divendres, 29 de maig del 2020

EINES DE LA CIÈNCIA ECONÒMICA PER PILOTAR LA CRISIS DEL COVID II (2ª PART)



En el post anterior vaig parlar del necessitat de centrar-se en instruments que estimulin la productivitat per poder fer front al increment del dèficit públic  que abocarà a un deute públic insostenible per una economia com la del GOBIERNO DE ESPANYA.

El motiu pel que la PRODUCTIVITAT és essencial rau en un raonament molt senzill: l'increment de productivitat representa que cada treballador aporta més unitats monetàries al PIB, així de senzill; llavors, si aportem més al PIB per treballador, vol dir que es recaudarà més impostos.

Quina és la forma de incrementar la productivitat, algú dirà redueixo el salari dels treballador, algú altre dirà traure un fuet i fuetejar-nos als treballadors perquè treballem més hores per menys salaris, així no arribarem a cobrar la pensió, segurament les extremes dretes més recalcitrants estan pensant amb això. DONCS NO, errada amb majúscules. Tronant al símil del sinistre del vols d'Air France en mig de l'Atlantic; ara mateix hem travessat una tempesta, per evitar que les turbulències trenquessin l'avio tenim els motors a plena potència, hem arribat al punt màxim i l'avió ha entrat en pèrdua, és a dir, que estem caient a plom tot i que tenim la màxima potència.

Què tocaria fer ara quan l'economia està desplomant-se? Doncs, toca redreçar l'avió perquè la potència dels motors puguin impulsar-lo. El mateix passa amb l'economia, en el post anterior vaig comentar que la robòtica i automatització de processos són un instrument de molta vàlua; però des que vaig escriure aquell post fins aleshores, he llegit articles que provocaria acomiadaments massius, per l'efecte substitució home màquina.

Aquest efecte substitució home màquina  no es real, si atenem a l'estructura de costos de les empreses. Totes les organitzacions tenen aquesta estructura de costos:

                                    - Costos fixos
                                    - Costos variables

Si atenem a organitzacions més complexes tenim un altra subdivisió en les dues categories anteriors: costos directe i indirectes. 

Suposem que les empreses es concentren en millorar la seva productivitat mitjançant la robotització i automatització de processos, què serà necessari incrementar els costos fixos, ja que aquesta robotització implica fortes inversions en el conjunt de l'economia, per tant què li passarà a les empreses, que amb una estructura de costos fixos més elevats necessita incrementar la xifra de vendes per assolir el llindar de rendibilitat. LLavors què passarà, algú ha vist que un robot pogui substituir totes les funcions del ésser humà? La resposta és negativa, encara estem molt lluny d'aquest escenari, per problemes de capacitat de processament, problemes de hardware...(The Globotics UPHEVAL from Richard Baldwin).

 Llavors a què conduirà la major robotització: estimularà l'increment del cost variable pel factor.humà. que es complementaria a tot procés de producció.

POLÍTIQUES MONETÀRIES EXPANSIVES VINCULADES A LA PRODUCTIVITAT:

Per que una pol´tica monetària expansiva no condueixi a un augment de preus, per tant a l'especulació;  sinó a un increment de la inversió productiva a  què creieu que ha d'anar vinculat?
doncs els comptes anuals ens ofereixen tres paràmetre que ens permeten dirigir l'increment del crèdit, quins són:

                                 - Increment xifra de negocis.
                                 - Increment dels costos de seguretat Social.
                                 - Increment de la plantilla.

Si aquests tres paràmetre incrementen proporcionalment tenim la certesa que com a societat estem fent els deures, seguint amb el símil de l'avió haurem anivellat el morro perquè els motors desenvolupin la màxima potència i redrecin la caiguda de l'aeronau, perquè torni a reprendre el creixement.


Al GOBIERNO DE ESPANYA I PER UNA REPÚBLICA CATALANA. 

diumenge, 3 de maig del 2020

Indicadors que la Ciència Econòmica ens ofereix per orientar i pilotar la sortida de la crisis provocada pel COVID-19


Indicadors que la Ciència Econòmica ens ofereix per orientar i pilotar la sortida de la crisis provocada pel COVID-19


Iniciem aquest mes de maig  amb les expectatives que estem iniciem les fases de dissecada del confinament que ha obligat a paralitzar les economies de la major part de països del món; un cop sembla que iniciem la cinglera, no es pot evitar pensar amb o els efectes econòmics dramàtics amb que assestarà a les nostres societats, provocant una pertorbació econòmica d’una magnitud tal que dificultarà en gran mesura les lectures dels indicadors econòmics. Si fem un exercici de analogia amb  el pilotatge d’una aeronau, no puc evitar pensar en la catàstrofe que va afectar el vol 447 d’Air France entre Rio de Janeiro i Paris, l’aeronau es va estavellar al bell mig de l’Atlàntic per un problema amb els censors de velocitat ( tubs de Pitot) al travessar una zona de convergència Tropical on les corrents càlides i fredes s’alternen creant grans turbulències que conjuminant amb desorientació dels pilots per una informació contradictòria va provocar que l’avió entrés en pèrdua i es precipités al mig de l’Atlàntic.
Si observem el paral·lelisme amb la situació econòmica actual es poden establir analogies que ens permeten obtenir lliçons per poder aplicar al pilotatge de la nostra economia, tant des de la perspectiva de les palanques i instruments que s’han d’accionar des de l’Estat, com des de la perspectiva de l’empresa.
No hi ha que la pandèmia i la zona de convergència tropical són dos elements pertorbadors dins les rutes que els diferents països han decidit emprendre per atansar els seus objectius. El mateix va succeir aquell dia fatídic, diferents avions que seguien la mateix ruta, van prendre diferents camins la major part van decidir esquivar la tempesta, mentre que el vol 447 va decidir travessar la pertorbació, pots ser pensant que el Airbus A330-203 estaven dotats  amb sistemes (financers , ah! Aquests sistemes pertanyen als països) més avançats fins a les hores. Un cop dins la tempesta l’avió patir diferents dificultats per les turbulències per les quals es va veure afectat, aquesta situació va provocar que els sistemes automàtics desconnectessin passat al modo manual, ja que els programes no estaven preparats per processar una informació tant contradictòria i dispar. I aquí volia arribar, els avions en els que s’han d’impulsar les economies dels Reino de Espanya i la futura República Catalana, estan travessant una pertorbació per la qual els models que inspiren els indicadors econòmics no tenen precedents, afrontem un xoc de demanda i d’oferta. El govern de moment ha fet el mateix que va intentar el pilot de l’avió les palanques dels motors de monetaris i fiscal a màxima potència, per intentar remuntar la pertorbació, per evitar la pertorbacions que podrien partir l’economia.
Tanmateix, què li va succeir al vol 447, va desnivellar l’avió inclinant cap a munt amb motors a màxima potència, com no tenien indicacions correctes, l’avió va anar pujant fins que arriba un punt que no té força, llavors entra en pèrdua, què vol dir que cau a plom. És en la situació en la que ens trobem en aquest moments, el PIB està caient dràsticament: serveis, turisme, indústria... el 70 % del PIB està a zero. El pilot tenia poca experiència i mentre l’avió estava en pèrdua, no entenia el motiu pel qual l’avió es precipitava, quan sembla ser que una simple maniobra de anivellament i reorientar l’energia del motors els hagués salvat. Doncs bé, intentarem oferir instruments que ens permetin orientar l’energia dels motors per poder salvar aquesta nefasta situació.
Les matemàtiques ens ofereixen una sèrie d’instruments que ens permeten calcular indicadors basats en les dades, per intentar accionar sobre les variables significatives, permeten anivellar l’avió i fer-se amb el control per poder orientar l’economia a una zona més tranquil·la i seguir el rumb que ens permeti assolir els objectius.
En un post anterior vaig parlar de derivades i correlació de variables, ara un parlaré de sèries numèriques i com calcular estacionalitat i desestacionalitzar, més endavant parlarem de volatilitats o càlcul d’una mitjana o centre en una dispersió de dades que ens permet saber el grau de variació del centre, en finances la volatilitat s’utilitza per saber el grau de risc que té una determinada acció, és a dir a major volatilitat d’un valor més és la probabilitat que té d’oscil·lar la seva cotització i aquestes variacions poden ser positives o negatives . En pròxims post parlaré de la optimització i econometria, quan els models poden passar de ser homocedàstics a heterocedàstics, és a dir que la seva variàncies dels errors de les variables explicatives no són constants, és dir tenim un caos, els sensor pitot del avió s’han congelat i no ens aporten una informació coherent.
Què ha passat en les dades d’anàlisi ara mateix, doncs que a causa del xoc de demanda i oferta, moltes dades acumulades que ens ofereixen les mitjanes mòbils ens les quals es basen els anàlisi dels indicadors econòmics tant a nivell macro de l’economia d’un país, com micro els KPI (Key permoface indicators), ara mateix ofereixen informacions contradictòries. Per posar-vos un exemple, el Catedràtic d’Economia Aplicada Josep Oliver en el seu anàlisi que va fer el dia 1 de maig, va comparar les dades d’increment de l’atur en aquesta situació amb les del 2008. Per tant, què vull dir, que ara mateix les dades estacionalitzades i desestacionalitzades, per obtenir aquest KPI, mai s’han considerar històrics recents, s’han de tenir en compte períodes en que la caiguda del PIB ha estat similar, el 2008 podria servir tot i que no per totes les situacions.
Un altre factor a tenir en compte és la caiguda del volum, molt important, ja que al igual que passa en la finances, les variacions dels indicadors és a dir la seva volatilitat, pot ser ara mateix molt més elevada, ja que a volum més baixos, la variacions podem ser molt més elevades, inferint conclusions incorrectes amb el pilotatge de les nostres economies; per tant, el nivell de risc o oscil·lacions de demanda pot ser deteminant alhora d’inferir que entrem en una espiral alcista, quan la tendència no és aquesta ja que l’avió va una potència i inclinacions inadequada.

Bé, amb tota la modèstia i humilitat, no pretenc més que inspirar una guia als autèntics heroics d’aquest país, els nostres treballadors i treballadores i els nostre empresaris que lluiten cada dia per aconseguir mantenir llurs aeronaus al aire i aconseguir assolir els seus objectius.

AL REINO DE ESPAÑA I PER UNA REPÚBLICA CATALANA.