dimarts, 2 d’abril de 2013

Carta d'un Català indignat a Català del Canadà


Benvolgudes/ts,

 

Tinc el plaer d’adreçar-me a vosaltres (en Català, tot i que també ho podria fer en Anglès o Francès, si fos necessari), perquè estic considerant la possibilitat d’iniciar el procés d’expatriació cap al Canadà en el cas que tingui opcions laborals adequades al meu nivell de qualificació (sóc economista assessor comptable i fiscal i he treballat com a tutor a la Universitat Oberta de Catalunya).

Tot i que estic fent l’exploració pel meu propi compte mitjançant la informació que sigui capaç d’aplegar tant a la xarxes socials, com a internet en general; agrairia poder obtenir orientació i recomanacions per part vostra, ja que sou els que esteu vivint la realitat del país,  alhora que intentar establir una xarxa de contactes que em facilités el procés d’integració.

La situació tant a Catalunya, com a Espanya és d’emergència nacional, tal com l’ha qualificat el nostre apreciat president Artur Mas, no li falta raó, tot i que sóc conscient que està molt limitat en la seva actuació, pel que ells qualifica d’assetjament permanent i constant de l’estat Espanyol que està ofegant les Institucions, defenestrant les opcions i possibilitats d’un poble amb iniciativa, empenta i emprenedoria, signes inequívocs de la identitat del poble Català.

Tanmateix, aquests no han estat únicament els motius  que m’ha avocat a prendre aquesta decisió, sinó tot un seguit d’esdeveniments personals que han potenciat la meva desafecció del que són les meves rels. Molt m’estimo aquest país i la seva gent, tanmateix quan observes tot un seguit de fets que afecten directament a la teva vida, fent trontollar la teva integritat i els projectes que havies preparat, infringit la teva llibertat, així com els espais personals, vulnerant el teu àmbit de dignitat, no et quedar més remei què prendre una decisió dràstica, basada en buscar i construir una nova vida en altre país, on pugui tenir noves oportunitats i nous horitzons.

Sóc una persona voluntariosa, col·laborativa, constructiva i positiva; amb esperit i iniciativa; tot i els embats que m’ha donat la vida, he procurat no perdre mai aquests valors que considero essencials per al desenvolupament i el progrés  qualsevol organització social. Tanmateix, la situació actual que emmarca les relacions polítiques, socials i econòmiques; on els polítics no governen per l’interès general, sinó s’està veient cada cop més que les institucions no serveixen el país i la seva gent, ans al contrari, estan al servei dels interessos particulars d’uns grups conformant per oligarquies que no permeten un desenvolupament just i adequat als esforços i mèrits que una persona pugui efectuar, avortant qualsevol iniciativa innovadora i constructiva . Aquesta situació està esdevenint en una crisis social i econòmica, que els que tenim una edat, uns estudis i hem llegit una mica, és cíclica i repetitiva, fruit d’una societat i unes institucions (Espanyoles més que Catalanes) que estan més preocupades per cohesionar, uniformitzar i fusionar un país heterogeni, plural i divers; que no pas en donar servei a les veritables realitats diferenciades que requereixen un tracte específic, provocant el fenomen de la “integració inversa” de les nacions o societats que són dominades o influenciades per altres, és a dir que la societat menys evolucionada, intenta implantar els seu fonaments socials, polítics i econòmics, a la societat més evolucionada, volent implantar fórmules de vida, organització social i política, per extraure’n els rendiment en benefici propi, això només fa que alimentar en espiral la decadència d’ambdues parts, ja que el contagi abasta la contaminació provocada per la mediocritat, amb tots els meus respectes cap a les persones. Aquest situació seria sostenible  a llarg termini, si la societat que exerceix el poder coercitiu, tingués uns estàndards superiors tant a nivell d’organització social, cultural i econòmic, que les societats o nacions influenciades, com ha estat el cas dels imperis que han exercit la seva hegemonia durant segles, vegis com exemple l’Imperi Romà; ells tenien l’oportunitat d’exercir aquesta influència perquè gaudien d’un nivell de desenvolupament superior en tots els àmbits de l’esfera político-social-econòmica: organitzacions urbanística, dret,  lleis i organització social, desenvolupament tècnic i econòmic; per tant, els hi resultava relativament fàcil dominar i in-fluir en las societats dominades.

En el cas d’aquest país no és així, a la vista està el procés continuo de decadència i depauperació a la que estan sotmeten les elits oligarques del Estat Espanyol, a reu del territori en nom d’una unitat d’un conglomerat de pobles, que no es existeix de fet, al no gaudir d’aquesta supremacia, demostrant la seva inoperància malbaratant recursos públics i privats que condueixen a la ineficàcia i ineficiència del país (construint línies d’AVE sense límit, aeroports sense avions, índex de polítics per càpita més elevat dels països occidentals...), circumstància que està causant estralls no només en l’economia present, sinó que està hipotecant el futur de les properes generacions.

Personalment me’n he casat de lluitar i esmerçar estèrils esforços en edificar una vida on aquests embats continus i constants, tant del entorn general, com de l’entorn personal induït per aquest; els quals t’avoquen a una deriva constant i una incertesa permanent, esdevenint en un soscavament que delma tota la força i empenta que et poden oferir els valors anteriorment citats (determinació, esperit col·laboratiu i constructiu, positivitat i altruisme).

Per aquest motiu, prego sol·licitar el vostre suport per tal d’orientar els meus esforços en la direcció correcta, i així poder preparar els arranjaments necessaris per tal d’iniciar els procés d’expatriació amb garanties.

Una forta abraçada des de Barcelona i moltes gràcies per llegir-me.

Salutacions cordials.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada