diumenge, 16 d’octubre de 2011

Instruments per la innovació:
Tecnologia Web 2.0

Els nous instruments que s’incorpora per la implantació de la nova tecnologia Web 2.0, implica una transformació en el flux i sentit de la informació, ja que aquestes noves eines permeten la interacció, la multi direccionalitat i l’acumulació del les fonts de creació de coneixement. Els nous instruments (wikis, blocs o quaderns de bitàcoles, sistemes de sindicació, dipòsits d’arxius multimèdia...) que ens ha aportat, tenen la facultat de poder editar informació, alhora d’emetre-la cap a tercers; és a dir, és un sistema que es retroalimenta a si mateix, oferint una interacció entre la informació - coneixement que té com a resultat una visió molt més amplia, veraç, complerta i real de l’objecte o concepte tractat.



El contingut d’aquest treball intentarà descriure detalladament com aquests instruments que permeten la construcció col•laborativa del coneixement, podem ser utilitzats i aprofitats per innovar en el si de qualsevol organització o institució i així acumular experiències, situacions, opinions, fets i successos... que aniran configurant una realitat amb tots els seus matisos i peculiaritats, d’aquesta forma pot ser consultada, analitzada i tractada, i així poder actuar sobre aquesta conduint-la en la direcció més adequada. No hem d’oblidar mai que innovar en qualsevol de les seves vessants (nous procediments per obtenir un producte, millora dels processos, millora del producte o servei, nous productes o serveis...), s’han d’orientar en tot moment als usuaris que faran ús del producte o servei, és a dir al mercat de possibles consumidors d’innovació; no té cap sentit fer un esforç per aconseguir una nova fita o objectiu de coneixement sinó disposem d’un univers o conjunt d’usuaris rellevant a qui els hi representi un benefici o valor afegit, els avenços aconseguits per aquest procés, assolint un nou estadi de coneixement.



A l’article anterior vàrem fer esment al binomi Saber fer - coneixement, com un dels eixos fonamentals que permeten avançar a les organitzacions i les institucions en un entorn en constant evolució, on les transformacions tecnològiques, socials i econòmiques, provoquen canvis que fan emergir i submergir noves necessitats de productes i serveis, com si es tractés d’un estat d’efervescència i de constant ebullició, el resultat és l’auge de nous productes i serveis i/o sectors de l’activitat, així el declivi, obsolescència i/o disfuncionalitat d’altres. La font d’energia que permet revolucionar aquest motor de progrés és l’augment de la qualitat i quantitat del saber fer a través coneixement i com incrementar aquest a través d’aquell, a més l’impuls fa precipitar els esdeveniments amb una major rapidesa, per tant és gairebé una obligació la implantació d’aquests sistemes d’informació i organització per no perdre’s el tren de la modernitat i el progrés, tenint els efectes següents segons indica Ignacio Lamarca, en el seu article “Innovació i oportunitats de negoci a l’empresa del segle XXI”: els cicles d’innovació són cada vegada més curts, el temps d’exclusivitat o avantatge competitiu dels productes en el mercat són així mateix més curts, la transparència en la cadena de valor és més nítida, la informació i els fluxos financers es mouen d’una empresa a l’altra amb major facilitat, es produeix una major convergència entre sectors, produint situacions competitives facilitades per les noves tecnologies...”. Es desprèn del que s’ha dit que la velocitat del cicle innovació – producte o servei resultant – mercat s’accelera cada cop a una major velocitat causat per la implantació d’aquests nous sistemes de coneixement basats en la tecnologia Web 2.0.
El catalitzador capaç de potenciar aquests dos pols es concreta amb que el flux d’informació sigui multidireccional i pugui alimentar-se des de qualsevol font capaç d’oferir informació que permeti l’enriquiment del coneixement, plasmant explícitament les experiències i successos que esdevenen en les tasques o rutines que es duen a terme en qualsevol procés de treball i confecció de productes i/o serveis, conjuminant aquesta acumulació de coneixement, permeten l’adaptació i la creació de nous processos, procediments, productes i/o serveis; podríem afirmar que és el mecanisme que actua com a potenciador entre la innovació i el binomi saber fer – coneixement, accedint a nivell superior com a resultat d’aquesta interrelació. Tanmateix, aconseguir aquesta fita superior també necessita d’un procediment i/o procés on s’hauran d’utilitzar unes eines que facin possible aquesta dinàmica, aquests instruments que actuen com a catalitzadors són els Wikis, els quaderns de Bitàcola o blocs, el porta foli electrònic, les xarxes socials... En definitiva el que podríem anomenar com “software social” aplicat a la innovació o la millora contínua nodrida per aquest flux d’informació, empenyent l’organització cap a un estadi de permanent evolució i canvi, inserint aquesta cultura en el seus membres i facilitant la incorporació de nous mètodes de treball basats en la creació - edició de nova informació que donarà lloc a l’obtenció de nous coneixements que emanen tant des de l’interior com de l’exterior de l’organització i on poden participar tots els estaments d’aquesta aportant la seva experiència i iniciativa, i facilitaran el procés de millora contínua al motivar la implicació en el procés de construcció de coneixement, ja que alhora que són emissor d’informació facilitaran el flux, també reben un retorn en forma coneixements més actualitzats.



El pas següent és fer una descripció d’aquest instruments, centrant-nos en les especificitats de dos d’aquests catalitzadors del flux d’informació que ens porten cap el progrés i la millora contínua, a través de la creació, edició, la col•laboració i la comunicació que en un entramat de persones i idees poden circular en vers a un propòsit concret en l’organització.


Wikis i blocs: cèl•lules interactives:

La construcció de coneixement a través de la col•laboració genera un flux d’informació multidireccional que té com a resultat l’optimització i la millora d’aquest a través de l’acumulació d’experiències i situacions originades, ja sigui per les tasques que requereixen un procés determinat, ja sigui pel que es sap d’un producte o servei; la combinació de tots aquest aspectes citats anteriorment es poden reflectir en suports que permeten l’agregació de conceptes, el resultat de l’anàlisi d’aquests pot derivar en noves formes de coneixement; el qual es manifesta en molts àmbits i nivells inter relacionats: científic, empresarial, comercials, culturals, humans, geogràfics... La xarxa pot unir tots aquests factors per configurar un nou coneixement que ens pot dur a l’aplicació de productes i serveis nous i/o millorats que assoliran noves fites de benestar a la societat. Un exemple el podríem il•lustrar amb un procés productiu, ja sigui d’un producte o servei, implantat en dos centres geogràficament diferents; a través d’una anàlisi comparatiu es detecta que un centre “A” requereix menys unitats de recursos (humans, energètics, matèries primeres, capital...) que el centre “B”; llavors a través de l’acumulació experiències detectem que l’augment d’eficiència de “A” ha estat motivat per una acumulació de factors i experiències que han derivat en un estalvi de recursos, és a dir hi hagut una agregació de coneixement suficient com per facilitar que del anàlisi efectuat, s’hagi permès un estalvi del recursos.
Al igual que els àtom configurem l’estructura de la matèria, a través de la seva estructura interna (nucli més electrons), conjuminat amb la naturalesa de l’enllaç que determina la unió d’aquells, obtenim com a resultat les diferents substàncies o matèrals. Coneixent aquesta estructura, la podem alterar amb la finalitat de produir-ne de nous, aplicables a qualsevol producte o servei. Efectuant un paral•lelisme entre els estats de la matèria i el procés de creació del binomi saber fer – coneixement ens adonem que si tenim els instruments que ens permeten copsar un realitat determinada amb tota la seva casuística a través de l’acumulació de coneixement per part de tots els factors que intervenen amb aquesta, les variacions que efectuem seran molt més encertades i gaudiran d’un grau d’incertesa menor en vers als objectius o propòsits que ens determinem, el que ens permetrà experimentar canvis amb molta més precisió i resultats molt més elevats.

Podem considerar els Wikis i els blocs com els electrons que circulen al voltant del nucli format pel binomi saber fer – coneixement, cada àtom d’informació configurarà una cèl•lula amb una estructura homogènia determinada d’informació , unida a d’altres cèl•lules obtindrem com a resultat un teixit o xarxa que través de les seves propietats tindrà unes funcions diferenciades d’altres.

1. El wiki cèl•lula oberta i àvida de coneixement

La funció dels wikis és acumular coneixement a través de les aportacions que poden ser anònimes mitjançant un document mode(com és el cas de la wikipedia) o bé thread mode (per exemple els porta folis com Google docs) que permeten firmar les aportacions efectuades. El tret definitori d’aquests fluxos d’informació és la seva obertura a un públic més ampli i general, on la informació que pot ser editada, modificada i consultada per col•lectius molt extensos i indeterminats, els configuraran un teixit molt més permeable i amb components heterogenis, obtenint una estructura amb unes relacions diferencials, resultant un flux d’informació molt més rics, però amb una naturalesa molt més general. És a dir, els wikis degut al seu grau d’obertura no poden contenir informacions sobre configuracions de teixits interns, ja que la pròpia estructura que el forma, no té coneixement del saber fer; en canvi, sí que té un coneixement molt més exhaustiu del entorn i les relacions que s’hi estableixen, és a dir del que podríem definir seguint el símil que estem aplicant: teixits externs.
2. Els blocs: cèl•lules de teixits interns

L’univers dels blocs és més restringit en quan a l’edició i la divulgació. És un mitjà molt més individualitzat de creació – edició – divulgació, el que implica que té una estructura molt més restringida i impermeable que li permet contenir informació de caire més intern per tractar-la i transformar-la per així vessar-la cap d’altres òrgans perquè realitzin la seva funció. Aleshores, les característiques que determinaran la configuració d’aquests teixits seran molt concretes i restringides a l’àmbit particular i les relacions amb el seu microentorn, tot i que també poden rebre fluxos d’informació exteriors que en determinaran el producte o servei concret que s’elabori. Els blocs també permeten la interacció i una construcció col•laborativa de coneixements, però l’abast és molt més concret, l’univers no és tant obert, es tracta d’un teixit corresponent a un òrgan intern, que té una dimensió més concreta.

Bibliografía
Article: Innovació i oportunitats de negoci a l’empresa del segle XXI, Ignacio Lamarca. Publicat al llibre “Innovació” amb patrocini de l’ACCID i CIDEM.

Trabajos citados
Article: “Herramientas para la colabaración en la enseñanza superior: Wikis y blocs”. Por Isabel Mª Solano Fernández y Isabel Gutiérrez Porlán.
Article: “Aprendizaje 2.0: web social, interacción y Educación” por Melchor Gómez García y Ángeles Gutiérrez García

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada