dijous, 30 d’agost del 2012
divendres, 24 d’agost del 2012
Del latifundi al minifundi: una connexió d’altra velocitat
|
Q
|
uan estudiava Física i Química
durant el batxillerat, recordo que un corrent elèctric s’estableix quan els
electrons (càrrega negativa dels àtoms) generats mitjançant un camp magnètic es
desplacen a través d’un fil conductor des d’un pol negatiu a un positiu per
diferència de potencial. Doncs bé, aquest conglomerat de països que formen la
Unió Celti-Ibèrica de comunitats cafeïnades, on hi ha camp magnètic que genera
càrrega negativa que flueix a gran velocitat cap els pols negatius, generant un
corrent d’alta velocitat està a punt de saturar el seu nucli per la histèresis
induïda per una diagnosis errònia de la composició dels materials del nucli.
Els problemes s’ha de solucionar
des de les arrels, no amb remeis superficials que només tenen com efecte aturar
momentàniament la inflació. En aquesta confederació de comunitats cafeïnades,
tenim una diferència de potencial de molt altra velocitat (abreujarem a partir
d’ara amb AVE), formades per materials latifundistes i minifundistes. I ara
torno als meus estudis de batxillerat, segons em ve a la memòria (tot i haver
estudiat amb continguts històric i geogràfics generats en temps del gran pare
dictador del que els polítics actuals –esquerres i dretes- són hereus); una de
les causes de l’endarreriment d’aquesta confederació de comunitats
descafeïnades, ha estat les formes d’organització tant de la terra com del
treball, clarament ineficients, com han estat els latifundis i minifundis, que
provoquen unes estructures poc productives per alimentar aquesta diferència de
potencial del corrent que flueix des entre dos pols positius i negatius,
provocant grans onades de migracions d’elements positius i negatius sense
desnaturalitzar la composició dels nuclis; aquestes estructures productives
tenen uns cicles d’histèresis clarament saturables, tot i tenir un fil conductor
(AVE) de molt alta velocitat, el potencial generat pels motors amb nuclis de
cicle d’histèresis curt fan que quedin saturats, amb el risc que indueix a
provocar un curt circuït per no poder absorbir tot aquest potencial.
Per tant doncs, construint línies
de molt altra velocitat, sinó no hi ha un canvi de l’estructures dels nuclis d’aquests
pols negatius, per transformar-los en positiu, permeten que flueixi el corrent
d’alta tensió sense que es col·lapsi el sistema; connectant-los amb els
corredors necessaris perquè arribi el corrent amb la intensitat necessària
perquè el nucli d’aquesta estructura no es saturi, i el motor que acciona pugui
fer el treball necessari per desenvolupar la màxima força i velocitat. Per tant, no per molt córrer arribaran més
lluny, sinó es tracta de córrer a la velocitat necessària per que el cicle d’histèresis
no es saturi i el motor pugui desenvolupar la màxima força del seu potencial.
Moltes gràcies per llegir-me.
Del latifundi al minifundi: una connexió d'altra velocitat
Els conceptes físics d'histèresis, diferència de potencial i corrents d'electrons, ens poden utilitzar com envidència empírica de les composicions i estructures que configuren els diferents nuclis de comunitats autònomes de la Unió celtíbera descafeïnada.
Prémer aquí per veure document
Prémer aquí per veure document
divendres, 3 d’agost del 2012
Una aproximació a les perspectives sobre els futurs i els preus dels cereals.
Amb relació a una pregunta que em va un estudiant formular, sobre una sequera als EEUU podria
fer augmentar el preu del blat, vaig contestar entre d’altres argumentacions
que els futurs et podrien donar una resposta, he trobat aquesta plana on podràs
localitzar tota la informació sobre cotitzacions de matèries primeres i llurs
futurs:
Per què entenguis una mica com
funciona el mercat mundial dels cereals, en el teu anàlisi has d’identificar
qui són els principals productors: EEUU, Rússia i Argentina, entre d’altres.
Altrament, tu ho saps millor que
jo el blat i els cereals en general, és un producte que es pot emmagatzemar
durant anys, per tant es pot comprar quan el seu preu és baix per vendre’l quan
augmenta.
També hi ha mercats organitzats
on aquesta mercaderia cotitza segons paràmetres d’oferta i demanda, aquestes
oferta i demanda es veu condicionada per un factor especulatiu (en sentit
positiu), el qual provoca que dins la pròpia oferta i demanda hi hagi un
component no destinat al consum, sinó que prové de decisions en vers a
expectatives; aquest component és positiu, ja que provoca una oscil·lació en el
preu, motivat per situacions en les que l’oferta disminueix o bé la demanda
augmenta, com pots llegir en el següent article:
-
http://www.cincodias.com/articulo/mercados/futuros-trigo-disparan-ee-uu-suspender-rusia-exportacion/20100805cdscdsmer_12/
(vigila que aquesta notícia és del 2010).
Per tant, el component
especulatiu malgrat que en moltes ocasions se’l culpabilitza de l’encariment
dels preus, el que està fent és evitar oscil·lacions encara majors dels preus,
tant a la baixa com a l’alça, una situació de sobre oferta que faria disminuir
els preus per sota els costos de producció, provocaria que molts productors
deixessin de cultivar aquest cultiu per passar-se a un altre on té millors
expectatives, generant un gran augment pel següent període perquè disminuiria
l’oferta; en canvi, si quan el preu està baix, els especuladors entren en el
mercat, augmenten la demanda, facilitant que els preus no tingui un descens
tant abrupte, molts productors poden continuar produint en anys següent; i
l’inrevés, una previsió de disminució d’oferta, aquest blat emmagatzemat en
èpoques de preus baixos, facilita que quan entra al mercat no augmenti tant; el
resultat és: per una banda una producció
més regular i les oscil·lacions dels preus són molt més suaus, com pots llegir
en l’article:
Quina és la situació actual del mercat mundial, primer anem
a confirmar la meva conjectura inicial amb una radiografia de productors i
importadors globals de cereals:
Segons aquesta informació t’adonaràs que EEUU és el
principal exportador mundial amb una quota del 30% del blat de moro i blat,
seguida de la UE amb un 9%, Canadà un 8%, Ucraïna un 7,5%, Argentina un 7,5%,
Rússia 7,3% i Austràlia 6,8%.
Què succeiria amb el preu
mundial si el màxim productor mundial de cereals EEUU, suspengués les
seves exportacions o bé reduís la quantitat exportada, que de fet va succeir
durant l’administració Bush quan el preu del petroli va atansar els 168 dollars
el barril (veure article annex 1: http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&frm=1&source=web&cd=6&ved=0CIgBEBYwBQ&url=http%3A%2F%2Fwww.centrodenavegacion.org.ar%2Fnovedades%2Ffeb2007%2FOjo%2520con%2520el%2520biocombustible.doc&ei=lpEbUPb1NsXLhAezqIHoCA&usg=AFQjCNE7aI5q6jNry7qWpiAZuWlp68S84Q&sig2=bqTQo9FX2Iwn6bHwunYPEw
)?
Doncs t’ho resumeixo amb la següent gràfica:
En primer lloc, del article se’n desprèn que entre un 25% i
un 50% de la producció de cereals se’n va destinar a la producció de
biocombustibles, això significa en termes mundials un reducció de la seva
capacitat d’exportació d’entre
aproximadament d’una tercera part. Per tant, la gràfica quedaria de la següent
forma (no s’ha utilitzat dades reals, per una anàlisi més detallats hauríem de
prendre dades reals, per elaborar les gràfiques i obtenir graus de senilitat o
elasticitat per saber els pendents d’oferta i demanda).
Com pots veure (tot i que el gràfic està al revés, ja que
s’hauria d’invertir, però he aprofitat un gràfic que tenia fet), doncs com pots
observar el preu mundial augmenta.
Aquest efecte és a curt termini, ja que com molt bé saps, un
preu mundial superior, és un incentiu a una major producció, molts països
transformen els seus conreus cap aquest tipus de cultiu augmentant la producció
i transformant la seva importància relativa dins la distribució del comerç
mundial, no he trobat dades actuals, però n’estic segur que ha canviat en els
darrers anys; fent una estimació personal, estic segur que Argentina i Brasil
han augmentat la seva producció i importància relativa, juntament amb Rússia,
Ucraïna i la EU; com reflecteix l’article sobre la sequera a Rússia que ha
tingut un important repercussió amb el preu dels cereals, o bé les restriccions
que la UE ha promulgat contra les importacions Argentines a rel de la
nacionalització de IPF.
Per tant, com pots veure la situació i perspectives dels
mercats de cereals en general i del blat en particular han canviat en els
darrers anys; el que implica que una sequera a EEUU, ja no és tant determinant
en el preu mundial, sens dubte pot tenir efectes, però no són tant importants
com ho van ser en el passat, quan era el principal productor i exportador
mundial. Tot i això, s’hauria de fer una anàlisi molt més acurat cercant dades
de sèries històriques per tal d’observar quines són les perspectives reals.
Annex 1:
Ojo con el biocombustible: Los peligros del
etanol
POR JAVIER BLAS
El autor -en su Blog
de la OPEP- plantea una visión diferente sobre la producción de biocombustibles
para sustituir el crudo.
LONDRES (
Expansión). En un cínico diálogo en la serie 'The Wing West'
(Warner Channel), el candidato demócrata a la presidencia de USA, Bob
Russell, discute con su jefe de gabinete, Will Bailey, sobre si apoyar o no los
subsidios para el etanol justo antes de un discurso en Iowa, el Estado del maíz
por excelencia en USA.
-Se necesita más petróleo para transportarlo,
cultivarlo y fertilizarlo del que ahorramos con el -argumenta Russell.
-¿Señor, no estará pensando en cambiar el
discurso?
-No te preocupes. No soy un suicida. Voy a hacer
la promesa [de apoyar los subsidios si es elegido Presidente].
Con Iowa jugando un papel clave en las
primarias estadounidenses -en la campaña de 2008 será el 1er. Estado en elegir
a un candidato- pocos políticos se atreven a cometer el suicidio de no apoyar
la mezcla de subsidios, maíz y etanol.
En la campaña de 2004, sólo el
republicano-centrista John McCain lo hizo, con resultados negativos.
El cinismo de 'El ala oeste de la Casa Blanca'
en su episodio de la sexta temporada 'King Corn' ['El rey maíz'] es clave para
entender otro punto de vista sobre el discurso sobre el estado de la Unión de
2007 de George W. Bush, en el que el Presidente de USA respaldó un
drástico incremento en la producción del etanol como contrapeso a la
"dependencia del petróleo extranjero".
Bush ha prometido que USA producirá en 2017
alrededor de 35.000 millones de galones [3,78 litros por galón] de etanol al
año, frente a los actuales 5.000 millones. La nueva cifra quintuplica el
objetivo de 7.500 millones marcado hasta ahora para 2012. La mayoría del etanol
en USA utiliza maíz, soja y otros cereales como materia prima.
"Durante demasiado tiempo nuestra nación
ha dependido del petróleo extranjero", dijo Bush en su discurso. "Y
esa dependencia nos hace más vulnerables a regímenes hostiles y a los
terroristas, quienes pueden provocar grandes disrupciones al trasiego de
petróleo, elevar el precio del petróleo y causar un grave daño a nuestra
economía".
El anuncio de Bush representa un paso más en
una política que ya tiene casi 3 décadas.
Desde 1978, con la ley de fiscalidad
energética [Energy Tax Act], USA ha subvencionado la industria del etanol. Los
simpatizantes de la industria, entre los que se encuentran los granjeros que
cultivan el maíz, aseguran que el etanol es un sustituto de la gasolina que
ayuda a reducir la dependencia energética y mejora el medioambiente.
Sin embargo, existen grandes dudas de que ese
sea el caso. La Agencia Internacional de la Energía, por ejemplo, señala en su
reciente 'Perspectivas Energéticas Mundiales 2006' que la fabricación del
etanol consume el equivalente a un 80% de la energía que genera y apenas reduce
las emisiones contaminantes.
"Las cosechas tradicionales, como maíz y
otros cereales, [...] requieren de tierras de cultivo de primera calidad y un
uso substancial de fertilizantes y pesticidas químicos", dice la agencia.
Y añade: "La producción de esas cosechas aumentará la competencia mundial
por tierras arables, aumentará la presión para convertir bosques en campos, y
elevará el precio de los alimentos y los piensos".
De hecho, el precio del maíz en Chicago se ha
duplicado en los últimos doce meses, hasta alcanzar un máximo de 10 años. En
España, el precio al por mayor del trigo ha subido un 30%. Tal es la subida,
que se ha acuñado el término 'etanoinflación' para definir el incremento del
precio de alimentos básicos debido al consumo de cereales para la fabricación
de etanol.
Muchos temen que de seguir así, se producirá
una batalla entre quienes quieran usar el maíz para fabricar combustibles a
base de etanol y quienes pretendan continuar usando el maíz como alimento.
De hecho, para lograr los objetivos de Bush y
suponiendo que la mayoría del incremento de la producción de etanol tenga como
material prima el maíz, se estima que será necesario plantar otros 30 millones
de hectáreas de nuevos campos con ese vegetal.
Hoy, los campos de maíz en USA ya ocupan 32
millones de hectáreas, por lo que para doblar la superficie u otros cultivos
serán desplazados o será necesario convertir más bosques en campos.
"El mayor desafío será lograr la
creciente cosecha necesaria para aumentar la producción de etanol", dice
Kevin Norrish, de Barclays Capital en Londres.
"La agricultura intensiva requerida para
lograr las cosechas extras difícilmente se puede considerar como 'verde'. De
hecho, la producción de etanol a partir del maíz es intensiva en energía y
menos eficientes que otras formas, como la producción a partir de caña de
azúcar".
Norrish estima que hoy en día el 25% de la
producción estadounidense de maíz se destina al etanol y que esa cifra subirá
en diez años al 60% si los planes de Bush salen adelante, lo que provocaría
dramáticos incrementos en el precio del maíz.
Otros estudios, como el de Alexander Farrell
en 'Science' son algo más positivos, pero aún así destacan que hoy en día la
fabricación de etanol consume un mínimo de un 77% de la energía que luego
libera y, en algunos caso, hasta el 94%. En cuanto a las emisiones, Farrell
señala que el ahorro es de entre el 6% y el 23% con respecto a la gasolina.
Todo podría cambiar si se produce un avance
tecnológico que haga competitivo el denominado -etanol-celulosa-, que se podría
obtener de desechos orgánicos. Pero nadie espera que ese avance se produzca,
como pronto, hasta 2015 ó 2020.
Paul Sankey, de Deutsche Bank en Nueva York,
ve problemas similares: "La mitad del objetivo de producción depende de
una tecnología (etanol-celulosa) que hoy en día es increíblemente cara".
¿Cómo ha sobrevivido la industria del etanol
hasta ahora con todo en contra? Ayudas fiscales. Grandes ayudas fiscales. Cada
galón de etanol recibe una ayuda fiscal de alrededor de US$ 0,50, que según el
grupo 'Taxpayer for common sense', que vigila el uso de los impuestos en
Washington, "sólo tiene un propósito: impulsar artificialmente la
producción de maíz y etanol".
De hecho, el argumento de que la producción de
etanol tiene algo que ver con la defensa del medioambiente y no con la
protección de los políticamente influyentes granjeros del maíz y la industria
del maíz se viene abajo al comprobar que USA grava con un arancel de US$ 0,54
por galón la importación de etanol extranjero.
"Esto muestra
a las claras que la política sobre etanol está enfocada a apoyar la producción
doméstica de maíz y etanol que a proveer a los ciudadanos de un combustible
barato y eficiente", dice 'Taxpayer for common sense'.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)