divendres, 23 de setembre de 2011

Especulació versus perversió: els mercats imperfectes


Hola a tots,

M’agradaria fer un breu comentari aquest article escrit per Juan Ramón Rallo (veure article), fent un enaltiment de l’especulació. En primer lloc, avui per avui qualsevol professional amb un mínim de coneixements d’economia, no posa en dubte l’activitat especulativa des de la seva perspectiva etimològica, de fet una de les funcions dels professionals de l’economia rau en observar, analitzar, ponderar o avaluar les variables que repercutiran en escenaris futurs l’evolució de la variable independent, seguin aquesta en forma de preus d’accions, rendibilitat d’una inversió, evolució de la xifra ventes, els preus de les matèries primeres... Per tant, un component de la nostra feina és especular, etimològicament parlant, és a dir observar amb molta atenció com evolucionen les variables depenent per prendre les decisions encertades que ens ajudin a optimitzar els resultat de les organitzacions a les quals formem part.
Jo penso que fins aquí, la funció especulativa dels mercats està molt ben assumida i entesa . Ara bé, la descripció conceptual que fa en Juan, per cert és de llibre, alhora d’aplicar-la a la realitat dels mercats no acaba de ser tant eficient com ell proposa, equilibrant de forma òptima oferta i demanda (preus i quantitats demandades i ofertes) en l’espai i en el temps. Ja que en el seu anàlisi oblida que hi ha factors que poden distorsionar aquestes lleis, pel que s’anomena “poder de mercat” o “capacitat d’influència”; és a dir, quan determinats agents amb influència provoquen distorsions en els mercats, per tal d’obtenir un lucre, legítim altrament, però que aquest pot provocar turbulències als mercats reals de bens i serveis, que afectin al funcionament normal del mercat; és quan aquesta activitat és letal pel creixement econòmic, és a dir té efectes negatius que contrauen l’activitat en contra d’expandir-la. Un exemple, penso que pot clarificar la meva exposició, si nosaltres son titulars d’unes accions d’una companyia dels sector de l’automoció, les expectatives de la qual són favorables, ja que la seva gestió és excel·lent, tanmateix, m’ajunto amb quants accionistes més o si vols operarem a descobert, ni tals sols han de ser accionistes, i comencem a operar a curt, venent drets sobre aquestes accions, apostant perquè la cotització baixarà, donant un senyal fals al mercat, per desprès adquirir el dret sobre aquesta acció a un preu molt més baix, adquirint un benefici, ens hem lucrat sense que l’activitat econòmica hagi experimentat variacions substancials, l’empresa continua venent cotxes, fent projectes d’R+D+I, expandint la seva activitat, etc, etc. Tanmateix, què ha succeït en el mercat, la percepció del valor d’aquesta companyia ha quedat trastocada, si aquesta companyia té un projecte d’expansió per exemple obrir una nova cadena de producció per produir un cotxe elèctric amb uns preus més econòmics, augmentar la demanda de vehicles i crear nous llocs de treball, no ho podrà fer, perquè els mercats financers li exigiran una prima de risc molt més elevada, pagarà més car el preu del diner i anul·larà qualsevol pla d’innovació i creixement.
En definitiva, l’activitat especulativa dels mercats és bona, són un ferm defensor del mercat com forma més eficient que potencia l’activitat econòmica, però també hem d’estar atents i penalitzar les actituds “perverses”, sobre tot perquè els mercats no són perfectes i això ho sabem tots els economistes; no tots els agents tenen accés a la mateixa informació i en ocasions aquesta està esbiaixada per determinats interessos, basats en el poder o la capacitat d’influència.
Com és pot solucionar aquest problema, és molt senzill, estem a la societat de la informació i el coneixement, en la mesura que siguem capaços d’analitzar les informacions des de diferents perspectives, és a dir fer el que científicament s’anomena “triangulació de la informació”; estic seguir que podrem anul·lar o disminuir el risc de biaix en la informació que posseïm prèviament. Vaig a citar-vos una experiència que vaig tenir la primavera del 2007, una persona de “cuyo nombre no quiero acordarme”, sabia que tenia uns petits estalvis, i em va oferir invertir en productes nord americans que oferien una rendibiltat d’entre un 15% i 20%, que eren molt populars als Estats Units; al comentar-me això, jo sabia que el PIB  a usa estava creixen no arribava al 4%, el meu raonament immediat va ser, com pot ser un producte popular que ofereixi un rendibilitat tant elevada, li vaig preguntar quina era la naturalesa de les inversions a les que es destinava el producte, inclús vaig fer referència a si eren inversions efectuades en la Xina, aquesta persona em va respondre que no eren inversions immobiliàries. Amb aquesta triangulació vaig tenir prou per prendre la decisió correcta i no invertir amb el que uns mesos més tard va ser el desencadenant de la crisis financera que estem patint i ser una víctima més d’aquestes actituds perverses, que no són més que el fruit d’aquest mecanisme psicològic humà d’un desig incessant de lucre, que ens porta a mentir i passar la patata calenta en la cadena piramidal, fins que aquesta s’acaba podrint.
Moltes gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada