Del latifundi al minifundi: una connexió d’altra velocitat

Q

uan estudiava Física i Química durant el batxillerat, recordo que un corrent elèctric s’estableix quan els electrons (càrrega negativa dels àtoms) generats mitjançant un camp magnètic es desplacen a través d’un fil conductor des d’un pol negatiu a un positiu per diferència de potencial. Doncs bé, aquest conglomerat de països que formen la Unió Celti-Ibèrica de comunitats cafeïnades, on hi ha camp magnètic que genera càrrega negativa que flueix a gran velocitat cap els pols negatius, generant un corrent d’alta velocitat està a punt de saturar el seu nucli per la histèresis induïda per una diagnosis errònia de la composició dels materials del nucli.

Els problemes s’ha de solucionar des de les arrels, no amb remeis superficials que només tenen com efecte aturar momentàniament la inflació. En aquesta confederació de comunitats cafeïnades, tenim una diferència de potencial de molt altra velocitat (abreujarem a partir d’ara amb AVE), formades per materials latifundistes i minifundistes. I ara torno als meus estudis de batxillerat, segons em ve a la memòria (tot i haver estudiat amb continguts històric i geogràfics generats en temps del gran pare dictador del que els polítics actuals –esquerres i dretes- són hereus); una de les causes de l’endarreriment d’aquesta confederació de comunitats descafeïnades, ha estat les formes d’organització tant de la terra com del treball, clarament ineficients, com han estat els latifundis i minifundis, que provoquen unes estructures poc productives per alimentar aquesta diferència de potencial del corrent que flueix des entre dos pols positius i negatius, provocant grans onades de migracions d’elements positius i negatius sense desnaturalitzar la composició dels nuclis; aquestes estructures productives tenen uns cicles d’histèresis clarament saturables, tot i tenir un fil conductor (AVE) de molt alta velocitat, el potencial generat pels motors amb nuclis de cicle d’histèresis curt fan que quedin saturats, amb el risc que indueix a provocar un curt circuït per no poder absorbir tot aquest potencial.

Per tant doncs, construint línies de molt altra velocitat, sinó no hi ha un canvi de l’estructures dels nuclis d’aquests pols negatius, per transformar-los en positiu, permeten que flueixi el corrent d’alta tensió sense que es col·lapsi el sistema; connectant-los amb els corredors necessaris perquè arribi el corrent amb la intensitat necessària perquè el nucli d’aquesta estructura no es saturi, i el motor que acciona pugui fer el treball necessari per desenvolupar la màxima força i velocitat.  Per tant, no per molt córrer arribaran més lluny, sinó es tracta de córrer a la velocitat necessària per que el cicle d’histèresis no es saturi i el motor pugui desenvolupar la màxima força del seu potencial.

Moltes gràcies per llegir-me.