POLÍTIQUES D’ESQUERRA UNA DEMOSTRACIÓ DE LA SEVA INEFICÀCIA EN TEMPS DE COVID

POLÍTIQUES D’ESQUERRA UNA DEMOSTRACIÓ DE LA SEVA INEFICÀCIA EN TEMPS DE COVID En aquests dies de mitjans de Maig del 2021 existeix una dialèctica entre els dos eixos que configuren el Parlament de Catalunya: eix nacional i eix mal anomenat dreta-esquerra. En aquest article vaig a demostrar com les polítiques d’esquerra en determinades conjuntures no aconsegueixen els seus objectius des de la perspectiva econòmica. En primer lloc, quan la perspectiva econòmica d’una determinada política ha de tenir en compte la perspectiva temporal dels seus efectes: curt, mig i llarg termini. Vaig a posar un exemple, si estic fent una dieta, si en una determinada conjuntura de celebració em plantejo incrementar el número de calaries (menjar-me un pastís), hauré de valorar si el nivell de satisfacció actual és suficient en front dels efectes que tindrà en el augment de pes a mig tenim i les dificultats de salut que em plantejarà a llarg termini. En economia, hem de fer front a dilemes similars. En primer lloc, anem a descriure quina és la situació a través de les dades rellevants en ofereixen desprès de 18 mesos de PANDÈMIA, molt succintament: - El Producte interior brut s’ha reduït més d’un 15%. - El número d’empreses que estan en crisis se situa entorn del 25%. - El deute públic s’ha enfilat al 140% del PIB. - La taxa d’atur o d’ocupació se situa a l’entorn del 20%. - El dèficit de la balança de pagament presenta un dèficit exterior considerable, ja que fins al febrer del 2021 presenta un dèficit de 2.700 milions, en front al superàvit d’abans de la pandèmia. Amb aquestes dades, es podria amplia el ventall de dades, però penso que ja tenim suficient per il·lustrar com les polítiques expansives que es proposen des de esquerres, no són útils per aplicar els seus propòsits d’aconseguir una major igualtat social i justícia. Val a dir que aquests objectius ens els proposem tots, no són únicament postulats d’Esquerres. Normalment, les polítiques d’esquerres són expansives, ja que augmenten la despesa mitjançant els mecanismes de transferències de rendes, subvencions, major inversions i més contractació pública. Aquesta decisió desequilibra el pressupost augmentant el dèficit, com ha succeït en la majoria d’estats per la COVID, els desestabilitzadors automàtics dels pressupostos públics, han provocat augments en els deutes públics dels estats. Aquests fet es produeix perquè augmenten les transferències a través de rendes dels Estats a les economies domèstiques o famílies. Espanya ha passat d’un dèficit públic superior al 100 % del PIB al 140%. Una política d’esquerres implicaria augmentar la proporció d’aquest increment dels dèficit a polítiques anomenades de demanda, és a dir efectuar transferències i atorgar subvencions; perquè els diferents agents privats tinguin més diners per pagar; justificant aquesta decisió amb un instrument econòmic anomenat el MULTIPLICADOR DE LA DESPESA PÚBLICA, és a dir cada euros que s’avoca a l’economia es transforma en un percentatge superior, provocant una augment del PIB. Tanmateix aquest multiplicador en la conjuntura actual, considerant l’estructura del PIB Espanyol, on té un pes molt important els ingressos per turismes i el nostre sector industrial no presenta una estructura productiva d’alt valor afegit; a més la majoria d’empreses estan en una precària; la incidència que té en el multiplicador de la despesa pública és redueix considerablement, com demostra el fet del deteriorament del sector exterior. Es a dir que cada euros que s’incrementa de despesa, està destinat en una proporció cada cop major a efectuar compres al exterior. Us poso un exemple que he presenciat, una persona que conect, al principi de la pandèmia li vaig recomanar que s’acollís a l’ajuda dels autònoms que va atorgar la generalitat i l’exempció de pagament de quotes per disminució de l’activitat. Segons el que va explicar el primer cobrament el va invertir en un teleobjectiu comprat a la Xina, i la següent paga en un setmana d’estància al Pirineu; si es considera una compra lícita i merescuda des d’una perspectiva individuals, ja que per això aquesta persona havia estat treballant i poder gaudir els fruits dels seus esforços; en l’agregat des d’una perspectiva macroeconòmica, ens hem endeutat en despesa corrent del 100 al 140 per cent, per pagar bens i serveis produïts a l’exterior per valor de 2.700 milions d’euros. Així doncs, l’orientació a la despesa corrent que proposen les polítiques s’esquerra, ens conduiran inexorablement a un augment dels impostos, per poder reduir l’enorme deute públic. Quina seria doncs una política intel·ligent? Totes aquelles mesures destinades a augmentar la productivitat de les empreses i els nivells d’ocupació, és a dir centrar-se en millorar la inversió empresarial encaminada a produir més bens i serveis i més econòmicament. Recordeu que quan més gent estigui cotitzant, més impostos es recaptaran, i això permetrà millor polítiques socials en el llarg termini. Si JUNTS ACONSEGUIR GOVERNAR AMB ESQUERRA FARÉ LA MEVA APORTACIÓ A COM ORIENTAR LA DESPESA I MILLORAR LA INVERSIÓ EMPRESARIAL. SALUT PER TOTHOM.