Eines que ens aporta la Ciència Econòmica per combatre els efectes del COVID: augment despesa pública amb una perfecta mobilitat de capitals, efectes sobre la balança comercial i l’increment de la renda i en el mercat laboral.

 

El procés de negociació del Gobierno de España amb la UE per aconseguir fons (140.000,00 milions),  una part en forma de transferències directes (72.700,00 euros) i l’altra part en forma de crèdits, ha estat una negociació llarga i feixuga, no absent de polèmiques i tripijocs entre els diferents agents interpel·lats, ja sigui a nivell de governs en l’àmbit europeu, ja sigui motivat per diatribes entre partits polítics que configuren l’arc parlamentari del Regne d’Espanya.

Prescindint de la picabaralla política i centrant-nos en l’àmbit estricament tècnic per tal d’analitzar els efectes macroeconòmics que implicaran les mesures adoptades en el Consell d’Europa.

Del anàlisis de la situació global contingudes en el informe sobre les Previsions Econòmiques a Europa, obtenim la situació de les següents variables:

-          La previsió de contracció del comerç mundial serà del 11 ½ %.

-          Les polítiques expansives dels principals bancs centrals provoquen un augment de la liquiditat global, aquesta liquiditat global s’aboca a economies emergents i Europa, en la certa de rendibilitats més elevades, tot i assumir major risc.

-          Europa és receptora en part d’aquest liquiditat, ho demostra per l’apreciació del Euro respecte al Dòlar, el Yen i el Yuan.

-          La moderació dels preus de l’energia està propiciant un control dels preus a Europa, malgrat les polítiques fiscals expansives.

Amb aquest context, si analitzem en quin escenari macroeconòmic ens trobem, es podria dir que ens trobem enfront una perfecta mobilitat de capital i tipus de canvi flexibles. D’acord amb aquestes premisses els economistes sabem que l’eficàcia de les polítiques fiscals expansives és nul·la o gaire bé imperceptible, per tant aquesta polítiques ens condemnaran a coexistir amb un tipus d’interès que s’igualin al tipus d’interès mundial, que ve marcat per les rendibilitats dels països emergents i altes taxes d’atur, amb un descens de la renda per càpita sobre tot a les economies perifèriques més afectades per la pandèmia.

 

QUÈ S’HA DE FER?

 

A falta de fer una anàlisi molt més rigorós, la meva idea és que el BCE ha d’actuar comprant més deute privat i públic, ha de permetre tipus d’interès negatius al finançament d’aquelles empreses que augmentin la seva productivitat, i aquesta productivitat tingui en compte no només la factors interns, sinó també externalitats (economia verda = green new deal).

Com pot una empresa demostrar que està augmentant la seva productivitat? Molt fàcil, existeixen tres paràmetres fàcils de controlar: la xifra negocis, despeses personal i/o número de persones contractades i cost de la Seguretat social. El motiu perquè aquests tres paràmetres ens ajudaran: si una empresa augmenta la xifra de negocis, augmenta la despesa de personal, vol dir que és més competitiva i s’està expansionant, sigui quina sigui la seva estratègia: lideratge en costos o diferenciació de producte.

 

Si a nivell europeu aconseguim millorar la productivitat, serem més competitius, si som més competitius, malgrat escenaris amb Euro apreciat, per l’atracció de capital i polítiques fiscals expansives, podem augmentar el nivell de renda i millorar l’atur, compensant els efectes negatius que han delmat l’economia Europea.

 

L’altra opció que tenim és que el Banc Central Europeu operi perquè el tipus de canvi sigui fix, però aquest situació implicarà una reducció de reserves.

 

 

AL CORRUPTE REGNE D’ESPANYA PER UNA REPÚBLICA CATALANA.