prima de risc augmenta, els valors de cotització en els mercats financers dels actius de les empreses disminueix.

·       L’elevada taxa d’atur, que no fa més que agreujar els problemes dels pressupostos públics, gràcies als “estabilitzadors automàtics”. Aquesta pressió sobre els mercat laboral, està provocant una devaluació interna no només en salaris, sinó en el poder adquisitiu del conjunt d’agents de la demanda agregada.

·       Aquesta devaluació interna ha significat una disminució de la demanda agregada, i si disminueix la demanda interna, vol dir que les empreses venen menys, si observem els informes del Banc d’Espanya (http://www.bde.es/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/InformesBoletinesRevistas/BoletinEconomico/12/Mar/Fich/evo.pdf) , observem les següents dades:

o   Disminució de les matriculacions: 3,9%.

o   Decrement del comerç al por menor: 4,7%.

o   Continua la tendència negativa tot i que disminueix la seva desacceleració de les vendes de bens i serveis de consum de grans empreses.

o   Reducció de la producció de bens d’inversió i equipament: 6,5%.

o   Caiguda lliure del sector de la construcció i immobiliari.

o   El ritme de creixement de les exportacions s’alenteix, estem a un 2% quan el darrer trimestre del 2011 era del 5,4%. Influenciat per l’atonia de la UE, tot i que les exportacions extracomunitàries van augmentar un 6,4%. Amb tot la balança exterior –diferència entre exportacions i importacions – permetent que el dèficit comercial es redueixi un 26%, millorant la demanda agregada i conseqüentment el PIB.

o   Pel que fa al turisme remarcar que continua el seu increment, tant en número de visitants (2,7%), com el número de pernoctacions (6,1%), el que ha tingut com a conseqüència un augment de la despesa realitzada pels visitants estrangers del 8,6%.

o   Pel que fa a la balança de pagament on es registren les transaccions financeres – inversions directes, inversions financeres i transferències – enregistra una disminució del 18,2%, reduint el dèficit per compte corrent. Aquesta disminució ha estat motivada fonamentalment per la venda d’actius de deute públic i privat per part dels inversors estrangers (http://www.cincodias.com/articulo/mercados/inversores-extranjeros-sacan-espana-96000-millones-once-meses/20120412cdscdsmer_14/).

o   Pel cantó de l’oferta la producció industrial va experimentar en gener un caiguda del 5,6% , tot i que la tassa d’increment interanual va ser lleugerament positiva. Ara bé, el número de afiliats en la seguretat social va ser negatiu: un 4,2%. El PMI està per sota de 50% el que implica un previsió contractiva de la capacitat productiva

o   Pel que fa als serveis, també tenim un PMI inferior a 50.

o   El mercat de treball en particular la xifra d’afiliats a la Seg. Social va disminuir un 2,6%.

Si analitzem aquestes dades en conjunt des d’una perspectiva dinàmica, és a dir tenint en compte la seva evolució, juntament als resultats del dèficit públic, les tasses d’evolució dels preus i salaris ens adonem del següent:

·       IPC es manté un creixement del 2% en la tassa general de inflació, per rúbriques obtenim els següents resultats:

o   Preus energia: augment del 7,9%.

o   Bens industrials no energètics: 0,1%.

o   Serveis: 1,3%.

o   Aliments: 2,8%

·       El IPC sense energia només va augmentar un 1,2%.

·       L’índex general de preus industrials va tornar a desaccelerar-se, augmentant al 3,6%. La moderació dels preus va ser generalitzada per components, exceptuant els de consum duradors.



Quines són les decisions que s’haurien de prendre per millorar els objectius de dèficit, sense afectar a la productivitat i la competitivitat, és evident que per exemple un descens de les cotitzacions a la Seguretat Social provocaria una millora de competitivitat exterior, rebaixant els costos empresarials i fent més atractives les nostres exportacions, així com també tindria una influència en el sector turístic, fent nos més competitius.

Ara bé, un augment del Impost sobre el Valor Afegit, en el curt i mig termini tindria un efecte positiu en l’economia, així com un increment en la recaptació pública? Considerant l’efecte que tindria en els preus, augmentant aquells bens amb una demanda inelàstica, com podria ser l’alimentació, els bens de primera necessitat i energètics, què el seu consum no depèn del nivell de renda, ja que formen part del consum autònom, ara bé cal dir que molts d’aquests bens especialment els d’alimentació tenen el tipus reduït o superreduït i que signifiquen entre el 5 i el 7% del PIB, només hi hauria un increment de la recaptació per part de l’energia. Tots aquestes aspectes contribuirien a augmentar la despesa dels turistes, un IVA més car permetria incrementar el número de bens i serveis venuts als visitants estrangers.

 Alhora que tindria un efecte negatiu amb la indústria en general, ja que el seu PMI és negatiu, amb la majoria de bens amb una demanada elàstica, es veurien obligats o bé a augmentar preus i reduir demanda, conseqüentment continuar amb l’evolució negativa d’afiliats a la Seguretat Social, o bé a disminuir marges per mantenir preus i producció la qual cosa afectaria al impost de societats, amb la qual cosa si la base imposable és més baixa, vol dir menys quota a repercutir. Un altre indicador és amb un context on el PMI serveis i manufacturer són inferiors a 50, que denoten uns nivells d’activitat i utilització de la capacitat productiva baixos, un augment de les tasses d’IVA significaria un increment de recaptació, alhora que es mantindria neutre sense afectar a l’economia i la millora del atur?

O bé, seria millor augmentar el IRPF per les rendes més altes, que tenen una demanada per definició ineslàstica, ja que només afectaria al component d’estalvi, circumstància que gairebé seria neutra en quan a la demanda interior i exterior?

Per finalitzar aquest anàlisi, la conclusió és la següent: una disminució de les quotes a la Seguretat Social, especialment a aquelles empreses que són exportadores tindria un efecte positiu en la competitivitat, augmentar l’IVA segons la meva opinió tindria un efecte sobre la productivitat interior del país en el curt i mig termini, s’haurà de fer però quan l’economia recobri el to de creixement, i l’augment del IRP és una decisió encertada parcialment, ja que sempre toca pagar més als mateixos, per tant aquí també hi hauria d’haver un equilibri territorial, no pot ser que comunitats en una inflació més elevada, se’ls apliqui unes tarifes més elevades, això s’ha de fer mirar, ja que el que provocarà és que cerquin més subterfugis legals (rendes irregulars, pagaments en espècie, retenció de beneficis...) per eludir la pressió impositiva.

Espero no ferir cap sensibilitat per expressar una opinió que no pot coincidir amb l’expressada per algun col·lega.

Salutacions cordials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada